Can Vies o el Canvi és necessari?

Destacado

trias canviesDavant els fets del procés que s’ha anomenat de “Can Vies” i abans d’entrar a analitzar amb deteniment els fets que han concorregut en aquesta mal gestionada situació, vull deixar ben clar el meu posicionament. Per moltes raons que existeixin en un procés, per molts enfocaments que es puguin donar, quan es permeten, toleren o no es desvinculen, s’aïllen i condemnen els fets violents, qualsevol procés perd credibilitat.

Mai he entès la violència i sempre he estat en contra d’ella vingui d’on vingui, i per aquest motiu condemno sense cap pal·liatiu els fets violents que durant tots aquests dies han estat afectant la nostra ciutat, el mobiliari urbà, les propietats privades dels i de les ciutadanes així com els enfrontaments que s’han produït.

Dit això, la gestió que ha portat el govern convergent de Trias ha estat la pitjor portada en els 3 anys que la dreta porta gestionant l’Ajuntament.

Si ens va sorprendre, per no ser habitual, l’actuació decidida del consultori, conjuntament amb el Departament d’Interior de la Generalitat, amb l’evacuació de l’edifici de Can Vies i l’enderrocament, una posició de força que també va aplicar al barri de Sant Andreu al canviar el pany de la porta d’accés del Casal de barri situat als terrenys de Fabra i Coats i enviar els antiavalots de la Guàrdia Urbana per impedir l’accés dels membres de la plataforma Harmonia que proposaven l’autogestió de l’equipament de barri.

Can Vies -fem un xic d’història- és una finca propietat de Transports Municipals de Barcelona, finca que és ocupada ara fa 17 anys. Davant  la manca per part de TMB en aquell moment d’un projecte de futur per aquell edifici, es va decidir no fer res per propiciar el llançament de l’ocupació. I així va anar fins ara fa 7 anys, quan els veïns i veïnes van començar a queixar-se del soroll i de les festes fins les tantes al llarg de tota la setmana. Seguint la legalitat establerta, TMB va demanar la desocupació de la finca, ja que les persones ocupants no van acceptar ni van valorar els horaris proposats i les mesures correctores necessàries per un acord definitiu.

Si bé es cert que hi havia moltes activitats a Can Vies i moltes entitats i grups culturals i socials havien trobat un espai allà, també ho és que hi havia col·lectius d’ultraesquerra tant nacionals com forans convivint a l’edifici, i d’aquests grups, alguns formats per persones violentes, de les que es dediquen a trencar qualsevol manifestació o gran mobilització ciutadana, enfrontant-se amb la policia i fent vandalisme.

Fa una setmana va arribar la sentència judicial que indicava l’obligació de la desocupació i l’Alcalde Trias va fer el que la llei, com a màxima autoritat en el territori municipal, l’obligava a fer: tramitar i fer possible el llançament i l’enderroc de l’edifici per evitar noves ocupacions. Fins aquí tot el meu suport al govern municipal, ja que feia el que li pertocava, un cop la negociació amb el col·lectiu de Can Vies s’havia mostrat com a impossible.

La nit del llançament –mal dia per fer-ho, ja que era dia d’eleccions, el màxim tècnic responsable de seguretat de la ciutat era a Panamà i el màxim responsable tècnic del cos de Mossos d’Esquadra presentava la dimissió- a l’alcalde Trias i al consistori li va començar a fallar aquesta no habitual voluntat i lideratge un cop va aparèixer el primer episodi de violència.

Després l’alcalde va perdre el rampell proactiu, tornant a la política habitual d’aquest mandat: el no fer res i si es fa quelcom és fer el baliga-balaga entrant en una dinàmica embogida i delirant en la que hem vist el següent cicle: ordenar l’enderrocament, paralitzar l’enderrocament, permetre de facto la reconstrucció a precari de la part enderrocada, negociar amb d’altres entitats com ara el Centre Social de Sants, i demanar a la CUP que també fes de mediador.

