Psoriasis, aprenent a viure amb ella

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Psoriasis “Més enllà de la  Pell”

Aquesta setmana es celebra el “Dia Mundial de la Psoriasis”, una malaltia que pateixo des del 6 anys, i que davant el seu desconeixement per la població en general  i aprofitant aquesta jornada m’he decidit parlar-vos d’aquesta companya , no desitjada  però acceptada, en la meva vida.

Psoriasis ve del grec ψώρα i significa picor és una malaltia autoimmunitària genètica crònica de la pell que produeix lesions escatoses, engrossides i inflamades. Afecta a ambdós sexes, tot i que sembla que el homes tenim més tendència a tenir-la.

No és una malaltia contagiosa La causa de la psoriasi no és encara coneguda encara que el seu origen sembla autoimmune. Se sap que respon a un trastorn bioquímic i immune. No està causada per cap agent microbià (bacteri, virus, fong) ni paràsit.

Els limfòcits T s’activen quan no toca i donen pas a respostes cel·lulars diverses entre les que destaquen la proliferació i dilatació de vasos sanguinis a la pell, colorant de vermell les lesions, o fer créixer les cèl·lules de la epidermis en les lesions cada 4 dies en comptes dels 30 que són habituals, fent que hi hagi una descamació exagerada en forma d’escames blanques, com caspa.

Hi ha factors hereditaris que predisposen a la psoriasi, com és el meu cas. Les situacions d’estrès emocional, una mala dieta, l’obesitat i el sedentarisme agreugen aquesta malaltia.

La psoriasi sol aparèixer entre els 15 i 35 anys, si bé pot aparèixer a qualsevol edat. La seva extensió i gravetat és molt variable d’una persona a una altra i en el temps. Actualment hi ha molts tractaments que blanquegen la psoriasi, és a dir, disminueixen o fan desaparèixer els símptomes encara que no la curen. Aquesta malaltia es pot classificar en funció de l’àrea de pell afectada i de les àrees afectades en lleu, moderada o severa.

El meu cas es de moderada a severa, tot depenent de les estacions de l’any (empitjoro a la tardor i a la primavera) i al meu nivell d’estrès , aquest fet podria haver-me  afectat en les meves interaccions socials, molta gent al veure’t amb taques rosades o descamacions per tot els cos es sent incomoda davant teu i fins i tot et pots sentir rebutjat. Els meus pares des de petit, em van explicar quina malaltia tenia i que si havia gent que no la coneixia el millor era que els comentés que no era contagiosa i d’on venia.

L’1,4% de la població pateix Psoriasi, i un 72% d’aquests patim brots després d’un mes d’haver patit una situació d’estrès. És  important destacar que un 83% de les persones afectades amaguen les seves lesions, i a un 74% ens pot afectar a l’autoestima, arribant a un 83% que eviten a fer activitats al aire lliure o anar a la platja/fer natació per por al rebuig de la gent.

Us animo als companys i companyes de malaltia, i a les persones que esteu interessades, a informar-vos d’ella tot recomanant-vos la plana web de l’Associació Psoriasi  http://www.accionpsoriasis.org o seguir-la per les xarxes socials més habituals.

Austeritat si, fractura social no gràcies!

Els governs de dretes que estem patint a nivell estatal, nacional i a Barcelona només saben dir una paraula i els seus derivats: austeritat, control pressupostari, retallades, ajustos…

D’entrada l’austeritat i el control pressupostari no és cap problema, ans al contrari, donat que en un moment de crisi econòmica global, accentuada pel model econòmic i financer de l’Estat, es del tot correcte i necessari.

Però aquests ajustos s’han de fer amb sentit comú i sensibilitat vers les persones que es veuen afectades per aquestes retallades, i es aquí on resideix el gran problema en el que està sotmesa la societat Espanyola, Catalana i Barcelonina.

