Barcelona és un potent transatlàntic, però sense lideratge i torça el rumb

trias(La dreta II part, El Govern de Barcelona)

Amb aquesta frase finalitzava l’interessant article “La Barcelona que Trias no lidera[i]” del historiador Joaquim Coll i defineix perfectament la situació generada pel govern de l’Alcalde Trias i del seu equip de CiU en poc més de 100 dies. Un període d’involució en el que no s’està treballant per a la millora de la ciutat ni de la seva gent, sinó que: es prioritzen els poders financers i econòmics, l’augment de la gestió privada i l’arraconament de la pública, es realitza una acció social des de la perspectiva de la caritat i la beneficència i un disseny de ciutat com a únic objectiu crear un aparador turístic, oblidant-se de la gent que hi viu a Barcelona.

La política del govern Trias es basa a grans trets en els següents eixos:

Evitar qualsevol acció que generi repercussió negativa en els mitjans de comunicació, malgrat sigui necessària. Fins i tot, deixant de fer o  fent, allò contrari al que es deia quan eren a l’oposició o en el seu programa electoral.

Delegació i submissió vers el president de la Generalitat, actuant de comparsa en les seves prioritats partidistes i de govern, fent de banc bo del Govern Català. Aquesta darrera tendència està obrint un forat de l’economia municipal cada vegada més accentuada i creixent (drenatge dels fons municipals al servei del govern Mas de més de 60 M€ per trimestre).

Viure de les rendes del govern socialista d’Hereu, aprofitant els projectes endegats en el seu mandat i que no vam finalitzar, mantenint els serveis existents, amb retallades, dedicant-se únicament a la gestió d’inèrcia a la baixa d’una bona marca heretada i una maquina municipal ben ajustada.

 Trias s’ha convertit en un alcalde absent, que en pocs casos ha destacat en la defensa o en l’acció, excepte en temes que l’afecten directament. Com ara, la batalla que està portant a terme contra la reforma de l’administració municipal del PP, per tal que no li retallin el seu sou, que passarà de 143.000€ anuals (109.000€ com alcalde i 34.000€ en dietes de l’Àrea Metropolitana) a cobrar 134.000€.

El suport incondicional al President Mas és un altre tret característic d’aquest govern de dretes, encara que vagi en contra dels interessos de Barcelona, pagant per exemple les despeses que s’han de cobrir des de la Generalitat de Catalunya com ara: equipaments propis, subvencions a altres Ajuntaments o els trams impagats pel Govern Convergent a Catalunya de les escoles bressol o beques menjador entre molts altres. En aquests moments s’han avançat més de 268 M€, incrementats en 116% en els darrers 6 mesos, i dels quals 132,7 M€ ja ha dit l’Alcalde Trias que seran molt difícils de recuperar. Si continuem així, Barcelona, l’única gran ciutat de l’Estat amb una economia sòlida deixarà de ser-ho, per convertir-se en una administració més governada per CiU amb un dèficit insuportable i que només podrà ser mantingut amb més i més retalles i menys serveis públics.

La manca de model de govern municipal per part de CiU reforçat per una manca de lideratge absolut de l’Alcalde Trias, una manifesta incompetència per generar consensos i una clara tendència vers l’incompliment dels pactes establerts (tant veïnals com polítics) fan que la nostra ciutat estigui en recessió i que no faci el que sempre ha sabut fer: afrontar de forma ferma, valenta i solucionar els problemes que l’afecten.

Barcelona ha deixat, en menys de dos anys, de ser el model de gran ciutat que era: aquella ciutat pro activa en donar resposta a les seves necessitats i reactiva en la solució dels seus problemes. L’actual govern de dretes ha cregut, que només amb la marca Barcelona i l’esforç de la ciutadania, hi havia prou per a generar sinergia i resultats, oblidant-se que per assolir aquestes fites cal dedicar esforços i temps, energies i recursos, inversió i compromís.

