La necessitat de plans integrals per a l’ocupació de persones amb discapacitat en la crisi POSTCOVID19

Destacado

Article publicat el dia 20.5.2020 al Club Cortum https://www.clubcortum.org/la-necessitat-de-plans-integrals-per-a-locupacio-de-persones-amb-discapacitat-en-aquesta-crisi-postcovid19/

Tothom sap que els efectes d’aquesta crisi sanitària de la COVID19 són durs, però si no sabem actuar amb rapidesa els efectes econòmics seran molt greus, amb una recessió  econòmica mundial, que s’accentuarà en els països que encara s’estaven recuperant de la passada crisi.

Sabem que hi ha col·lectius que  són més sensibles a aquestes crisis, ja que són els que menys eines i recursos tenen per superar-les, així com a qui l’atur generat per aquestes els impacta més. El col·lectiu de persones amb discapacitat és un dels sectors més vulnerables als temes econòmics i laborals.

A nivell econòmic ja que pateixen un greuge econòmic associat a patir una discapacitat, que es situa de mitjana entre els 17.700 i els 41.200 euros anuals per persona[i]. Aquestes quantitats poden incrementar-se notablement en funció de la necessitat de suport de la persona i pels costos indirectes o costos d’oportunitat de la seva situació personal.

Pel que fa a la seva situació laboral que abans de la COVID19 ja era prou complicada, ara en el POSTCOVID ho serà més. Ja partíem d’una taxa d’activitat de persones amb discapacitat de només un 35,0% (la de la població sense discapacitat és d’un 81,6%). I dins d’això teníem una taxa d’atur de un 26% (el de la població general era d’un 17,1%[ii])

Així dons el perfil tipus de persona amb discapacitat que treballava, abans de la crisi sanitària, era la d’un home (el nivell d’ocupabilitat de les dones era només d’un 25’64%ii), de més de 45 anys, afiliat al règim general de la seguretat social, amb una activitat en el àmbit del serveis socials sense allotjament o serveis en edificis i jardineria. La seva tipologia d’ocupació elemental no especialitzada; amb contractació temporal i que prestava els seus serveis en el àmbit de l’ocupació protegida (CET).

Aquesta situació no gens positiva s’ha vist agreujada enormement per la irrupció del Coronavirus. La situació d’alarma ha comportat el tancament de serveis de les empreses per les que treballaven o dels centres especials de treball (CET), unes empreses que ja d’abans patien una forta tensió pressupostària i financera.

En aquests moments només a Barcelona s’estima que hi ha unes 3.000 persones amb discapacitat afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), i segons ens temem, molts d’ells es transformaran en expedient de regulació d’ocupació (ERO), és a dir moltes persones amb discapacitat passaran possiblement a l’atur, un cop les mesures de protecció extraordinària de l’ocupació per la situació d’alarma finalitzin. Només en els casos en seguiment de la Xarxa per la Inclusió Laboral de Barcelona (XIB)[iii] el 33,5% s’han quedat sense feina (ERTO, acomiadaments o finalització de contracte sense renovació), el 38% segueix en actiu treballant en serveis essencials o teletreballat, mentre que el 28% restant es troba en situació de baixa mèdica, permisos retribuïts o vacances.

Totes aquestes dades han mobilitzat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Diversitat Funcional i a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a cercar solucions, com va manifestar el Regidor David Escude el passat 1 de març “Una de les nostres prioritats conjuntament amb les entitats de la XIB és enfrontar-nos, amb energies renovades, a l’ocupació del col•lectiu de forma transversal, integral i incrementada”.

Les administracions han d’unir esforços per lluitat contra l’atur de les persones amb discapacitat, com a un dels sectors més vulnerables en l’ocupació i on el postcovid19 afectarà més. La necessitat de plans integrals d’actuació es mostra com a l’únic camí per sortir-se’n el més aviat possible d’aquest atzucac .

En el cas concret de Barcelona l’Ajuntament té una molt bona eina que el fa diferenciar-se d’altres administracions locals, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat[iv] i dues actuacions molt consolidades en el camp laboral, la primera a nivell intern amb l’Equip d’Assessorament Laboral[v] i la segona la Xarxa XIB amb un treball conjunt amb 10 entitats de Barcelona especialitzades  en la inserció laboral de les persones amb discapacitat en l’empresa ordinària.

Esperem veure aviat  una acció de xoc i integral dins dels plans de resposta econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Una acció  que permeti lluitar contra l’atur de les persones amb discapacitat i ens permeti oferir més i millors oportunitats laborals per a les persones amb discapacitat en la previsible crisi postcovid.


[i] Estudi impulsat l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), i l’ha elaborat l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF). També han estat consultades persones expertes d’entitats com la Federació ECOM, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (DINCAT), la Federació de Salut Mental Catalunya i l’ONCE, entre d’altres. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2019/12/Estudi-greuge-econòmic-discpacitat-IMPD.pdf

[ii] Població amb discapacitat  i mercat laboral

[iii] Xarxa d’Inserció Laboral de Barcelona XIB

[iv] IMPD https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/ca/impd/institut-municipal-persones-amb-discapacitat

[v] EAL https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/es/impd/insercion-laboral-equipo-asesoramiento-laboral-eal

Que significa per als i les pensionistes la aprovació a Las Cortes del Real Decret Llei de pujada de les pensions?

