A perill prompte, remei cuitat

pbresa(II part Solucions a la pobresa)

En aquests moments l’actual règim de provisió de benestar està en els nivells de mes fragilitat de la seva recent història, i amb els índex de pobresa i desigualtats socials mes grans dels temps moderns a Catalunya i a Espanya. Com ja vam veure en la entrada “És la pobresa, Idiota! Una radiografia crua de la societat catalana” un dels grans motius ha estat l’atur que s’ha triplicat en els darrers 4 anys. El suport familiar també ha caigut, al caure els ingressos d’aquestes famílies, perdent-se un tradicional puntal de suport en moments difícils. A aquests fet s’ha ajuntat la caiguda d’ajudes i de polítiques socials a partir de les retallades dels governs neoliberals i de dretes a Europa, Espanya i Catalunya. Quines solucions s’han de posar en marxa, i exigir a totes les organitzacions polítiques, especialment les d’esquerres?:
Pacte entre totes les forces polítiques de lluita contra a pobresa i les desigualtats socials (i aquelles que no el signin o acompleixin siguin denunciades públicament), on es garanteixi:

  • Compromís per no disminuir en cap cas els pressupostos per la lluita contra la pobresa així com per ajudes i accions contra la desigualtat social.
  • Beques públiques per l’accés de població en situació de risc o exclusió social a serveis públics (escoles bressol, educació obligatòria i post obligatòria, menjadors socials, serveis sanitaris bàsics de pagament, serveis extraescolars…)
  • Priorització de solucions normalitzades i universals per sobre de les extraordinàries, especifiques i/o assistencials-benefiques.
  • Lleis de promoció de l’ocupació, que dificultin –com l’actual- la precarització laboral.
  • Garantir sous dignes, amb uns mínims que permetin pagar les despeses bàsiques, trencant l’actual factor, en augment, de pobres que estan treballant.
  • Aplicar factors de promoció ocupacional per sectors en risc d’exclusió i/o desigualtat social (joves, dones, persones majors de 45 anys…).
  • Deixar de rescatar bancs i empreses privades per a rescatar a les persones, en cas que calgui garantir els pagaments de hipoteques, establir un sistema per donar suport a les persones per que les paguin (o els seus lloguers) i no pas als bancs per que augmentin els seus beneficis.
  • Augment dels habitatges socials per persones en situació de risc d’exclusió social, inclusió d’habitatges privats en aquesta xarxa. Garantir l’accés a ells per mitjà d’un registre únic i públic d’adjudicacions.
  • La educació com eina de capacitació, promoció social i visualització de problemes amb:
    • Programes per combatre el fracàs escolar.
    • Processos de transició escola-treball.
    • Xarxa d’escoles bressol públiques (afavoreiex la incorporació laboral dels pares/mares, la visualització de menors en risc social i la garantia d’alimentació bàsica dels menors).
  • Promoció d’una xarxa pública de suport psicològic i emocional.
  • Publicació i transparència en tots els processos amb suport públic a partits, sindicats, entitats i empreses (subvencions, convenis i contractes), auditories de les organitzacions per aportacions de més de 20.000€.
  • Accions de transparència i control públic de les organitzacions polítiques i sindicals (veure l’entrada al bloc “La veritat triomfa per si mateixa, la mentida necessita complicitat
  • Màximes penes en casos de corrupció, estafa i malversació de cabals públics o en serveis privats amb aportació pública (per prestació de serveis, subvencions o convenis).
  • Creació d’una agència de qualificació europea, i actuació d’ofici de la CE contra les agències privades de qualificació que falsifiquin i modifiquin les dades dels estats europeus en benefici dels inversors privats.
  • Desobeir si cal les indicacions del BCE que demanin accions que vagin en contra dels anteriors punts (seguint l’exemple d’Islàndia).

En moments de crisi, al contrari del que diuen les polítiques neoliberals i conservadores, cal invertir més en temes socials i serveis públics, lluitant contra l’exclusió social i garantint la protecció social. És la única manera de fer per que la desigualtat social no creixi i evitar l’aparició de partits d’extrema dreta o esquerra amb propostes “miraculoses” o organitzacions populistes que es beneficiïn del sentiment de desesperació del poble.

Anuncios

Un pensamiento en “A perill prompte, remei cuitat

  1. Hola amic,
    Com sempre donant en el clau, pero jo crec que tot aixo no es suficient, les persones ens hem de mobilitzar i reclamar el que es nostre.
    Ens han de retornar el patrimomi democratic que ens han robat en 4 decrets, i que va costar anys i vides, per poder-ne gaudir.

    Jaume

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s