Per una altra banda l’alcalde Trias i per no obrir un nou front, ha desautoritzat al Regidor del Districte de Sant Andreu, el senyor Blasi amb les decisions preses en el Casal del Barri i la gestió cívica de l’Harmonia, entregant-los les claus del Casal de Barri i donant-los carta blanca (m’alegro pel barri de Sant Andreu i estic segur que es farà una molt bona gestió cívica de l’espai).

I per l’altre el senyor Trias ara va –com ànima en pena- cercant i demanant a algun col·lectiu o persona que l’ajudi a mitjançar amb les persones i grups de Can Vies, que ja han dit que no negocien res amb l’Ajuntament ni amb el senyor Alcalde.

Aquesta indecisió a la que ens té acostumats el senyor Trias ha tingut efectes negatius com mai havia vist la nostra ciutat en democràcia: nombroses nits d’aldarulls als que no estem avesats i amb un devenir encara incert de com acabarà. (Llegiu en aquest bloc la entrada “És possible una revolta social? La Rosa de Foc tornarà a Barcelona?”  )

A un alcalde d’una gran ciutat no li poden tremolar les mans quan hi ha contestació violenta! S’ha d’escoltar tothom, mitjançar i negociar, però un cop presa la decisió l’ha d’aplicar el consistori, sense cap mena de dubtes, i si cal replantejar coses, s’ha de fer amb el màxim consens possible i quan l’altre part accepta la negociació. O ara el nostre alcalde incomplirà el manament judicial, permetrà que es mantingui Can Vies, amb pressupost municipal reconstruirà el edifici enderrocat, pagarà la factura del fets vandàlics i comprarà taps per a les orelles dels veïns/veïnes afectats?

Senyor Trias: Barcelona necessita un alcalde amb empenta que pugui escoltar i evitar el conflicte de forma proactiva; i si apareix el conflicte, que no li tremolin les cames en cercar solucions que siguin bones per a la gran majoria de la ciutat. Un alcalde que no doni la raó als que més criden o als que més cremen contenidors i cotxes particulars, ja que si fa això sols aconseguirà justificar la violència.

 Necessitem un alcalde decidit i no un govern baliga-balaga i de lideratge absent.

Anuncios

Comunicat del PSC-Barcelona davant l’abdicació del Rei Joan Carles I‏

Destacado

ImagenEls i les socialistes proposem a la ciutadania una reforma de la Constitució en un sentit federal. Creiem que és necessari que aquesta reforma sigui fruit d’un procés del qual el conjunt dels ciutadans i de les ciutadanes se’n sentin partícips, i que resulti en una transformació profunda de l’Estat per a l’aprofundiment de la nostra democràcia, per a situar al centre de la preocupació i de l’acció dels poders públics l’aspiració permanent a la justícia social i a la igualtat, i per reconèixer i articular el seu caràcter plurinacional.

En aquest procés de transformació d’Espanya en un Estat federal, democràtic i social, el debat sobre la forma política de l’Estat i sobre la figura del Cap d’Estat hi seran, de forma natural, presents, i cal recordar que és legítima l’aspiració de reformar qualsevol disposició de la Constitució incloses les relatives a aquest aspecte.

Hem estat convidats al debat, que volem serè, informat i plural, i afirmem que la ciutadania ha de tenir la darrera paraula sobre el conjunt de les qüestions que afecten a l’ordre Constitucional, inclosa la decisió sobre si la forma política de l’Estat ha de ser la d’una Monarquia parlamentària o la d’una República federal, entre d’altres possibilitats.

Els socialistes participarem d’aquest debat aportant-hi les nostres conviccions republicanes, democràtiques i federalistes a fi de superar l’actual bloqueig institucional i contribuir a la construcció d’un projecte compartit al servei de la transformació social en sentit igualitari, però també que ha de servir per articular la constitució materialment diversa de l’actual Estat en una Constitució formal que assumeixi plenament el seu caràcter plurinacional. No pas tractant-ho com a problema que calgui solucionar, sinó com una mostra més d’una pluralitat interna que es preserva i fomenta com a factor enriquidor del comú.

Barcelona, 3 de juny de 2014