Barcelona és un gran transatlàntic que va sense rumb i en aquests moments no sap evitar els icebergs com ara: la crisi, l’atur, la caiguda de l’economia interior i l’especulació urbanística en aquesta navegació descontrolada cap l’illa d’Ítaca.

Només amb un lideratge clar, amb un direcció preconfigurada i clara per a la protecció i defensa dels interessos de la ciutadania per sobre dels interessos corporatius, partidistes o subordinats, podrem fer que la nostra ciutat torni a la velocitat de creuer a la que ens té acostumats.


[i]La Barcelona que Trias no lidera” Joaquim Coll, El Periódico 25 de març de 2013

Anuncios

Amb la dreta, sempre han tingut becs les oques

Al llarg de la campanya electoral, el president Mas va intentar baixar la intensitat "independentista" davant les queixes de Duran , al cartell –ho, sorpresa- van desaparèixer les estelades.

Al llarg de la campanya electoral, el president Mas va intentar baixar la intensitat “independentista” davant les queixes de Duran , al cartell –ho, sorpresa- van desaparèixer les estelades.

1.845 dies de dreta a casa nostra

(I part, El Govern de Catalunya)

3 anys i 100 dies del President Mas i 650 dies de l’Alcalde Trias, és una herència que ha portat a Catalunya i a Barcelona a una recessió històrica sense parangó.  Avui us proposo parlar de Catalunya i deixar per la propera entrada, Barcelona.

El govern Mas ja havia fracassat abans de les darreres eleccions. Aquella campanya plena d’estelades, que han anat caient en aquests darrers 100 dies, només va servir per amagar momentàniament la incompetència d’un president i govern com mai havíem patit.

Aquests gairebé 1.200 dies han estat marcats per una gran incapacitat per a generar la recuperació econòmica que ens calia arrel de la crisi mundial, per oferir transparència en les seves accions i facilitar la regeneració democràtica, garantint un estat de benestar social, que per assolir-los,  molta gent va sofrir i lluitar.

Després de 3 anys, en la seva reedició com president, Mas va perdre 12 escons, i amb ells la majoria parlamentària i, ara per ara, el suport per part de les altres forces, més enllà de la facilitada per €RC que li reclama mantenir el camí vers Ítaca amb el timó ben agafat, en un moment que el president està mostrant que no vol ni sentir a parlar d’aquest viatge, ja que l’oxigen que va oferir l’aventura independentista li és insuficient en l’actualitat.

Fins i tot, la simulada unió de la coalició de CiU s’ha vist desemmascarada  al no saber gestionar els constants enfrontaments d’Unió vs Convergència, o les baralles internes que observa la seu de Convergència -embargada judicialment per presumible corrupció i finançament irregular- per ocupar el lloc que deixarà definitivament l’Oriol Pujol si es demostra la seva intervenció dins en el cas de les ITV.

Catalunya ha de sortir de la situació d’emergència social i econòmica a la que ens han portat errors rere errors, males gestions històriques i un mal model estatal i constitucional al que cal donar resposta.

I per fer-ho cal macro accions com ara negociar un nou finançament de Catalunya i la seva relació amb Espanya, via reforma de la Constitució i inclusió del dret a decidir sobre el seu futur i com s’organitzen els pobles d’Espanya i per tant de Catalunya.

Però també ens calen micro i meso accions, com ara transformar les subvencions d’escoles d’elit i sexistes a subvencions pels menjadors escolars i el pagament dels deutes de la Generalitat vers les AMPES i les escoles; o transformar el milió d’euros destinats a la celebració de la derrota del 1714 i destinar-los a les persones derrotades per la crisi via Renda Mínima d’Inserció; o bé dedicar els 4 milions d’euros pressupostats a pagar el sous dels nous assessors polítics a les delegacions de la Generalitat dins de Catalunya i els milions d’Euros pels medis de comunicació amics, per no manllevar els sous als funcionaris de Catalunya.

Catalunya i els catalans demandem eficiència i eficàcia, responsabilitat i il·lusió, i aquest govern Mas està demostrant que no es capaç. Potser cal una resposta unitària i real al nostre govern!