Mantenir una política neoconservadora de suport a les grans empreses, a les grans riqueses i als bancs (pagant tothom les conseqüències del que han fet només uns  pocs), i per un altre banda fer retallades en les polítiques publiques i el seus serveis ens comporten una situació  estructural molt greu, una situació que comença generar problemes actuals, però que només són una petita mostra dels que ens comportaran en el futur.

El President Mas i el govern de CiU  només fa que repetir que ens cal més diners per la Generalitat, però diners, per a que?, és obvi que cal reformular la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, però també cal saber realitzar i gestionar el pressupost que es tingui amb una prioritat pel benestar de les persones.

El que no pot ser per exemple és que en els actuals pressupostos de la Generalitat, el govern de CiU hi hagi destinat 26,9 Milions d’euros (M€) per les relacions exteriors entre les que destaquen les despeses per les mal anomenades ambaixades de la Generalitat, o 117,4 M€ per l’alta direcció de la Generalitat i el seu govern. En canvi el destinat a promoció social és només de 78,1 M€.

No es de estranyar que el govern convergent anunciés aquest mes d’octubre que no podria pagar la Renda Mínima d’Inserció a mitjans de novembre,  ja que havien gastat el 98,5% del pressupost destinat, fet de complicarà enormement la vida a 24.000 persones prestatàries d’aquesta RMI, i que depenen d’ella per sobreviure. En canvi el president MAS no vol aplicar l’impost de successions a les herències més riques (només un 5% de la població de Catalunya), que podrien significar uns 500 M€ anuals.

Que potser encara Convergència i Unió no s’ha assabentat que en aquests moments el 29,5% de les persones que viuen a Catalunya són pobres, aplicant l’indicador AROPE de l’EUROSTAT?, que el 57% de les famílies a la nostra nació te dificultats per arribar a final de mes -o el que és més greu- que la pobresa infantil a la nostra terra arriba ja a un 28%?

Totes aquestes dades ens porten a una situació de fractura social és dir a aquells factors que per acumulació i desavantatges ambientals afecten negativament a la vida de les persones a nivell bàsic en aspectes personals, culturals, relacionals i socials.

La única manera de lluitar contra la fractura social és tractar amb igualtat als iguals i amb desigualtat positiva als no iguals, i la forma d’actuar contra la desigualtat és reforçar des de la posició pública accions en 4 eixos:

  • Promoció i protecció social per lluitar contra la pobresa i les desigualtat socials, garantint uns mínims de benestar iguals per a tothom. Una promoció que entengui que tothom ha de poder estar dins de les dinàmiques socials, donant suport a aquells que per les seves situacions personals i familiars no poden arribar.
  • Promoció de l’ocupació ja quenomés arribarem a disminuir l’atur amb Polítiques actives d’ocupació. Amb accions d’orientació; capacitació de les persones, així com intervencions per evitar la fuga de talent per la marxa dels i de les joves fóra de la nostra nació per cercar feina; i per últim la generació d’ocupació a partir de la intermediació amb les empreses i suport a aquestes.
  • Promoció de la salut, amb un correcte sistema que garanteixi la salut a tota la població, un sistema eficaç i eficient,  no excloent.
  • Promoció de l’educaciómantenint un sistema educatiu públic i de qualitat, que garanteixi la formació obligatòria a tota la població i suport per aquelles persones que puguin i vulguin optar a la formació superior amb un sistema de beques.

Però els nostres governants no estan per la tasca, per exemple ens trobem amb les retallades en el sistema sanitari que han comportat tancament d’equipaments especialitzats i bàsics, urgències, copagament dels medicaments… Les retallades en les polítiques actives d’ocupació com ara l’intent de desmuntar Barcelona activa o anul·lar els plans d’ocupació per part de l’alcalde Trias…. Les retallades en educació que han comportat la jornada intensiva a instituts, augment d’hores lectives treien temps de preparació als i a les educadores, no cobertura de les baixes docents si no superen els 10 dies, augment de ratios en les escoles, augment dels preus en les matricules….

