El govern d’un poble bo ha de ser amb discreció i bon consell

Destacado

La funció pública I

ImagenLa funció de l’administració pública és, com indica el seu nom, administrar allò públic amb criteris d’igualtat i legalitat. Per garantir aquests criteris l’administració es regeix pel dret administratiu i les persones que són treballadores publiques son les garants d’aquesta funció i garantia d’aplicació d’aquests criteris. La protecció de la ciutadania, la garantia i aplicació del procés i dels seus procediments en els serveis, als que tenen dret la societat, es la tasca que porten a terme els servidors públics.

Per funcionaris de carrera entenem a aquelles persones que són escollides per una administració per portar a terme la seva tasca laboral única i exclusivament en aquesta administració (llevat d’algunes activitats reglades per la llei). La seva vinculació està marcada pel dret públic, amb diferències notables respecte la contractació del sector privat i que són:

  • Seguretat laboral, que garanteix la independència vers el poder polític.
  • Conflicte d’incompatibilitat amb d’altres activitats laborals més enllà de les pròpies oficials, amb aquestes restriccions s’eviten dependències així com l’ús fraudulent del coneixement adquirit com a treballador/a públic/a per la pràctica privada.
  • Sistema de selecció, transparent, supervisat pel sindicats i públic per evitar l’entrada de persones “a dit”.
  • Regulació estatutària, diferenciada a la del estatut dels treballadors, garantint l’adequació a les necessitats específiques de l’administració per la que treballa.

A l’Estat Espanyol, la funció pública està regulada per la llei 7/2007 en la que s’aprovà l’estatut bàsic dels treballadors i treballadores públics/ques, on s’estableix la seva situació laboral amb les seves administracions contractants, existint moltes tipologies de personal contractat:

  • Funcionaris/es de carrera: són aquelles persones que mantenen una relació laboral de forma permanent (garantint que no es pugui aplicar cap pressió vers ell amb l’amenaça de perdre el seu lloc de treball i/o silenciar-lo davant abusos en l’administració on presten el seus serveis) i que poden accedir a aquesta categoria via:
    • Oposició: per acompliment d’un seguit de proves, prèviament marcades per una convocatòria pública.
    • Concurs-oposició: un cop superada la fase d’oposició, arriba la fase de concurs de mèrits a partir d’uns criteris públics i precisats amb anterioritat.
    • Personal funcionari interí: un lloc de treball de caràcter transitori assimilat al funcionari de carrera, on l’accés ve marcat pel dret administratiu i ocupen places destinades a funcionaris que per motius laborals o de salut no son coberts o per convocatòria per assignació temporal o urgent.
    • Personal laboral: regeixen la seva relació laboral mitjançant un contracte laboral, i per tant oberta a qualsevol tipologia de contracte marcada per l’estatut dels treballadors (fixe, temps indefinit o temporal).
    • Personal eventual: treballadors/es públics/ques anomenats de forma lliure en règim no permanent i que cobreixen llocs de treball de confiança i assessorament no reservat a funcionaris.

Hi ha molts mites absolutament erronis, o que en tot cas dibuixaven un model d’administració absolutament superat i refutat per les dades actuals, com ara:

  • Existeixen molts més funcionaris a Espanya que a qualsevol país europeu, una informació absolutament falsa ja que el nostre país es situa en el 5è país per la cua a nivell de funcionaris i personal públic. A Espanya hi ha un 12,00% de treballadors respecte la població activa mentre la mitjana a Europa és d’un 15% (MAP-2010).
  • A Catalunya és on hi ha més treballadors públics de l’Estat, quan és la CCAA amb menys treballadors amb 41,7 funcionaris per 1.000 habitants, la comparació amb Extremadura, on hi ha més treballadors es força exemplar ja que en aquesta comunitat hi ha 90,78 per cada 1000 habitants (MAP-2013).
  • Les i els treballadors públics treballen poc: s’ha demostrat en diversos estudis nacionals, estatals i europeus que el personal a tot l’Estat i encara més a Catalunya es troben per sobre dels nivells d’eficàcia i eficiència europea. Situació de productivitat que en aquests moment es troba en perill per les retallades de recursos i de personal.
  • Tenen el sou garantit, les retallades indecents dels governs de dretes Espanyol i Català que han permès robar dues pagues extres als servidors i servidores públiques i no mantenir el seu nivell adquisitiu, i la nefasta gestió del govern Mas que posa en dubte la capacitat de pagar el sou de les persones que treballen a la Generalitat mes rere mes, ho demostren.
  • No existeix sistemes de control d’entrada i sortida: Una llegenda urbana totalment incerta, ja que si que existeixen i son dels mes avançats en aquest moment (lectura digital, targetes magnètiques…). Tot i que potser el millor control no és el de garantir que les hores de treball s’acompleixin, si no que les tasques i el volum de treball es faci de forma eficaç i eficient.

Mites, incorreccions i certes realitats han marcat una imatge errònia en molts casos de l’administració pública i de les persones que treballen per a elles. És cert que cal modernitzar a tots dos, però la única solució passa per mantenir un sistema de funció pública fort i protegit, com veurem en la propera entrada, sinó el risc d’una administració al servei del poder econòmic és el nostre futur.

Les funcions de l’Estat no haurien de tenir famílies ni propietaris, de forma que serien lliures a les pressions al servei de la Societat

Plató

Anuncios

És possible una revolta social? La Rosa de Foc, tornarà a Barcelona?

