Orgullós de la gent i de l’altruisme , Forza Galizia!

En aquest primer bloImagenc del curs, que just acabem de començar, podria parlar de molts temes: La Barcelona que s’apaga a mans de un govern Trias que no funciona i que és banquer/titella del President Mas dilapidant vora de 400 M€ per tapar la mala gestió del govern de la Generalitat; de Turquia, d’Egipte o de Síria (espero que no haguem de treure les xapes de NO A LA GUERRA!); de l’atur i de les noves retallades socials fetes pel govern Mas amb estiueig i traïdoria… Però m’he decidit dedicar el meu primer pensament blocaire a la gent de Galizia que van actuar en el trist accident de Santiago, i en especial a totes les persones que, a partir dels seus actes altruistes en situacions de catàstrofes, ens fan sentir orgullosos de ser humans.

El meu coneixement de la resposta humanitària i altruista davant les catàstrofes em va venir directament del meu pare, el Pere De Barberà, voluntari de la Creu Roja que va marxar durant 15 dies a donar suport a la gent afectada per les riuades del Vallès l’any 1962, una de les pitjors riuades que ha patit Catalunya, amb 1.000 morts, centenars de víctimes i una regió destrossada.

Després, en el decurs de la meva infància, vaig veure moltes actuacions des de la seva vessant professional com a guàrdia urbà de la ciutat de Barcelona, o pel seu pas per diverses ONG. Van haver d’altres actuacions seves  en situacions d’emergència i catàstrofe com, per exemple, en ser de les primeres persones en arribar a l’Hipercor després del despietat atemptat terrorista, ja que en aquells moments estava de servei just davant d’aquell edifici. En ambdues situacions el meu pare va tornar molt i molt afectat, afectat pel dolor de la gent a la que va intentar donar suport. D’aquestes experiències ell sempre va voler fer-ne educació als seus fills, una educació sobre el sentiment de comunitat i d’altruisme que avui per avui entenc com a fonamental a la vida de qualsevol persona, especialment si els que te la ensenyen –com el meu pare- et donen exemples personals d’aquesta manera d’actuar. Sempre he pensat que la meva dedicació a ONGs, als serveis socials i a la meva ciutat ha estat fruit d’aquest aprenentatge patern.

Els fets ocorreguts a Galizia aquest estiu m’han tornat a fer pensar en l’altruisme, que és definit com a “preocupació i dedicació en el bé aliè, fins i tot per sobre dels propis interessos i per motius únicament humanitaris”, paraula que s’aplicava ja l’any 1851 i que neix com antònim de l’egoisme.  Els estudis especialitzats ens indiquen que les persones actuem en situacions d’emergència i catastròfiques a partir d’allò que anomenen motivacions transcendents (Pérez López, 2002), i que es defineix com a una força que porta a les persones a actuar davant les necessitats bàsiques o vitals d’altres persones, sense valorar per part de qui actua les conseqüències personals que li pot aportar la seva acció. Aquestes motivacions transcendents normalment generen una conducta anomenada d’altruisme (Chóliz, 2004. i els psicòlegs Yubano-Larrañaga, 2002) que ofereix benefici a d’altres, feta de forma desinteressada i moltes vegades de forma puntual i anònima. Aquest autors diferencien aquesta conducta de la conducta d’ajuda o prosocial, feta des del voluntariat, i que ja ens porta a aspectes organitzatius i continuats que, sense cercar lucre, sí que pot aportar benefici,s com ara el reconeixement personal i/o el prestigi.

Al contrari del que es pensa, en una catàstrofe, la gent tendeix a ajudar-se, fins i tot abans de pensar en la seva seguretat, que queda desplaçada pel sentiment de comunitat. En aquestes situacions, les conductes personals i col·lectives interactuen immediatament, generant una resposta que sempre supera a l’esperada. Els processos neuronals del comportament altruïsta treuen les característiques més solidàries de les persones, i l’excel·lència dels i de les professionals de les emergències (personal sanitari i mèdic, bombers, policia…), deixant de banda altres valors com la competitivitat, l’individualisme o les reivindicacions professionals en un moment fins i tot de crisi, retallades o desencís.

La biologia ens diu que en aquelles espècies o grups on la component altruista és més alta, aquella espècie o col·lectiu és un avantatge evolutiu cabdal, la neurociència cognogtivista social ens afegeix que l’altruisme proporciona felicitat i qualitat de vida a la persona que actua, i la neuroendocrinologia també ha estudiat que els comportaments amistosos i cooperatius augmenten l’esperança de vida d’aquelles persones que les practiquen. Si és així  podríem fer nostra la frase de J. Benavente

l’únic egoisme acceptable és el de procurar que tothom estigui bé per estar un millor

, per tant, lo dit…

Gràcies i ForzaGaliza!

3 pensamientos en “Orgullós de la gent i de l’altruisme , Forza Galizia!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s