Molts son els exemples del que està fent el PP i CiU des del govern en contra dels eixos bàsics, que ens permetrien combatre la fractura social, impulsats pel seu afany fagocitador dels serveis públics i amb la seva màxima de “qui vulgui coses que les pagui, i el que no ho pugui fer que no les tingui” destinant els recursos públics per portar a extrems il·lògics els seu principi del business friendly  destinan a les empreses i negocis privats els diners públics.

Acabo amb un petit apunt que il·lustra aquesta darrera afirmació, la retallada des de 2010 del Departament d’Educació de la Consellera  Rigau a les escoles públiques ha estat d’un 51%, en canvi, a les privades concertades només ha estat d’un 10%; les retallades a les escoles bressol públiques del mateix departament ha estat d’un 20% des del 2011, en canvi a les privades l’any 2011 és va congelar el pressupost i enguany només se’ls ha tret un 9%. Les places privades de les escoles bressol en aquest període han perdut uns 3000 alumnes, alumnes que han augmentat en les públiques.

 El descens de les partides per a serveis com educació, salut, ocupació o acció social ens porten problemes individuals i col·lectius  ara, però en el futur ens generarà problemes estructurals en tota la societat.

Avui el President Mas a baixat el soufflé de la Independència

Avui al President Mas, en ple rol d’un mal cuiner messiànic, ha reduït el soufflé al parlar de la seva proposta sobiranista, tot dient que el que pretén “no es la independència clàssica,  la independència total de Catalunya vers Espanya, el que vol és que la nostra terra tingui instruments de nació, però amb interdependència amb l’estat Espanyol en temes com seguretat i defensa entre d’altres”.

Anem per pams!, analitzem abans que res les definicions d’unes paraules que molta gent utilitza sense saber el seu significat real -i per que ningú pugui creure que manipulo les definicions, cito les del diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC-.

Independència Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc, no sotmesa a l’autoritat dels altres.

Interdependència Dependència reciproca (reciprocitat és el fet per dos, l’un a l’altre i rebut alhora per cadascun dels dos).

Federalisme Sistema o estructura federal (federal es pertànyer a una federació d’estats).

Així doncs si parlem com diu el President Mas d’interdependència amb l’Estat Espanyol, entenent-la com dependència reciproca entre dues nacions , senzillament estem parlant d’una estructura de federació d’estats, o el que és el mateix, estem parlant de federalisme!.

En definitiva la proposta sobiranista del President Mas és un model de federalisme, un model que fa molts anys proposa el Partit dels Socialistes de Catalunya, i que ha estat atacat darrerament per Convergència i Unió per poc sobiranista.

També avui el messiànic president, ens ha il·luminat en un tema: la sortida de la Comunitat Europea en cas que ens independitzéssim, i la necessitat de sol·licitar la seva adhesió “que podria ser en 24 hores”. Un altre vegada el Sr. Mas no es fidel a la veritat, ja que s’oblida que l’entrada en la Comunitat Europea significa que cap estat membre veti al país candidat. Difícilment Espanya o França per la part que els toca deixarien de vetar el nostre ingrés en la CE,  però no únicament aquests, per exemple Bèlgica amb el seu procés intern entre les comunitats Francesa i Flamenca segurament també optaria pel veto. I evidentment no seria al dia següent.

Avui el President Mas amb la seva baixada de soufflé, ha mostrat les seves cartes amagades. CiU vol el 25-N i amb la seva excusa sobiranista –en el fons federalista- tapar moltes coses, entre d’altres amb les estelades amagar les retallades; amb la discussió sobre el seu peculiar viatge a Itaca, tancar les comissions d’investigació parlamentaria que podien afectar a CiU, i a part d’importants càrrecs electes seus amb financiacions  indegudes pels casos Palau/Millet etc.

En definitiva el que cerca CiU es arribar a una majoria absoluta que els reforci i els permeti arribar a no dependre d’altres forces polítiques.

