A darrera del taulell val més el jove que el vell

Destacado

Algunes reflexions sobre l’atur juvenil

L’Atur juvenil és en l’actcampanya-catalunya-no-es-pais-per-a-joves-octaveta-aualitat una de les situacions més preocupants de la nostra societat. Ha estat declarada a Europa com a una situació d’emergència davant la seva taxa d’atur jove situada en un 22,8%; mentre que a Espanya és d’un 53,2% i a Catalunya més de la meitat dels joves està a l’atur (52%).

La mala gestió de la crisi per part dels governs de dretes, sumada a una reforma laboral nefasta per part del PP i un abandó de les polítiques actives d’ocupació pels governs de Mas i Trias,  ha fet que la crisi hagi destruït el 66,8% dels llocs de treball ocupats per menors de 30 anys.

La societat cerca els seus mecanismes per rebaixar qualsevol disfunció greu, i en aquest cas la via ha estat l’èxode dels nostres joves fora del nostre país. La generació més formada de la nostra història ha hagut de marxar fora, arribant a ser 15.093 joves des del 2009. D’aquests joves més de la meitat són veïns de Barcelona.

Cal una gran ofensiva des de tots els fronts per lluitar contra l’atur juvenil. Les forces d’esquerra i progressistes estan avançant propostes com ara les fetes pel president socialista francès Hollande, o sense més lluny, les que estan fent les seccions joves dels sindicats i dels partits d’esquerra. Serveixi com exemple la campanya Catalunya no és país per a joves o l’acció a Barcelona del Grup Socialista Municipal, com a partit de l’oposició, forçant la creació d’un pla de xoc per l’ocupació juvenil, que va comptar amb el vot de totes les forces menys les de sempre: PP i CiU.

Totes les propostes progressistes coincideixen en com afavorir l’ocupació juvenil, i què és podria resumir en les següents accions:

  • Fons econòmic garantit per dotar de polítiques d’ocupació jove en tots els pressupostos públics, al nivell de les competències de cada administració.
  • “Garantia juvenil” oferint als menors de 25 anys un pla de transició per si deixen la formació, en forma d’un pla ocupacional, més formació o practiques laborals abans de 4 mesos.
  • Crèdits financers per a cooperatives i PIMES per l’ocupació de joves menors de 35 anys.
  • Impostos específics per finançar aquestes accions com ara com la taxa a les transaccions financeres internacionals o els impostos per a rics.

Ara cal que els governs siguin agosarats per aplicar aquestes accions, superant les seves limitacions ideològiques de businessfriendly per deixar de rescatar empreses per rescatar a les persones.

Protegir el treball és protegir la virtut, donar consol als dolors, arrencar víctimes al crim i a la mort”

Concepción Arenal.

Anuncios

Tot ho venç la força o el temps. La modernització de l’administració

Destacado

La funció pública II

És evident que l’admiImagennistració ha d’evolucionar per donar resposta als nous reptes, però aquesta evolució no significa, ni molt menys, que passi per la externalització extrema de les seves funcions, buidant-la de persones que treballen per l’administració i la seva substitució per empreses externes que només es regeixen per criteris economicismes, facilitant la possibilitat de la seva dependència a sectors polítics i pagant malament als seus professionals.

La solució passa per evitar les duplicitats competencials entre els diferents nivells d`administracions (estatal, nacional o local –diputacions/consells comarcals i municipis) prioritzant aquelles administracions més properes als ciutadans; Reduir la complexitat dels processos administratius, en l’actualitat poc transparents i lents; Aplicar la e-administració; Garantir la resposta a qualsevol tràmit en un temps adient, disminuït la figura del silenci administratiu al màxim i garantint que tota resolució sigui raonada i vinculant. Moltes d’aquestes actuacions incorrectes per part de les administracions venen marcades per la manca de recursos tècnics, econòmics i professionals, posem per exemple algunes situacions:

· Sistema de salut, augment de llistes d’espera per la manca de material, especialistes i personal de suport, tancament de serveis que la població necessita únicament des del punt de vista del economicisme.

· Sistema judicial, amb pocs jutges i jutgesses per tantes causes fet que comporta un retard tant gran dels procediments, que significa el tancament d’aquest per haver superat els terminis legals… possibilitant que la justícia pugui arribar a ser lenta, de forma volguda per algunes persones notables jutjades…

· Sistema educatiu, la reducció de personal docent i auxiliar ha significat una reducció de les hores de preparació de les classes, i reducció de la capacitat per atendre a l’alumnat amb especials necessitats educatives.

Podríem continuar en tots els sectors de l’administració, unes administracions governades per la dreta en la gran majoria del territori estatal i nacional, com per exemple Barcelona on totes les seves administracions estan dirigides per polítiques neoliberals que han prioritzat el tancament de balanços a la capacitat d’inversió i de generació de negoci i ocupació; l’acomiadament per sobre la cobertura dels serveis demandats per la ciutadania; en definitiva fer pagar als administrats la mala gestió financera, rescatant bancs i negocis per sobre del rescat de les persones.

Per finalitzar aquestes dues entrades dedicades a la funció pública vull mostrar la meva indignació a les conclusions del comitè d’experts de la Generalitat de Catalunya sobre el futur de l’administració. El govern de CiU va deixar a l’hora del encàrrec ben clar els paràmetres neoliberals als que volia arribar fins i tot a l’hora d’escollir a aquests experts, entre d’altres assessors del ministeri de sanitat del PP, membres del Banc Central, creadors d’informes sobre el dèficit fiscal per a CiU, o assessors del Banc Mundial, empreses de telefonia, o bancs.

Les conclusions, que eren sabudes fins i tot abans de reunir-se, marquen el camí de ruta desitjat pel govern conservador de la Generalitat, i dels que podem extreure les següents “pometes”:

· Únicament presència de funcionaris en llocs d’exercici d’autoritat (policia, inspectors, llicències), oblidant-se per exemple aquells rols dels que la pròpia Generalitat a dotat d’autoritat com doctors/es, infermers/es, professors/es…

· Externalització de tots els llocs de treball funcionarial que no siguin d’exercici d’autoritat(oblidant-se per exemple de la funció com fedataris públics), derivant aquestes feines al mercat i a les empreses privades, moltes d’elles on treballen els expertes del comitè.

· En l’apartat de l’accés s’obliden tots els aspectes de mèrits, promoció interna i formació.

En definitiva una vergonyosa justificació de la voluntat de privatitzar tot allò públic, gestionat per les empreses que sempre hem vist del govern CiU.

L’administració pública ha de ser transparent, àgil i universal, i les persones que treballen en ella estatutàries, imparcials en les seves intervencions i escollides per un procés públic, clar i publicitat. L’entrada de les empreses privades en la gestió de la tasca de les administracions comporta criteris de mercat, financers i està sotmesa a pressions de partits polítics i lobbies, la garantia més forta per que la gestió de l’administració s’ajusti a llei és la presència de personal laboral independent, amb una retribució justa i correcta, així com que les seves funcions, organització, selecció i promoció sigui reglada per un estatut protegit.

Hem de fugir de les administracions suprabusiness friendly que prioritzen les empreses amigues per sobre dels seus administrats.