A falta vella, vergonya nova!

escrache“Escrache” vs “maccarthisme”.

La plataforma d’afectats per la hipoteca ha comptat sempre amb les meves simpaties i suport, així com amb un crèdit i respecte de la societat com pocs altres moviments reivindicatius i d’acció directa.  També entenc la llibertat d’expressió i de manifestació com a dret fonamental de les persones.

Les accions d’escrache o d’assenyalament públic es basen precisament en aquests anteriors drets, i les persones que ja per acció o omissió, provoquen un mal públic han de poder ser denunciades públicament per les seves accions. Tothom és responsable de les seves accions i decisions.

Però tot s’ha de fer en l’àmbit on és causa el problema, i si és en l’àmbit polític o públic que una persona, per les seves accions, pot ser assenyalada, és en aquest àmbit que s’ha de fer.

L’assenyalament en l’entorn privat no és defensable per mi, entre d’altres raons per que és perjudiquen a persones que no tenen res a veure en la situació que es denuncia (família innocent, veïns…) tot vulnerant el dret a la intimitat no d’un, sinó de vàries persones.

Efectivament, les persones desnonades han patit un cop en allò més íntim: la seva casa. Aquest terrible episodi afecta o afectarà a moltes persones, i en alguns casos els portarà a extrems sense retorn. Però hi ha mecanismes igual d’efectius en el que no cal arribar a aquest extrem. Per exemple: assenyalar a aquestes persones en el seu lloc de treball o en els espais on ella exerceixi la seva professió.

Crec que la PAH s’equivoca en aquesta acció, tot i que qui més s’equivoca són aquelles persones que al sentir-se atacades els acusen de coses que no són, fins i tot de delictes que no han comès.

Per un altra banda la persecució que n’està fent el PP, per exemple: la Sra. Cifuentes Delegada del Govern de Madrid al acusar-los de violents i d’estar en connexió amb organitzacions properes al terrorisme, i la “caverna mediàtica” que donen veu i altaveu a aquestes idees, és senzillament una caça de bruixes macartiana.

El sentit comú ens diria que la PAH hauria d’estalviar-se de fer “escraches”  en els àmbits privats, i que aquells polítics que es defensen dient mentides o acusant-los de delictes no comesos, haurien de dimitir dels càrrecs on van fer aquestes acusacions. El PP i els de la caverna sí que es mereixen un “escrache” davant els seus locals per defensar aquesta tesis i fer persecucions antidemocràtiques.

“La libertad no consiste en hacer lo que se quiere, sino en hacer lo que se debe.”                       

Ramón de Campoamor

Anuncios

Tanta roba i tan poc sabó (o el que Mas prioritza per sobre la gent)

ImagenAquesta frase feta la utilitzem quan d’algú, en volem expressar que té contradiccions entre el que, per exemple, diu i fa. I realment, ens ve molt bé per reflexionar com el govern Mas retalla a unes persones (la gran majoria) i ajuda alegrement a certes empreses (una gran minoria).

L’any 2012 ens va portar dos onades de retallades a dojo, entre les que podríem recordar alguns efectes en la butxaca dels catalans i catalanes com ara: la imposició del repagament sanitari, el desmantellament progressiu de l’ensenyament, la sanitat pública i els serveis socials, reduccions de sous als i a les funcionàries, entre d’altres sumats a la venda de part del patrimoni de la Generalitat. En canvi les grans empreses van veure’s beneficiades per la Generalitat en diverses contractacions i subvencions.

El cas dels mitjans de comunicació clama al cel, ja que el govern Català va omplir-se la boca tot dient que havia reduït en més de un 39,9% les partides per a publicitat en l’any 2011 i 2012, però el que no han dit és que les subvencions van pujar en 9,4 Milions d’Euros (M€) sense comptar amb les despeses de publicitat i compra d’exemplars a La Vanguardia per equipaments públics i transports públics com ara Rodalies de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat, tots ells dependents de la Generalitat.

D’aquests 9,4 M€, el Grup Godó (La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105, així com la 8TV) ha rebut 1,45 M€, que es sumen als 5,5 M€ extres del 2011 per la compra de la nova planta impressora. A aquesta vergonya se li sumen les no gens desdenyables xifres de 1,9 M€ al Grup Zeta i només per la publicació del El Periódico 2a publicació més llegida i 967.000 € del Grup Hermes (El Punt-Avui i el Nou Esportiu) 4rt grup més llegit a Catalunya. Al País no se li va donar cap subvenció.

Val a dir que tant el Grup Godó com el Grup Zeta i el Grup Hermes, per desgracia aquestes subvencions, compra d’espais publicitaris i d’exemplars, no han servit per aturar els ERO a tots aquest grups, i l’acomiadament de treballadors i treballadores. Es veu que les subvencions no eren per generar ocupació…

Comença l’aventura de la construcció d’una candidatura i un programa electoral participatiu!

20130311-114601.jpgSUMANTXBCN
El PSC ha realitzat la primera de tres convencions municipals amb l’objectiu d’escoltar a la ciutadania. Més de 1000 persones, moltes no militants, han comentat des de la seva visió com a persones voluntàries, associatives, empresàries, professionals i veïnals, temes fonamentals per a la nostra ciutat. L’ocupació, la regeneració de la democràcia, la cohesió social, la construcció de la ciutat i dels seus barris, la cultura i el partit han estat els eixos del debat, els temes en el que durant tot un dia les persones participants han pogut dir la seva.

Un cop hem escoltat el que ens han dit, ara recollirem aquestes idees en forma de propostes d’acció municipal per ser parlades en la fase del diàleg amb la ciutadania, que tindrà lloc en la II convenció municipal al llarg del darrer trimestre d’aquest any, en la que esperem comptar amb igual o major nombre participatiu de ciutadans i ciutadans.

