Davant la por, democràcia!

L’amic Ferran Pedret ens explicà fa un dies en la presentació del llibre “Nosaltres els federalistes” que la nostra societat està en un atzucac forçat pels poders financers i els governs Neocons, que comporta la despossessió a la ciutadania de la seva capacitat per determinar de forma col·lectiva i democràtica el seu futur. I precisament l’eina d’aquest atzucac és la por.

Si entenem la democràcia més enllà de la simplificació de molts governs de dretes que la veuen com a un sistema d’elecció del poble als seus representants, i la entenem com portar la participació als extrems més amplis i fins les darreres conseqüències tant a nivell polític, social i econòmic, veiem que per aconseguir aquest sistema cal garantir :

  • La sobirania popular, escollint unes persones que representaran al poble, seguint les seves indicacions, a partir de consultes periòdiques dels temes importants per a la societat en els seus diferents nivells d’organització.
  • La transparència dels i de les governants, amb un sistema clar de control del poble i un sistema d’informació de la tasca realitzada pel govern.
  • La llibertat jurídica i individual de la ciutadania, únicament limitada per les lleis que han sorgit d’aquesta pròpia ciutadania.
  • La igualtat davant les oportunitats, garantint sistemes de protecció i promoció per igualar els dèficits socials, econòmics i individuals de les persones, garantint també la mateixa igualtat davant els deures contemplats en les lleis.

Aquest principis democràtics són incompatibles amb el sistema capitalista, que en els darrers 30 anys ha assolit els més alts nivells d’implantació en totes les societats, afavorit pels poders neoconservadors tant governamentals com financers. Un sistema capitalista que en aquestes 3 dècades ha posat en marxa un pla de xoc antidemocràtic amb l’objectiu de limitar precisament les quotes de sobirania popular, nivells de transparència dels i de les governants, llibertat de la ciutadania i igualtat.

Com dèiem la eina utilitzada ha estat la por, generada des de fa temps i que ha obtingut la seva millor font en l’actual crisi. Afavorit les incerteses, les desesperances de la població amb l’increment de l’atur, de l’exclusió social, de la pobresa, de la pèrdua dels habitatges… Una por que no vol aturar-se fins la desaparició de les classes mitjanes; l’augment de les famílies amb problemes econòmics, en les que la permanència d’alguns dels seus membres en el sistema d’ocupació serà tant bàsica, que acceptaran la pèrdua de tots els seus drets com a treballadors/es a canvi de feina. En definitiva al sotmetiment de la població al poder financer, i el control perillós d’aquest poder de la Democràcia.

Tothom hem sentit que hem gastat més del que podíem i que per tant era i és necessària la reforma laboral, les retallades i la desaparició dels serveis públics educatius, sanitaris, socials i en definitiva del sistema de benestar social. Ens han fet sentir culpables i amb la por de perdre el poc que ens queda, en han tret molts dels mecanismes que garanteixen la igualtat d’oportunitats. I tot això amb l’objectiu teòric de reactivar la economia per generar ocupació i benestar de nou.

La por els ha permès trencar el contracte social i donar força als poders econòmics, no escollits pel poble, per sotmetre a la societat, desmuntar els drets i reduir les quotes ciutadanes de poder, fent encara més petita la democràcia.

I la por durant molt de temps, i per molta gent encara, no ens ha permès veure que aquestes retallades en drets i serveis no estan solucionant,  ni solucionaran la situació, ans al contrari augmentaran les desigualtats socials.

Spinoza ja va dir en el segle XVII que la por tenia en el poble un efecte paralitzant a l’hora d’escollir el seu camí i acceptar de forma cega la tirania i la dominació.

La única forma de vèncer aquesta por es, precisament, la construcció d’un relat valent que reforci la democràcia i lluiti contra la desigualtat, un relat que, basant-se en ell, permeti a la societat aturar el pla de xoc neoconservador del que hem parlat abans.

Un relat que permeti als representants d’esquerra guiar les seves intervencions a partir de la voluntat del poble, superant la crisi de representativitat que en aquests moments els partits d’esquerra pateixen en general i la socialdemocràcia en concret. Un relat que es basi en dos aspectes fonamentals:

  • Augment de la democràcia, afavorint l’apoderament de la ciutadania, donant-los més autoritat i poder sobre els temes que tenen a veure amb els recursos i decisions que afecten a la seva vida. Augmentant els nivells de participació inclusiva i de control a partir de la informació, la transparència i la rendició de comptes dels i de les governants al poble.

Aquest augment de les estructures democràtiques tant a casa nostra com, i aquest és un aspecte fonamental, a Europa, han de forçar uns governs des de la ciutat fins la UE forts i democràtics, lliures sobre tot dels poders econòmics i financers.

  • Augment de la capacitat redistributiva en la societat, a partir d’unes polítiques d’esquerra que regulin els mercats, especialment el del treball, una fiscalitat proporcional al volum de riquesa i una intervenció potent en la inversió de la despesa pública amb un objectiu clar, transparent i invariable que es basi en la lluita contra les desigualtats.

Aquest apoderament del poble, i una democratització als màxims límits del sistema polític i de govern són, baix la meva opinió, la única via per superar la por a la que la nostra societat està sotmesa.

“Únicament s’ha de tenir por a la mateixa por”

                                                                                             F.D. Roosevelt

2 pensamientos en “Davant la por, democràcia!

  1. Em sembla molt encertat el contingut de tot el que es planteja. Ara bé, el meu interrogant sorgueix en el com? Com podem orientar el sistema particocràtic actual cap a la democràcia real, quan l’experiència ens demostra que governi el partit que governi, acaba atrapat en unes normes que permet que els bancs actuin sense cap mena de limitació, alguns polítics s’enriqueixin a costa del seu càrrec, …. I es demostren totalment incapaços de trencar-les, per crear noves lleis més justes i que responguin a les necessitats de la societat actual a on vivim.

    • És cert que les organitzacions polítiques han de posar-se les piles en temes de la crisi de representació, amb transparència, un senat federal, la modificació de la llei electoral, … Des del PSC s’ha posat un projecte molt interessant en el tema de la transparència és el partit en xarxa, debat obert http://www.espaisocialistesbcn.cat/ on la gent pot participar, deixar suggeriments, propostes o seguir actes amb streaming del psc (reunions, activitats…).

      El tema de la EU és molt cert que cal intervenir JA! ho dic al Bloc, molta gent passa de votar a les eleccions, i especialment a les Europees, i no pensa que les polítiques econòmiques es dissenyen a la UE. Cal canviar el sistema parlamentari europeu per aconseguir que planti la cara als poders financers (avui en dia el parlament és àmpliament de dretes).

      El que no pot ser es que les organitzacions polítiques triguin tant de temps en reaccionar, com per exemple en el tema dels desnonaments que s’ha posat massa tard. (Be els d’esquerres, per que encara CiU no s’ha mullat). Les organitzacions polítiques i sindicals han d’estar més àgils òbviament, però jo considero que avui per avui aquestes organitzacions són les que estan més preparades tot i que cal millorar-les molt.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s