Per l’unitat i la nova etapa del socialisme català

És una realitat que estem vivint uns temps històrics, no pas únicament per l’orientació que vol donar el govern de CiU centrant-se només en el procés sobiranista, per amagar la realitat del nostre país per la crisis, l’atur, les desigualtats socials, les retallades i la corrupció.
Aquestes noves situacions han fet que moltes organitzacions polítiques i d’altres tipus tinguin de replantejar les seves dinàmiques tant internes com externes, posant en crisi les estructures i posicionament històrics d’aquestes. El Psc també s’ha vist afectat per aquesta situació i ha de revisar els seus eixos fonamentals i estructurals per adequar-los a la realitat actual, sense perdre els seus objectius creacionals.
Les decisions col•lectives en el PSC ens han de portar a una regeneració que ens permeti interactuar amb la societat, donant resposta a les seves necessitats i reptes i que aquesta ens marca. El PSC te una estructura democràtica, revisable, però acordada i acceptada per tothom per la presa de decisions, via congressos, consells de diferent nivell, òrgans executius i d’altres vies de participació. Aquestes decisions preses a partir de la discussió conjunta de totes les persones que formem part del nostre partit, ha d’obligar a tots els i les nostres representants en tots els nivells on actuïn com a càrrecs del PSC. Especialment curosos han de ser els i les nostres responsables en aquells acords que han generat molta discussió entre les bases i aquells que fan referència als nostres acords electorals. La confiança en nosaltres dipositada com a representants socialistes, la transparència i la ètica personal i col•lectiva ens obliguen. Si hi ha alguna acció que hem de portar a terme per mandat de la nostra organització i entra en conflicte amb el nostre posicionament personal, hem d’optar per intentar adequar-lo a la nostra ètica i si no ho aconseguim hem d’abandonar aquell càrrec que fa que es derivi el mandat rebut.
La regeneració socialista profunda i integradora, ha de saber donar resposta als nostres principis organitzacionals, a la societat, a l’Estat, Nació i ciutat. I mai no pot ser utilitzada per fer gran l’escletxa entre les diferents animes del partit.
El debat intern, des de la pluralitat a de donar veu a totes les posicions i punts de vista dins de la nostra organització, fent que a partir d’aquest debat, es puguin prendre decisions participatives i que obliguin a totes les persones del PSC amb responsabilitats organitzatives, un cop aprovades de forma col•lectiva i democràtica.
La nova etapa del socialisme Català, oberta, pluralista i integradora en un projecte polític fort, cosit entre tots i totes dins de la nostra organització, tot escoltant a la societat catalana ha de ser servir també per la reconstrucció de l’esquerra social i progressista del nostre país.
El canvi vers la política de la transparència, cap la política del sentit, ha de marcar la intervenció de l’esquerra progressista i inclusiva en front a l’opacitat, al sense sentit, i el conservadorisme que ens avoca a un servilisme del govern vers els poders financers i corporatius, una gran desigualtat social, així com a la regressió i a la involució dels serveis púbics.
Per tot això he signat el manifest “decidim junts” que podeu llegir i si es del vostre interès signar a la plana http://www.decidimjunts.cat.

Anuncios

Catalunya on vas?, la manipulació del govern: “Envàs, on vas?”

envas on vasLa campanya de difusió “on vas?, envàs” es presenta com una acció per afavorir el correcte reciclatge dels residus de la ciutadania. Fins aquí tot molt bé, però, si ens entretenim a analitzar-la, veurem que és una campanya que al contrari del que diu genera dubtes, és manipuladora i absolutament sexista. Anem per pams…

En comptes d’aclarir, falta a la veritat i genera dubtes
Tot material net, ja sigui de metall, plàstic o de vidre pot portar-se tranquil•lament al contenidor groc o verd respectivament, sense cap problema pel medi ambient. Però en aquesta campanya se’ns informa que si no ets envàs al contenidor no hi vas… Aquesta informació no és correcta, ja els contenidors estan per reciclar material metàl•lic, plàstic o de vidre, no els que són únicament envasos. Si és així, com és que l’ACR (Agència Catalana de Residus) ens diu una informació que no s’ajusta a la realitat, genera dubtes i no aclareix?