La darrera convenció -la III- ens portarà el pacte, l’acord amb la ciutadania, ja en aquesta fase elaborarem els eixos i termes del programa electoral per a les properes eleccions municipals del 2015.

Paral·lelament a aquest procés pel disseny del programa electoral, iniciarem la campanya per escollir en forma de primàries –obertes a qualsevol persona d’esquerres sigui militant o simpatitzant- a la persona que serà la candidata a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona pel PSC. El procés de primàries està previst d’iniciar-se al llarg del mes d’abril d’enguany.

Cal que la nostra ciutat torni a ser referent del progressisme i un model d’Europa, i no com ara una ciutat governada per la dreta com ara, amb un alcalde sense lideratge ni força en el convenciment que en dos anys ha desmuntat la ciutat construïda entre tots i totes en 32 anys i liderada per Serra, Maragall, Clos i Hereu. Estic convençut que l’any 2015 Barcelona serà una ciutat governada per l’esquerra, i que aquest serà l’inici de la fi de l’hegemonia de la #DretaUnida a totes les nostres administracions.

Barcelona ens ha demanat, com a partit d’esquerra i al servei de la ciutadania, que comencem a treballar no únicament en allò que creiem que s’ha de fer per a la ciutat, sinó en allò que ens demana la ciutadania. Hem començat aquest camí de forma definida i amb un objectiu clar. Ara, ens cal guanyar-nos de nou la confiança de la gent de Barcelona i demostrar que som mereixedors i mereixedores d’aquesta.

Ens hi acompanyes, en aquesta aventura?

A perill prompte, remei cuitat

pbresa(II part Solucions a la pobresa)

En aquests moments l’actual règim de provisió de benestar està en els nivells de mes fragilitat de la seva recent història, i amb els índex de pobresa i desigualtats socials mes grans dels temps moderns a Catalunya i a Espanya. Com ja vam veure en la entrada “És la pobresa, Idiota! Una radiografia crua de la societat catalana” un dels grans motius ha estat l’atur que s’ha triplicat en els darrers 4 anys. El suport familiar també ha caigut, al caure els ingressos d’aquestes famílies, perdent-se un tradicional puntal de suport en moments difícils. A aquests fet s’ha ajuntat la caiguda d’ajudes i de polítiques socials a partir de les retallades dels governs neoliberals i de dretes a Europa, Espanya i Catalunya. Quines solucions s’han de posar en marxa, i exigir a totes les organitzacions polítiques, especialment les d’esquerres?:
Pacte entre totes les forces polítiques de lluita contra a pobresa i les desigualtats socials (i aquelles que no el signin o acompleixin siguin denunciades públicament), on es garanteixi:

  • Compromís per no disminuir en cap cas els pressupostos per la lluita contra la pobresa així com per ajudes i accions contra la desigualtat social.
  • Beques públiques per l’accés de població en situació de risc o exclusió social a serveis públics (escoles bressol, educació obligatòria i post obligatòria, menjadors socials, serveis sanitaris bàsics de pagament, serveis extraescolars…)
  • Priorització de solucions normalitzades i universals per sobre de les extraordinàries, especifiques i/o assistencials-benefiques.
  • Lleis de promoció de l’ocupació, que dificultin –com l’actual- la precarització laboral.
  • Garantir sous dignes, amb uns mínims que permetin pagar les despeses bàsiques, trencant l’actual factor, en augment, de pobres que estan treballant.
  • Aplicar factors de promoció ocupacional per sectors en risc d’exclusió i/o desigualtat social (joves, dones, persones majors de 45 anys…).
  • Deixar de rescatar bancs i empreses privades per a rescatar a les persones, en cas que calgui garantir els pagaments de hipoteques, establir un sistema per donar suport a les persones per que les paguin (o els seus lloguers) i no pas als bancs per que augmentin els seus beneficis.
  • Augment dels habitatges socials per persones en situació de risc d’exclusió social, inclusió d’habitatges privats en aquesta xarxa. Garantir l’accés a ells per mitjà d’un registre únic i públic d’adjudicacions.
  • La educació com eina de capacitació, promoció social i visualització de problemes amb:
    • Programes per combatre el fracàs escolar.
    • Processos de transició escola-treball.
    • Xarxa d’escoles bressol públiques (afavoreiex la incorporació laboral dels pares/mares, la visualització de menors en risc social i la garantia d’alimentació bàsica dels menors).
  • Promoció d’una xarxa pública de suport psicològic i emocional.
  • Publicació i transparència en tots els processos amb suport públic a partits, sindicats, entitats i empreses (subvencions, convenis i contractes), auditories de les organitzacions per aportacions de més de 20.000€.
  • Accions de transparència i control públic de les organitzacions polítiques i sindicals (veure l’entrada al bloc “La veritat triomfa per si mateixa, la mentida necessita complicitat
  • Màximes penes en casos de corrupció, estafa i malversació de cabals públics o en serveis privats amb aportació pública (per prestació de serveis, subvencions o convenis).
  • Creació d’una agència de qualificació europea, i actuació d’ofici de la CE contra les agències privades de qualificació que falsifiquin i modifiquin les dades dels estats europeus en benefici dels inversors privats.
  • Desobeir si cal les indicacions del BCE que demanin accions que vagin en contra dels anteriors punts (seguint l’exemple d’Islàndia).

En moments de crisi, al contrari del que diuen les polítiques neoliberals i conservadores, cal invertir més en temes socials i serveis públics, lluitant contra l’exclusió social i garantint la protecció social. És la única manera de fer per que la desigualtat social no creixi i evitar l’aparició de partits d’extrema dreta o esquerra amb propostes “miraculoses” o organitzacions populistes que es beneficiïn del sentiment de desesperació del poble.