El sentit comú i el manipular

ImagenDarrerament les forces autoanomenades sobiranistes, conegudes per d’altres com separatistes, i les nacionalistes per uns, unionistes per d’altres estan incrementant, en vistes al 9 de novembre d’enguany, les seves intervencions. Fins aquí tot fóra lògic, sempre que el sentit comú reeixís per sobre de tot i tots. El problema és quan es supera aquest, el menys comú de tots els sentits, i es comença a manipular de forma recargolada la realitat.

Exemples de les burrades que diuen d’una banda i de l’altra hi ha un tou, especialment per part de les persones que es recolzen en l’anonimat de les xarxes socials, on es mostren molt valentes per dir nombrosos disbarats atiant la persecució i l’atac a d’altres que sí donem la cara amb noms i cognoms.

Els unionistes des de les cavernes mediàtiques espanyolistes no paren de parlar sobre la exclusió i persecució dels castellanoparlants o dels vinguts de fóra tant a nivell de crispació al carrer com en el món acadèmic i laboral, idees que han arribat fins al mateix parlament i govern espanyol amb, serveixi com exemple, les declaracions variades del Ministre Wert i la seva tossuderia en espanyolitzar els catalans, especialment la seva mainada, són també un bon exemple de manipulació.

A casa nostra els sobiranistes no van coixos, trobant-nos entre d’altres temes la recorrent manera de no ser fidels a la realitat en negar que una hipotètica Catalunya independent estaria per temps fora de la Unió Europea, o la exclusiva culpabilitat d’Espanya en tots els mals de la societat catalana, només reconeixent que si a Catalunya algú ha tingut part de la culpa de qualsevol cosa dolenta,  ha estat  el tripartit format per PSC i IC-V, oblidant-se de l’actual aliada ERC.

Aquests venedors de fum o de confrontació inexistents no em fan por, ja que amb el seu estil barroer ja s’identifiquen com el que són… uns embrolladors.

Més preocupació em generen les manipulacions subtils, i d’aquestes a casa nostra anem plens (i segurament fora de Catalunya també). Us posaré tres exemples de manipulació del govern català, sí, sí, el de casa, no pas el de Madrid…

El primer és la manipulació constant que els governs convergents amb el vist i plau d’ERC estan fent de la història de la nostra terra, amb perles com posar en exposicions serioses que la corona castellana va atacar el regne de Catalunya (quan és de tots sabut que això no va passar i que entre d’altres aspectes mai va existir legalment el “Regne de Catalunya”). En tot cas va existir la Corona d’Aragó, que efectivament era per pes i poder més catalana que no pas aragonesa.  Entra en aquest mateix sac un altre exemple ben gràfic, com és la divisió per part dels governants convergents entre els bons –els Àustries- i els dolents –els Borbons-: El President Mas utilitza en lloança els fets del 1714 amb un gravat de la ciutat de Barcelona, que és en realitat el disseny del setge de Barcelona del 1705 per part dels que serien els aliats Àustries contra la ciutat.

El tercer exemple ve de la mà de la televisió pública catalana TV3, una televisió que any rere any està perdent seguidors i que es dedica a la constant manipulació de tota la seva programació. Serveixi com a mostra la foto que apareix als informatius, on podem veure el mapa d’Europa, amb les fronteres dibuixades dels països, i on apareix la frontera entre Catalunya i Espanya.

Ja ho deia el meu avi. Amb sentit comú tot és possible i qui mira massa lluny, lo de prop se li esmuny

Anuncis

2 pensaments sobre “El sentit comú i el manipular

  1. Bon dia, senyor de Barberà.

    Heus ací un ciutadà que ha decidit lliurement caminar de manera anònima per Internet bo i esperant que no deixi de llegir el meu comentari pel sol fet de negar-me a esbombar les meves dades personals a la Xarxa. El dret a la lliure expressió no és pas incompatible amb el dret a la privacitat, si més no, ara per ara (no ho direm gaire alt no sigui cas que donem idees al senyor Gallardón i en torni a fer alguna de les seves).

    Primer de tot, voldria dir-li que en la primera enumeració que vostè ha fet de les diferents maneres de titllar els uns i els altres, ha comès un error força greu, malgrat ser també força comú. Ha equiparat (o ho a intentat, si més no) els nacionalistes amb els separatistes. Ep, alerta, no és només un joc de mots. No són dues maneres diferents de definir una mateixa posició dins l’espectre ideològic; són dues coses diferents. Li ho dic, sobretot, perquè jo sóc independentista —separatista, si li fa més goig— però no em considero pas nacionalista. Ni de bon tros. De la mateixa manera que no crec pas que vostè, pel fet de ser unionista, es consideri automàticament nacionalista espanyol. Una cosa no té necessàriament res a veure amb l’altra. Ei, però això és només una hipòtesi. Si resulta que sí que és vostè nacionalista, doncs cap problema. Cadascú és com és.