Una campanya manipuladora
Efectivament aquesta campanya és de l’agència de la Generalitat ACR, però, qui la paga?. Dues organitzacions privades (ECOEMBES (recicla envasos de metall, plàstic i brics) i ECOVIDRIO (recicla envasos de vidre).

Per fer-nos una idea del que amaga aquesta campanya hem d’aclarir un xic més el tema: a l’estat s’aplica el SIG (Sistema Integral de Gestió), on totes les empreses que envasen paguen un impost anomenat IGR o impost de gestió de residus, que cobreix el cost del transport i la gestió dels envasos com a residus, amb un valor aproximat de menys d’un cèntim per envàs. Aquests envasos que han pagat la taxa se’ls marca amb la imatge punt verd i son els anomenats residus “propis”.

En canvi l’altre material residual de metall, plàstic o vidre (per exemple paelles, gots i gerres, jocs de plàstic…) no paguen aquest impost IGR i són els anomenats residus “impropis”. Si la ciutadania porta aquest material “impropi” i que no és envàs als contenidors, quan estan a les plantes de reciclatge aquestes estan obligades per llei a tractar-los i fer el procés de reciclatge del material tant “propi i impropi”.

Qui paga aquestes plantes de reciclatge, gestionades per les administracions locals? Per una banda la ciutadania, els comerços i les empreses via taxa de brossa i residus i per un altra les empreses ECOEMBES i ECOVIDRIO pagant a tant el kilogram del material recollit dels contenidors verds i grocs, ja siguin residus propis o impropis. Aquestes empreses privades –camuflades de societats anònimes sense afany de lucre- darrerament estan imposant a les administracions clàusules de penalització si als contenidors hi ha molt material “impropi” , per tal de pagar menys pel pes del material que s’han recollit en aquests contenidors.

Per tant l’objectiu de la campanya està clar: no és facilitar a la ciutadania eines per un millor reciclatge, sinó reduir el material residual sense punt verd als contenidors verd i groc, fent a la gent que els porti a la planta de reciclatge municipal o be al contenidor de refús i per tant que ni ECOEMBES ni ECOVIDRIO paguin tants impostos i obtenir molt més benefici econòmic a costa de desinformar a la ciutadania.

Com actuar?
La solució millor seria passar del sistema SIG actual al SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) on la ciutadania retorna a les botigues on han comprat l’envàs o el material residual, i se lis retorna un preu establert. En aquest cas són les botigues que gestionen el transport i el pagament del procés a les plantes de reciclatge.

Però de seguir mantenint el SIG, el millor és portar, com sempre, el material de vidre al contenidor verd i el de plàstic o metall al groc, sigui material propi o impropi intentant cada dia reduir la brossa generada i exigir a les empreses la reducció de residus -per exemple en embolcalls innecessaris -, disminuint així l’impacte ambiental generat pel nostre consum.

També és bàsic exigir a les administracions públiques, (els governs de dretes són molt més proclius a aquest fet), a no deixar-se influir pels llobbies empresarials del poder financer i econòmic, i que facin les seves actuacions, accions i campanyes en benefici de la ciutadania i no pas de les empreses o corporacions privades, sotmeten a les administracions públiques als principis de control públic i transparència vers la ciutadania, uns principis que cal revisar, augmentar i estandarditzar.

Sexista
Per que han de sortir només noies en la campanya?, per que apareixen com a mestresses de casa, encarregades de la brossa i els residus domèstics?, encara el govern de Convergència i Unió no s’ha assabentat que les coses a la societat han canviat, i que l’administració es precisament qui ha de donar exemple en aspectes d’igualtat de gènere?

La nota esperançadora

L’estat Espanyol és del països europeus on més es recicla, i dins de l’estat, Catalunya és qui més ho fa, tant en paper, cartró i vidre així on les empreses de cuina i restauració també més reciclen, per últim som els tercers d’Espanya en reciclar vidre. La quantitat de tones que es reciclaren l’any 2011 van ser 1.244.782 Tones, i per ciutadà es genera 535 kg/any de brossa, molt a prop de la mitja europea de 502 kg/any, una xifra que a Catalunya va baixant any rere any, fruit de les bones pràctiques que la ciutadania aplica.

Espero que la Generalitat sigui responsable i retiri aquesta campanya i el govern no faci més campanyes sexistes, que faltin a la veritat i que cerquin el bé públic i no pas el privat!