Una història esbiaixada i parcial, com vol difondre el govern Trias, no és la història de Barcelona!

Destacado

Imagen Darrerament les tendencioses exposicions i explicacions de la història per part dels governs de dretes convergents al voltant de l’any 1714 ha aixecat les critiques dels historiadors/es de la nostra nació, especialment a la nostra ciutat, on s’estan centrant gran part dels equipaments i actes, així com ingents quantitats d’euros dedicats al Tricentenari.

Però aquesta manipulació no únicament és dona en la parcial visió del 1714, el govern Trias també sembla que volia amagar la història dels 30 anys socialistes a la ciutat de Barcelona, aquí teniu un exemple.

La decisió absolutament equivocada del govern de la Generalitat de paralitzar les obres de la L9 –i el beneplàcit del govern Trias- van eternitzar el forat d’aquestes obres a la Pl. Joaquim Folguera, fins que degut a les pressions veïnals, comercials i del PSC entre d’altres forces de progrés es va aconseguir que es restituís la Plaça. Els impediments urbanístics a la Pl. Joaquim Folguera van fer que, sumat a la crisi, existís una pèrdua important de clien tela. Les activitats del centenari del mercat han estat una bona idea per fer una bona campanya de difusió de l’excel·lent qualitat dels productes i la professionalitat de la gent que en ell treballa.

Dins d’aquestes activitats va haver l’acte de descoberta d’una placa recordant el centenari, a càrrec de l’Alcalde Trias amb la Presència de Regidors i Consellers del PSC per part dels partits progressistes, i per part dels de dretes alguns dels membres del govern municipal   de CiU i també Regidors i Consellers del PP. En aquest acte hi havia uns plafons sobre la història del mercat. Una visió de la història, com darrerament ens te acostumats l’Alcalde Trias i el seu govern, sectària, manipulada i, en aquest cas, poc respectuosa amb els governs democràtics de la nostra ciutat.

Dels 10 plafons de l’exposició amb més de 200 fotos majoritàriament històriques, i d’aquestes moltes sobre la inauguració a càrrec de l’alcalde franquista Porcioles amb nombroses instantànies d’aquest alcalde en primer pla acompanyat per l’arquebisbe de Barcelona i de diverses personalitats del règim. De totes elles únicament tres fotografies generals de la inauguració de la reforma integral en època democràtica.

El Regidor Socialista Joan Trullen va demanar explicacions al Regidor d’Unió Raimón Blasi, responsable dels Mercats Municipals, aquest va contestar, que si, que l’alcalde Clos sortia a una de les tres f otografies, però que estava tapat per una veïna… que se li veia el clatell canós de l’alcalde i el agent de seguretat al costat…

No va entendre rés el Regidor del govern Trias (o massa bé que ho va entendre)!, el tema no era que sortís o no a les fotografies un alcalde socialista, el tema era que de més de dues-centes fotografies només hi havia tres plans generals de la inauguració democràtica del mercat, indistintament de qui fos l’alcalde del moment, o si el partit socialista estava al govern.

Aquesta manera d’entendre la història, de donar-ne difusió és un exemple de la manipulació històrica que el govern de la ciutat està fent en totes les seves exposicions, les unes explicant de forma molt parcial i esbiaixada els fets de 1714, les altres volen amagar que el model de ciutat actual, el que tant malament l’alcalde Trias i els seu govern estan copiant sense cap millora i amb moltes pèrdues i retallades, és un model dels go verns de progrés, dels alcaldes socialistes que han dissenyat amb els seus equips,  la gent que treballa a l’Ajuntament  i comptant amb la voluntat dels i de les Barcelonines, un model de ciutat que és únic en el món. Poden tapar l’acció dels governs de progrés, la feina dels alcaldes socialistes Narcís Serra, Pascual Maragall, Joan Clos o Jordi Hereu. Però tapant la feina feta, no aconseguiran que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona es preguntin, després de més de dos anys de govern convergent, i l’alcalde Trias i el govern convergent de dretes de la ciutat,  a part de retallar serveis, que han fet per a la ciutat?

La Historia sempre la escriuen els vencedors

                                                 Winston Churchil…. O no?

Barcelona, ha de trempar!

Destacado

Efectivament BarcNuria Martielona ha de trempar[i], i portem dos anys en stand by, una situació propiciada pel govern convergent a la Generalitat i a pròpia ciutat, que ens està portant a perdre la carrera de les ciutats referents, en un món cada cop més competitiu i cada cop menys permissiu en posicions covardes  i subordinades.

Anem a pams: la visió barretinaira de Catalunya segons la òptica dels  prohoms de les ITV, casos Pallerols i Palaus és la d’una nació de províncies, amb una capital provinciana, on el seu únic  indici de modernitat és repetir com una mena de mantra la idea de l’smart city, una idea molt correcta pel que fa a situar  la ciutat en les noves tecnologies i les plataformes de gestió de xarxes i de dades sensorials, però que es veu truncada quan el lideratge que s’està fent com a capital de mòbil és més que feble, i quan es recula en la decidida opció d’una ciutat amb xarxa wifi lliure, traient fins i tot aquest servei dels equipaments municipals que ja el tenien, o quan no es potencia el projecte, també socialista, del 22@.