    Per continuar, m’agradaria felicitar-lo per tenir tan clar això de que quan siguem independents estarem “per temps” (sic) fora de la Unió Europea. Aquest és un extrem que ni tan sols la mateixa Unió ha volgut matisar ni pel cas de Catalunya ni pel cas d’Escòcia, senzillament, perquè no ha passat mai encara amb cap altre Estat de la Unió i per tant, com és evident, no se sap exactament què és el que passaria i el que deixaria de passar. Tot i així, lamento haver-lo d’informar que amb aquest posat d’espantaocells, mirant d’esporuguir el personal esgrimint l’espantall europeu, no se’n sortirà pas. Primer, perquè per a moltes persones, el fet de quedar fora d’aquesta Unió que escanya les classes populars no és pas quelcom que faci basarda, ans al contrari. Segon, perquè em sorprendria molt que arribat el moment, Europa vulgui prescindir tan alegrement d’un país que pot aportar tant com el nostre. I tercer, perquè dubto molt que quan arribi el moment, si Catalunya vol ingressar a la Unió, Espanya sigui tan ximple de vetar-ne l’entrada i acabi, per tant, menjant-se amb patates tot el deute acumulat.

    També voldria fer un breu apunt al seu intent d’aigualir la Història amb això que s’ha tret de la màniga del “Regne de Catalunya”. És evident que el “Regne de Catalunya”, amb aquest nom, no va existir, però això no canvia de cap manera el fet que l’11 de setembre de 1714 el Borbó va aniquilar una llengua, unes institucions i unes llibertats algunes de les quals encara maldem per recuperar avui dia. Mirar de maquillar-ho proclamant que el Regne de Catalunya mai no va existir em sembla demagògia pròpia d’una tertúlia d’Intereconomía o de 13TV i no pas un argument seriós.

    Per acabar, també voldria comentar això del mapa de TV3 amb la separació entre Catalunya i Espanya. Si això és cert, és evident que és un gran desencert. Tot i així, dubto molt que es tracti de quelcom més que una pixarada fora de test de la persona encarregada de plasmar-hi el mapa. Mirar de fer-ne una muntanya per tal de poder titllar la cadena de manipulació és de ser molt matusser, senyor de Barberà. Igual de matussera que és la seva afirmació assegurant que TV3 “any rere any està perdent seguidors” (sic). D’on ho ha tret això? L’últim Estudi General de Mitjans deixa palès que TV3 és la cadena líder al principat. La pèrdua d’audiència respecte l’any anterior és mínima, i irrellevant sí tenim en compte que coincideix tot just amb l’aturada de les emissions de futbol en obert. En fi, suposo que la seva aversió cap a la cadena ve motivada pel suport implícit que donen al dret a decidir, però faria bé de no esverar-se tant, senyor de Barberà. Donar suport al dret a vot és tot just el que faria qualsevol televisió normal d’un país democràtic. Ja sé que a Espanya això costa de veure, i molt, però nosaltres ja ens hi hauríem d’anar acostumant.

    Res més. Rebi una cordial salutació.

    • Sempre, dins de les mes elementals normes d’educació i respecte, he defensat la llibertat d’expressió, faltaria més! Aquest és un dels ciments bàsics de la democràcia. Permeti que dissenteixi en el fet de que no es gaire equitatiu, mantenir una conversació des del teu nom i cognoms amb gent que ho fa des de l’anonimat, tot i que òbviament ni tinc cap problema en fer-ho. per aquest motiu em plau molt publicar el seu escrit i donar-li resposta.

      Jo soc, després d’un llarg (49anys tinc ja) camí, he entès que avui en dia la millor opció es la del federalisme, i així ho defenso des del meu convenciment catalanista, per el que he estat detingut -no pres- i m’he endut algun parell de bufetades de més. Per tant no soc pas nacionalista espanyol!. Però torno a dissentir amb vostè, crec que qualsevol persona que defensa la independència és nacionalista, així com qualsevol que defensa la unió d’Espanya per la força de les armes o les amenaces bel•licistes entenc que és un autoritari.

      El tema d’Europa no ho dic jo, ho diu fins i tot el president europeu, i avui en dia, tenint en compte la realitat econòmica de la nostra nació, aquesta fora de l’Estat Espanyol ens comportaria la sortida de la Unió Econòmica Europea. Perdoni jo vaig viure per poc, però un temps d’estat autartic i no voldria pas veure la meva terra en aquesta situació.

      Òbviament el regnat de Felip IV i el Decret de Nova Planta va significar un atac decidit i eficaç contra Catalunya i el seu Cap i Casal -i el que es pitjor contra les persones que hi vivien-, així com la construcció de la Ciutadella o de Montjuïc, qui li nega?, però entrar en el maniqueisme dels bons son els Àustria i els dolents son els Borbons i manipular la historia… A qui es pretén enganyar?. Dos concepcions d’una monarquia autoritària i que anava contra el poble.

      TV3 es una cadena publica, pagada per tothom i no pas al servei del partit en el govern, i no ho dubti pas, quan el Sr. Mas -si en aquell moment continua en el govern- es decideix a dir el que en privat ja diu i és que no hi haurà consulta, aquest medi polititzat pagat entre tots canviarà al segon de missatge. El mapa és anecdòtic però simbòlic, d’aquesta manipulació que jo parlo.

      Espero no deixar-me cap tema del que vostè tant amablement aportava, gràcies de nou per la seva lectura i aportació. Espero que sigui el model que sigui en el futur -amb això no ens posarem avui en dia d’acord- qui guanyi sigui la nostra terra, i especialment i sobretot, tothom que visqui en ella, parli amb la llengua que parli, pensi el que pensi, els avis i àvies siguin d’on siguin i tingui el nom que tingui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s