Destacado

El RDL 28/2018, de 28 de desembre, aporta la revaloració de pensions i altres prestacions públiques per a l’any 2019 així com un increment del límit màxim i de les bases màximes i mínimes de cotització dels diferents règims del sistema, també comporta la fixació dels nous tipus de cotització.

Amb aquesta infografia s’explica el beneficis que aporten a les persones pensionistes:

decret pensions

La Soledat, la primera pandèmia dels països desenvolupats

Destacado

Semblaria que usar el mot “pandèmia” per referir-nos a la soledat fóra exagerat, però la cruesa de les dades reforça aquesta idea. S’ha demostrat que aquesta solitud no desitjada  en els països desenvolupats augmenta el risc de morbiditat i mortalitat, especialment en la cohort de persones grans. De fet, els seus efectes  ja han superat els problemes causats per l’obesitat . La soledat augmenta en un 50% les possibilitats de mort prematura i comporta un augment significatiu del risc de patir deterioraments cognitius, així com atacs cardíacs, artritis, diabetis i fins i tot, els intents de suïcidi.

Els efectes negatius en l’economia pública també són notables. Segons un estudi recent a Gran Bretanya el cost de la despesa pública provocada per la soledat arriba a gairebé a 700€ anuals, en canvi en cada euro que s’inverteix en revertir els efectes negatius de la soledat no desitjada comporta en un retorn econòmic a la societat de tres euros.

A Barcelona hi ha 300.000 persones de més de 65 anys i d’aquestes una quarta part viuen soles, i a Catalunya hi ha 294.000 persones grans soles, d’elles 170.000 persones no ho desitgen. De les dones majors de 75 anys un 60% pateix una soledat moderada o severa.

L’única solució possible és cercar respostes de forma conjunta, transversal i sumant tots els agent implicats (administracions, universitats, entitats…), així com les pròpies persones afectades, per tal d’aconseguir que la lluita contra la soledat no desitjada impliqui a tota la comunitat, especialment en un moment d’inflexió en el que model de societat variarà notablement fonamentalment pels efectes de la longevitat, només a la nostra ciutat en l’horitzó 2030 tres de cada deu persones serà major de 60 anys.

Aquesta publicació així com d’altres d’actualitat i debat la podeu trobar publicada a Club de debats Còrtum

La gran oportunitat dels “Vellenials” per a Barcelona

Destacado

Vellenials  és una paraula de nova encunyació que comença a sentir-se amb força. Es refereix a les persones grans i, majoritàriament, a les persones grans-joves (66 a 74 anys) i grans-grans (75 a 84 anys), un grup que encara mantenen un nivell d’autonomia molt alt i amb una economia bastant saludable, doncs poden comptar amb els diners de la pensió i ja no tenen despeses hipotecàries .

L’any 2030 Barcelona serà una de les ciutats del món més longeves i Espanya el 3r país del mon més envellit. Aquesta situació es donarà als països del món més desenvolupats, on un terç de la població serà major de 65 anys.

Això significarà que unes de les cohorts de grans consumidors seran precisament aquests vellenials. Hi haurà dos pautes de consum diferenciades, pels grans-joves i grans-grans: l’oci, benestar, gestió d’actius, assegurances… i pels sobreenvelits i més depenents: els sectors anomenats de la gestió de residencial, i especialment la innovació tecnològica aplicada en eHealth (TIC aplicades en la cura i l’acompanyament, així com per suport de vida diaris), ja sigui via innovació incremental (anar millorant un producte o servei que ja existeix) o per la innovació disruptiva (crear un producte o servei de ben nou que no existia abans).

La I+D+I aplicada a l’envelliment influirà en la societat arribant a ser un dels grans sectors econòmics i industrials del futur proper, es calcula que només en el mercat del eHealth l’any 2020 es mouran 48.500 Milions d’Euros (en l’actualitat 19.539 M€). Espanya en l’actualitat es situa en el 6è lloc del món en negocis eHealth.

Barcelona està ben situada en el rànquing de ciutats innovadores: és la 13à del món i la 5à d’Europa, tot i que des de l’any 2013 ha caigut 11 llocs en competitivitat (economia, R+D, interacció cultural, habitabilitat i accessibilitat). La inactivitat i manca de lideratge dels dos darrers governs municipals, així com el procés d’independència, tenen molt a veure en aquesta caiguda (tant per la manca d’inversions de les administracions central i autonòmica, com, malgrat en menor importància per la baixada d’inversions de capital estrangers).

Centrant els nostres esforços podem aconseguir que la nostra ciutat esdevingui la capital de la innovació tecnològica d’Europa del Sud, fent-la més atraient per les empreses d’intensitat tecnològica (Catalunya és la quarta regió de la UE amb un nombre més alt de persones ocupades en indústries d’intensitat tecnològica mitjana-alta i la cinquena en població que treballa en ciència i tecnologia).

Per assolir-ho cal lideratge des de Barcelona i sumar esforços entre totes les administracions així com potenciar la gran Àrea Metropolitana de Barcelona, amb accions per augmentar la formació i capacitació dels perfils STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics) en els nostres estudiants i donar suport amb participació pública en els sectors d’innovació estratègics, punters i generadors d’ocupació, tot això sense oblidar el que ha estat la marca de creixement de la nostra ciutat en els darrers anys: sumar al creixement econòmic la cura i potenciació del valor del capital humà, per tant,  millorar la qualitat de l’ocupació i del benestar dels habitats de la metròpoli.

Aquest article s’ha publicat a Còrtum, Club de debats La gran oportunitat dels “Vellenials” per a Barcelona