Destacado

rosa de focPer Rosa de foc es coneixia la nostra ciutat en un període convuls de lluites obreres i populars, que va fer trontollar la ciutat entre els finals del S XIX i la setmana tràgica (1909). Un altre període de lluites al carrer es tornà a donar en el període del 1919 al 1921 on l’anarquisme i les lluites populars van marcar la dinàmica de la Barcelona –moltes vegades de forma tràgica- afavorida per la intervenció dels assassins a sou dels patrons, anomenats pistolers.

Molta gent avui en dia, davant la situació excepcional que viu la nostra nació i l’estat, te por que la crispació i desesperació de la societat generi una situació de grans conflictes socials, i la veritat és que la situació és molt difícil com ens demostren algunes xifres i situacions com ara:

  • Destrucció de la capacitat de protecció tradicional de les famílies, la crisi i l’atur està fent que cada vegada els ingressos siguin més petits, arribant al punt que en aquests moments hi ha 2 milions de llars -d’elles 300.000 famílies amb fills- sense cap ingrés econòmic, aquesta quantitat s’ha quintuplicat des de l’any 2007. Moltes vegades els pares i els avis són l’única font solidària d’ingressos a partir de les seves pensions, ara en perill de mantenir la seva capacitat adquisitiva per les retallades de govern del PP.
  • Caiguda d’una possible font d’ingressos dins de l’economia negra, l’actual situació a fet caure l’ocupació ja sigui declarada o no, de totes maneres encara –segons la FUNCAS Federació de caixes d’estalvi- es calcula que el treball en negre en l’actualitat mou el 17% del PIB i ocupa a 4 milions de persones. A Catalunya hi ha  un 24,5%  i Espanya + del 27% de la població activa a l’atur amb més de 6 milions de persones aturades , la destrucció d’ocupació a Catalunya en 3 mesos ha estat 35.700 lloc de treball, convertint-la en una CCAA amb més destrucció de feina. L’atur juvenil a Barcelona arriba al 57%.
  • Desaparició de les classes mitjanes, que són les que realment donen suport fiscal a la inversió i als serveis de les administracions públiques i que han permès fer créixer a la societat i la seva xarxa pública.
  • La xarxa de suport social amenaçada (educativa, sanitària i social, així com el sistema de pensions i els subsidis) malgrat ser la més alta de la història, es veu en retrocés per les polítiques neoliberals de la dreta (PP i CiU) i les seves retallades, posant en perill la funció protectora d’aquesta xarxa –copagament mèdic, disminució de beques d’estudi i de menjador escolar, destrucció de l’ocupació publica (8,3%) i per tant servidors públics, limitació d’accés a les prestacions i subsidis, accions letals contra la protecció de la dependència…-

Davant aquesta situació també molta gent és pregunta com és que no ha arribat  l’esclat social com està passant a d’altres països com Grècia i Portugal entre d’altres, l’anàlisi detallat ens indica que hi ha algunes raons que fins avui, de moment, han pogut controlar aquest espetec:

  • La dreta ha aconseguit introduir en la població idees com ara  que em viscut més enllà de les nostres possibilitats, o que les retallades són necessàries per que no hi ha diners a Catalunya o, Madrid ens roba i no tenim diners després de l’espoli fiscal. Si analitzem les dades reals i no motivades per interessos partidistes, podrem veure que cap d’elles és real. Però realment han calat en la població, justificant així qualsevol retallada que la dreta ens marca.
  • L’actual individualisme social, la caiguda de militància i simpatitzants en partits (-88%), sindicats (-18%), així com en entitats i organitzacions de lluita o defensa dels drets socials entre d’altres afavoreix la indignació no organitzada, que només participa en certes convocatòries puntuals però que impedeix l’organització programada d’aquesta indignació, les mobilitzacions i accions  a mitjà i llarg termini.
  • Emigració dels joves a treballar en precari fora de Catalunya un 30% ja en l’actualitat i el retorn dels immigrants als seus països d’origen aproximadament + d’un 45%.
  • Minimització de la situació i “sordina” dels mitjans de comunicació sobre accions dels governs de dretes amb l’objectiu de mantenir l’estatus quo. Potser influeixen els 14,5 M€ de subvencions del govern Mas en dos any a La Vanguardia, Ara-Avui i El Periódico.

El que si s’està donant és un augment de la desconfiança vers les institucions públiques (40%), fins i tot contra la democràcia i el sistema públic actual (70%). Aquí rau el gran perill, ja que la desconfiança al sistema polític, pot portar a creure que la democràcia no és un bon sistema de govern tan com concepte o com principi. I és perillós per que es poden donar dos possibles escenaris gens desitjables:

  • Aparició de forces politiques populistes i demagògiques amb objectius ocults que poden portar situacions totalitàries i accions antidemocràtiques un cop en el poder.
  • Solució tecnocràtica, moltes vegades al servei de poders obscurs i amb gènesi en els grups financers.

La única solució és trencar amb la desconfiança de la gent vers allò públic i el sistema polític i per això cal que les organitzacions i el sistema polític garanteixi:

  • Més transparència i informació real i forçada per llei, més enllà de la pròpia decisió de cada administració o organització política.
  • Més participació i control de la ciutadania en les decisions de les administracions , partits polítics i sindicats, potenciar la governança tant en les administracions com en les organitzacions (un bon exemple en organitzacions polítiques és el projecte del PSC –Partit en xarxa http://goo.gl/yA2ck )

·         Actuació decidida contra la corrupció i exemplaritat en les sancions contra les persones corruptes en l’àmbit públic  i polític, així com les persones, empreses i organitzacions que possibiliten aquesta corrupció ( veure l’entrada al meu bloc “La veritat triomfa per si mateixa, la mentida necessita complicitat”).

“Tallar aviat el mal procura; si arrela, tard es cura”

Refrany tradicional català