Amb la dreta, sempre han tingut becs les oques

Al llarg de la campanya electoral, el president Mas va intentar baixar la intensitat «independentista» davant les queixes de Duran , al cartell –ho, sorpresa- van desaparèixer les estelades.

1.845 dies de dreta a casa nostra

(I part, El Govern de Catalunya)

3 anys i 100 dies del President Mas i 650 dies de l’Alcalde Trias, és una herència que ha portat a Catalunya i a Barcelona a una recessió històrica sense parangó.  Avui us proposo parlar de Catalunya i deixar per la propera entrada, Barcelona.

El govern Mas ja havia fracassat abans de les darreres eleccions. Aquella campanya plena d’estelades, que han anat caient en aquests darrers 100 dies, només va servir per amagar momentàniament la incompetència d’un president i govern com mai havíem patit.

Aquests gairebé 1.200 dies han estat marcats per una gran incapacitat per a generar la recuperació econòmica que ens calia arrel de la crisi mundial, per oferir transparència en les seves accions i facilitar la regeneració democràtica, garantint un estat de benestar social, que per assolir-los,  molta gent va sofrir i lluitar.

Després de 3 anys, en la seva reedició com president, Mas va perdre 12 escons, i amb ells la majoria parlamentària i, ara per ara, el suport per part de les altres forces, més enllà de la facilitada per €RC que li reclama mantenir el camí vers Ítaca amb el timó ben agafat, en un moment que el president està mostrant que no vol ni sentir a parlar d’aquest viatge, ja que l’oxigen que va oferir l’aventura independentista li és insuficient en l’actualitat.

Fins i tot, la simulada unió de la coalició de CiU s’ha vist desemmascarada  al no saber gestionar els constants enfrontaments d’Unió vs Convergència, o les baralles internes que observa la seu de Convergència -embargada judicialment per presumible corrupció i finançament irregular- per ocupar el lloc que deixarà definitivament l’Oriol Pujol si es demostra la seva intervenció dins en el cas de les ITV.

Catalunya ha de sortir de la situació d’emergència social i econòmica a la que ens han portat errors rere errors, males gestions històriques i un mal model estatal i constitucional al que cal donar resposta.

I per fer-ho cal macro accions com ara negociar un nou finançament de Catalunya i la seva relació amb Espanya, via reforma de la Constitució i inclusió del dret a decidir sobre el seu futur i com s’organitzen els pobles d’Espanya i per tant de Catalunya.

Però també ens calen micro i meso accions, com ara transformar les subvencions d’escoles d’elit i sexistes a subvencions pels menjadors escolars i el pagament dels deutes de la Generalitat vers les AMPES i les escoles; o transformar el milió d’euros destinats a la celebració de la derrota del 1714 i destinar-los a les persones derrotades per la crisi via Renda Mínima d’Inserció; o bé dedicar els 4 milions d’euros pressupostats a pagar el sous dels nous assessors polítics a les delegacions de la Generalitat dins de Catalunya i els milions d’Euros pels medis de comunicació amics, per no manllevar els sous als funcionaris de Catalunya.

Catalunya i els catalans demandem eficiència i eficàcia, responsabilitat i il·lusió, i aquest govern Mas està demostrant que no es capaç. Potser cal una resposta unitària i real al nostre govern!