El govern d’un poble bo ha de ser amb discreció i bon consell

La funció pública I

ImagenLa funció de l’administració pública és, com indica el seu nom, administrar allò públic amb criteris d’igualtat i legalitat. Per garantir aquests criteris l’administració es regeix pel dret administratiu i les persones que són treballadores publiques son les garants d’aquesta funció i garantia d’aplicació d’aquests criteris. La protecció de la ciutadania, la garantia i aplicació del procés i dels seus procediments en els serveis, als que tenen dret la societat, es la tasca que porten a terme els servidors públics.

Per funcionaris de carrera entenem a aquelles persones que són escollides per una administració per portar a terme la seva tasca laboral única i exclusivament en aquesta administració (llevat d’algunes activitats reglades per la llei). La seva vinculació està marcada pel dret públic, amb diferències notables respecte la contractació del sector privat i que són:

  • Seguretat laboral, que garanteix la independència vers el poder polític.
  • Conflicte d’incompatibilitat amb d’altres activitats laborals més enllà de les pròpies oficials, amb aquestes restriccions s’eviten dependències així com l’ús fraudulent del coneixement adquirit com a treballador/a públic/a per la pràctica privada.
  • Sistema de selecció, transparent, supervisat pel sindicats i públic per evitar l’entrada de persones “a dit”.
  • Regulació estatutària, diferenciada a la del estatut dels treballadors, garantint l’adequació a les necessitats específiques de l’administració per la que treballa.

A l’Estat Espanyol, la funció pública està regulada per la llei 7/2007 en la que s’aprovà l’estatut bàsic dels treballadors i treballadores públics/ques, on s’estableix la seva situació laboral amb les seves administracions contractants, existint moltes tipologies de personal contractat:

  • Funcionaris/es de carrera: són aquelles persones que mantenen una relació laboral de forma permanent (garantint que no es pugui aplicar cap pressió vers ell amb l’amenaça de perdre el seu lloc de treball i/o silenciar-lo davant abusos en l’administració on presten el seus serveis) i que poden accedir a aquesta categoria via:
    • Oposició: per acompliment d’un seguit de proves, prèviament marcades per una convocatòria pública.
    • Concurs-oposició: un cop superada la fase d’oposició, arriba la fase de concurs de mèrits a partir d’uns criteris públics i precisats amb anterioritat.
    • Personal funcionari interí: un lloc de treball de caràcter transitori assimilat al funcionari de carrera, on l’accés ve marcat pel dret administratiu i ocupen places destinades a funcionaris que per motius laborals o de salut no son coberts o per convocatòria per assignació temporal o urgent.
    • Personal laboral: regeixen la seva relació laboral mitjançant un contracte laboral, i per tant oberta a qualsevol tipologia de contracte marcada per l’estatut dels treballadors (fixe, temps indefinit o temporal).
    • Personal eventual: treballadors/es públics/ques anomenats de forma lliure en règim no permanent i que cobreixen llocs de treball de confiança i assessorament no reservat a funcionaris.

Hi ha molts mites absolutament erronis, o que en tot cas dibuixaven un model d’administració absolutament superat i refutat per les dades actuals, com ara:

  • Existeixen molts més funcionaris a Espanya que a qualsevol país europeu, una informació absolutament falsa ja que el nostre país es situa en el 5è país per la cua a nivell de funcionaris i personal públic. A Espanya hi ha un 12,00% de treballadors respecte la població activa mentre la mitjana a Europa és d’un 15% (MAP-2010).
  • A Catalunya és on hi ha més treballadors públics de l’Estat, quan és la CCAA amb menys treballadors amb 41,7 funcionaris per 1.000 habitants, la comparació amb Extremadura, on hi ha més treballadors es força exemplar ja que en aquesta comunitat hi ha 90,78 per cada 1000 habitants (MAP-2013).
  • Les i els treballadors públics treballen poc: s’ha demostrat en diversos estudis nacionals, estatals i europeus que el personal a tot l’Estat i encara més a Catalunya es troben per sobre dels nivells d’eficàcia i eficiència europea. Situació de productivitat que en aquests moment es troba en perill per les retallades de recursos i de personal.
  • Tenen el sou garantit, les retallades indecents dels governs de dretes Espanyol i Català que han permès robar dues pagues extres als servidors i servidores públiques i no mantenir el seu nivell adquisitiu, i la nefasta gestió del govern Mas que posa en dubte la capacitat de pagar el sou de les persones que treballen a la Generalitat mes rere mes, ho demostren.
  • No existeix sistemes de control d’entrada i sortida: Una llegenda urbana totalment incerta, ja que si que existeixen i son dels mes avançats en aquest moment (lectura digital, targetes magnètiques…). Tot i que potser el millor control no és el de garantir que les hores de treball s’acompleixin, si no que les tasques i el volum de treball es faci de forma eficaç i eficient.

Mites, incorreccions i certes realitats han marcat una imatge errònia en molts casos de l’administració pública i de les persones que treballen per a elles. És cert que cal modernitzar a tots dos, però la única solució passa per mantenir un sistema de funció pública fort i protegit, com veurem en la propera entrada, sinó el risc d’una administració al servei del poder econòmic és el nostre futur.

Les funcions de l’Estat no haurien de tenir famílies ni propietaris, de forma que serien lliures a les pressions al servei de la Societat

Plató

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s