Barcelona,  mercès a l’aposta decidida de la seva ciutadania i dels seus governs d’esquerres, va situar-se en el món i va esdevenir una ciutat referent, una ciutat de progrés, inclusiva i social. Però la Barcelona que va arribar a ser capital de la Mediterrània, ara esta perden ranking en el món.

Passem d’una Barcelona cara al mar a una Barcelona que bloqueja la visió i l’accés dels i de les ciutadanes al seu port, privatitzant i bunkeritzant el port vell per a iots de luxe, en el projecte de la Marina del Port Vell.

Una ciutat que s’esdevenia exemple de lideratge polític s’ha convertit en una Barcelona que està en venda, on el govern Trias a prioritzat la idea de les polítiques bussines friendly, en especial per a certes empreses. Serveixi d’exemple el pressupost presentat per l’alcalde Trias i per al qual no ha estat capaç d’aconseguir el suport de cap altre grup municipal. Un pressupost on CiU ha decidit vendre’s els actius municipals per finançar el deute de la Generalitat, sotmès als designis d’un cada cop més perdut president  Mas. Però a més, l’alcalde Trias ha volgut donar a bon preu a les empreses les places dels aparcaments municipals més rendibles (valorades en 15.000€) per 4,916€, quedant-se l’Ajuntament les places d’aparcament deficitàries. I va intentar que la ciutat perdés el 15% en la participació en els serveis funeraris de Barcelona (un dels serveis municipals més rendibles) per la venda a empreses del sector.

A aquesta particular política bussines friendly se li suma una política de “collar al ciutadà”, augmentant el preus públics (en contra d’allò que Trias va prometre a la seva campanya electoral), com per exemple les tarifes del Zoo (+5%),  les de les escoles bressol (+2,9%), les dels cementiris (+2%), molt per sobre de l’IPC.

Una Barcelona a la qual li manca lideratge per fer que la nostra ciutat sigui el motor per sortir de la crisi, que ha vist disminuïda en més de 300M€ la inversió que havia promès l’alcalde Trias, malgrat que la potència financera de l’Ajuntament podria superar aquesta quantitat. Amb una inversió en projectes que poden esperar, com ara crear un nou museu de les cultures del món (4M€), el museu Verdaguer (3,5M€), el Castell de Montjuïc (6,5M€), el Passeig de Gràcia (8M€) o la Diagonal  -una reforma que va criticar en temps l’alcalde Hereu perquè deia que no tocava en aquests moments de crisi- (17,5M€).

En canvi no compleix amb les promeses i pactes establerts en el Pla d’Actuació Municipal, com ara politiques de foment de l’ocupació (-3,2M€), potenciar la recerca (al no contemplar els 20M€ pactats), reducció en l’aportació a l’educació (IMEB -8M€), deixant a zero el Pla d’ensenyaments artístics, o reduint les transferències a famílies per habitatge (-10,8%)

Aquesta incapacitat manifestada per part de l’alcalde Trias i el govern de CiU l’ha conduït, per primera vegada en la història, a demanar una qüestió de confiança: és a dir reconèixer que no és capaç de governar ni fer aprovar els pressupostos i demanar a la resta dels grups polítics que presentin un/a candidat/a alternatiu, (com això no podrà ser ja que els vots de CiU garanteixen que no es pugui elegir un candidat/a). Com no es podrà escollir a cap candidat/a podrà imposar les prioritats i el pressupost a tots els altres grups de l’oposició, en contra de la voluntat d’aquests.

Però Barcelona ha de trempar!, i en contraposició a aquest alcalde Trias i el seu govern, que ens ha demostrat que no tenen lideratge polític i són incapaços de governar i engrescar a la població, els i les barcelonines, junt amb les seves entitats i institucions,i el seus barris estan dient prou!, que ja està bé! que volem tornar a viure amb anhel, desig i confiança en la nostra ciutat, i sentir-nos orgullosos de Barcelona!

Avui hi ha tres obres de teatre a la nostra ciutat que ens parlen de Barcelona, una Barcelona amb llums i emoció, de colors per sobre del gris que ens està dibuixant el govern neoliberal  de CiU. La dreta ha guanyat les eleccions a Barcelona, però Barcelona no es mereix aquesta visió ensopida, covarda i sotmesa que dibuixa el govern municipal! La Barcelona del NO al Pla General Metropolità, la Barcelona del NO a les barraques, la Barcelona del 92 tornarà a dir de nou i de forma orgullosa, en veu dels i de les seves ciutadanes:

Jo soc de Barcelona!

La fotografia és del bloc http://tdn-tierradenadie.blogspot.com.es/2010/02/pasado-fabril-1817-1959-la-barcelona.html i la seva autora és Núria Marí.

 [i] Posar quelcom en l’estat adequat perquè pugui funcionar o ser utilitzada.