Banderes i banderins, la batalla està servida

Destacades

Vicens i RosersFa un any vaig començar aquest bloc amb el tema de la Festa Major de Sarrià, avui vull parlar-vos d’un altre tema que m’ha vingut al cap tot gaudint de la nostra Festa Major.

Només arribar a la seu del Districte vaig observar que al terrat de l’edifici onejaven les banderes oficials, col·locades segons les normes al ús –sembla mentida que la simple col·locació d’unes banderes generi tants dubtes, ja que el principi està molt clar: la central sempre és la més notòria i al seu costat la resta segueixen l’ordre esquerra-dreta per importància (vist des de la part del públic), en el cas de pals parells la de més notorietat al centre-esquerra i la següent al centre dreta, i així alternativament esquerra-dreta. La notorietat ve marcada per llei: estatal, autonòmica, local, europea i si n’hi ha més, les següents. Si feu un repàs a hotels i edificis oficials veureu que l’ordre de col·locació segons les normes no es respecta en un munt de llocs.

Com deia, a part de les banderes oficials, hi havia una de tipus domàs al balcó, vermella amb una petxina de Sarrià blanca (la bandera del barri de Sarrià) i flanquejada aquesta per dos banderins, un amb l’escut dels/de les Vicens i l’altre amb la de les/dels  Rosers. Aquests dos banderins són la innovació d’aquest any, ja que la comissió de festes ha decidit que la gent s’apunti a un dels dos equips i que faci al llarg de tota la Festa Major una espècie de gimcana, per veure quin dels dos equips guanya a final de la Festa.

La batalla entre Vicens i Rosers està àlgida i en tots els actes de la Festa, els tradicionals crits de Sarrià s’han transformat en vives vers el nom d’un o altre equip, procedents dels seus membres.  Aquest fet em va fer pensar que gràcies a dos banderins què fàcil ha estat deixar de sentir el crit de Sarrià, el de tota la vida, i canviar-lo pel de Rosers o Vicens.

Tot avançant la Festa va arribar el dia que es va inaugurar la placeta d’Els Blaus, allà l‘única bandera que lluïa era una estelada al costat de la placa, estelada que els consellers del PP van intentar treure i que no van ser capaços per l’obduració de part dels presents, i la absoluta passivitat dels responsables municipals i membres del govern –incomplint la normativa municipal que estableix que no es poden polititzar els actes municipals de cap forma-.

El diumenge vaig anar al tradicional concurs de paelles de Festa Major, un més que recomanable acte, on vaig trobar una munió d’estelades i una bandera Espanyola adhesiva enganxada a l’arbre del costat d’on estava el grup del PP menjant (també incomplint l’ordenança municipal que no permet enganxar res als arbres).

I  fent repàs de la gran quantitat de banderes i banderins… vaig caure que, exceptuant la de la seu oficial, mancava per tot arreu la meva, la de la meva família de sempre… la senyera! I després d’aquesta pensada vaig seguir trobant-la a mancar en tots els actes, fins i tot

 als balcons del carrer on era una minoria.

Vaig sentir llàstima, llàstima per allò que significava la meva senyera per al meu país, per a la meva gent, una bandera que ens representava gairebé a tots i totes, i que ara fruit d’aquesta guerra de banderes, d’una en oposició de l’altra, d’una cremada en ciutats llunyanes i l’altra en llocs més propers, d’una enfrontada a l’altra i l’altra a aquesta, havia quedat relegada, oblidada.

Jo personalment al proper concurs de paelles portaré la meva senyera, la de tota la vida, la que ha onejat i ha estat enganxada a casa des de sempre, fins i tot quan no es podia fer onejar. I per donar color a la festa, ja posats, també portaré una altra molt meva, la tricolor de la República, ja que en el fons el meu desig és veure als llocs oficials del nostre país aquestes dues banderes que fa tants anys onegen en festes senyalades al meu balcó de casa.

Anuncis