Una majoria que els permeti seguir amb les seves polítiques NEO-CONS de retallades socials, amb  el crit de “Madrid ens roba”  però que en els fons ve dels pressupostos de l’Estat Espanyol que CiU va facilitat aprovar amb el seu suport.  Una política neoconservadora de dretes que malgrat en la teoria porta al PP i a CiU a estar enfrontats, a l’hora de la veritat els fa estar més units que mai com per exemple governant els dos en convivència a la Diputació de Barcelona, a l’Ajuntament de Badalona i a l’Ajuntament de Castelldefels.

Avui el President Mas a cuinat un soufflé, però aquest se li ha desinflat,

tot veient-se el llautó.

Trista Festa Major a Sarrià

Cita

Trista Festa Major a Sarrià

Els fets de la Festa Major, amb la intervenció del govern municipal fent que finalitzin abans d’hora els concerts del divendres i el dissabte, amb la intervenció de les forces de seguretat per desallotjar l’envelat, no han estat ben rebuts per les entitats ni la Comissió de Festes, fins el punt de realitzar un comunicat, per mostrar el seu descord, aquest comunicat pot ser signant per aquelles organitzacions i persones que vulguin donar suport a la Comissió.

Des del Grup Municipal Socialista hem demanat informació sobre aquests fets al govern del Districte, de moment no hem rebut cap resposta formal ni oficial.

Òbviament crec que no s’ha de permetre i cal evitar els “botellons” i el consum de begudes alcohòliques en el carrer, especialment si els i les consumidores són menors. Però no pot ser que el govern de CiU s’equivoqui en els espais, les competències, ni en les formes de com fer complir les normatives municipals.

Primer de tot s’equivoquen en intervenir únicament en un concert -el de l’envelat-, sense fer-ne seguiment de tots els demes concerts que s’estaven fent a la Festa Major, alguns d’ells amb la mateixa situació que justificava segons el Regidor Puigdollers el tancament del concert i el desallotjar l’envelat.

També s’equivoquen en la forma d’intervenir ja que la situació de gent fent el “Botellon” a la via pública era sobre la que es tenia d’intervenir ja que l’espai públic és competència municipal directa, respecte l’acte organitzat per la Comissió de Festes, era responsable la Comissió i si més no hauria d’haver comunicat a priori a aquests la decisió de portar a terme el tancament i desallotjament de l’envelat.

Per últim, però sense dubte el més important, és el compliment dels pactes, el respecte i les formes.  

Hi havia un Pla de contingència, pactat amb la Comissió de Festes, i presentat en el Ple del dia d’abans de començar la Festa Major. En aquest Pla s’establia que el govern municipal ordenaria la retirada de begudes alcohòliques, llaunes i ampolles en la via pública, i per aquest motiu es va fer una important despesa en contenidors adequats a aquesta acció. En cap moment abans del tancament i desallotjament es va poder veure que s’apliqués aquestes accions pactades.

També hi havia un acord amb la Comissió abans d’iniciar la Festa Major i ratificat en la reunió del dissabte després del primer desallotjament i abans del segon, en el sentit que qualsevol intervenció que afectés a la Festa Major seria anunciada i comentada abans de fer-la amb la Comissió. En cap moment es va comunicar a priori d’aquestes dues decisions polèmiques a la Comissió.

Al meu entendre hi ha una manca de respecte importantíssima en prendre aquestes decisions, que han afectat econòmicament a la Comissió pel descens en els ingressos de la barra de bar, que és el que ajuda a pagar les despeses; però sobretot pel que ha significat en el treball de molts mesos dels i de les membres de la Comissió de Festes, les seves il·lusions i esforços, una gent que treballa voluntàriament pel seu barri i el nostre Districte. Les formes no passen per prendre decisions unilaterals en projectes conjunts, sense tenir ni el detall de comunicar d’antuvi les intervencions que es van portar a terme.