La necessitat de plans integrals per a l’ocupació de persones amb discapacitat en la crisi POSTCOVID19

Destacado

Article publicat el dia 20.5.2020 al Club Cortum https://www.clubcortum.org/la-necessitat-de-plans-integrals-per-a-locupacio-de-persones-amb-discapacitat-en-aquesta-crisi-postcovid19/

Tothom sap que els efectes d’aquesta crisi sanitària de la COVID19 són durs, però si no sabem actuar amb rapidesa els efectes econòmics seran molt greus, amb una recessió  econòmica mundial, que s’accentuarà en els països que encara s’estaven recuperant de la passada crisi.

Sabem que hi ha col·lectius que  són més sensibles a aquestes crisis, ja que són els que menys eines i recursos tenen per superar-les, així com a qui l’atur generat per aquestes els impacta més. El col·lectiu de persones amb discapacitat és un dels sectors més vulnerables als temes econòmics i laborals.

A nivell econòmic ja que pateixen un greuge econòmic associat a patir una discapacitat, que es situa de mitjana entre els 17.700 i els 41.200 euros anuals per persona[i]. Aquestes quantitats poden incrementar-se notablement en funció de la necessitat de suport de la persona i pels costos indirectes o costos d’oportunitat de la seva situació personal.

Pel que fa a la seva situació laboral que abans de la COVID19 ja era prou complicada, ara en el POSTCOVID ho serà més. Ja partíem d’una taxa d’activitat de persones amb discapacitat de només un 35,0% (la de la població sense discapacitat és d’un 81,6%). I dins d’això teníem una taxa d’atur de un 26% (el de la població general era d’un 17,1%[ii])

Així dons el perfil tipus de persona amb discapacitat que treballava, abans de la crisi sanitària, era la d’un home (el nivell d’ocupabilitat de les dones era només d’un 25’64%ii), de més de 45 anys, afiliat al règim general de la seguretat social, amb una activitat en el àmbit del serveis socials sense allotjament o serveis en edificis i jardineria. La seva tipologia d’ocupació elemental no especialitzada; amb contractació temporal i que prestava els seus serveis en el àmbit de l’ocupació protegida (CET).

Aquesta situació no gens positiva s’ha vist agreujada enormement per la irrupció del Coronavirus. La situació d’alarma ha comportat el tancament de serveis de les empreses per les que treballaven o dels centres especials de treball (CET), unes empreses que ja d’abans patien una forta tensió pressupostària i financera.

En aquests moments només a Barcelona s’estima que hi ha unes 3.000 persones amb discapacitat afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), i segons ens temem, molts d’ells es transformaran en expedient de regulació d’ocupació (ERO), és a dir moltes persones amb discapacitat passaran possiblement a l’atur, un cop les mesures de protecció extraordinària de l’ocupació per la situació d’alarma finalitzin. Només en els casos en seguiment de la Xarxa per la Inclusió Laboral de Barcelona (XIB)[iii] el 33,5% s’han quedat sense feina (ERTO, acomiadaments o finalització de contracte sense renovació), el 38% segueix en actiu treballant en serveis essencials o teletreballat, mentre que el 28% restant es troba en situació de baixa mèdica, permisos retribuïts o vacances.

Totes aquestes dades han mobilitzat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Diversitat Funcional i a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a cercar solucions, com va manifestar el Regidor David Escude el passat 1 de març “Una de les nostres prioritats conjuntament amb les entitats de la XIB és enfrontar-nos, amb energies renovades, a l’ocupació del col•lectiu de forma transversal, integral i incrementada”.

Les administracions han d’unir esforços per lluitat contra l’atur de les persones amb discapacitat, com a un dels sectors més vulnerables en l’ocupació i on el postcovid19 afectarà més. La necessitat de plans integrals d’actuació es mostra com a l’únic camí per sortir-se’n el més aviat possible d’aquest atzucac .

En el cas concret de Barcelona l’Ajuntament té una molt bona eina que el fa diferenciar-se d’altres administracions locals, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat[iv] i dues actuacions molt consolidades en el camp laboral, la primera a nivell intern amb l’Equip d’Assessorament Laboral[v] i la segona la Xarxa XIB amb un treball conjunt amb 10 entitats de Barcelona especialitzades  en la inserció laboral de les persones amb discapacitat en l’empresa ordinària.

Esperem veure aviat  una acció de xoc i integral dins dels plans de resposta econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Una acció  que permeti lluitar contra l’atur de les persones amb discapacitat i ens permeti oferir més i millors oportunitats laborals per a les persones amb discapacitat en la previsible crisi postcovid.


[i] Estudi impulsat l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), i l’ha elaborat l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF). També han estat consultades persones expertes d’entitats com la Federació ECOM, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (DINCAT), la Federació de Salut Mental Catalunya i l’ONCE, entre d’altres. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2019/12/Estudi-greuge-econòmic-discpacitat-IMPD.pdf

[ii] Població amb discapacitat  i mercat laboral

[iii] Xarxa d’Inserció Laboral de Barcelona XIB

[iv] IMPD https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/ca/impd/institut-municipal-persones-amb-discapacitat

[v] EAL https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/es/impd/insercion-laboral-equipo-asesoramiento-laboral-eal

Necesidad de planes integrales para el empleo de personas con discapacidad en el POSTCOVID19.

Destacado

Guia Inserción laboral persona con discapacidad OIT

Los efectos de la crisis sanitaria de la COVID19 son duros. Pero si no sabemos actuar con rapidez los efectos económicos serán muy graves, con una recesión económica mundial que se acentuará en aquellos países que todavía se estaban recuperando de la crisis anterior.

Sabemos también que los principales colectivos que sufren estas situaciones de dificultad económica son aquellos más vulnerables, ya que son los que menos herramientas y recursos tienen para superarla, así como a quien el paro generado les impacta más. El colectivo de personas con discapacidad es uno de los sectores más sensible a las crisis económicas y laborales.

A esa situación se le suma que a nivel económico sufren un agravio asociado por sufrir una discapacidad, de media este agravio representa entre 17.700 y 41.200 euros anuales por persona[i]. Estas cantidades pueden incrementarse notablemente en función de la necesidad de apoyo que tenga la persona y considerando  los costes indirectos o costes de oportunidad de su situación.

Si la inserción laboral de este colectivo antes de la COVID19 ya era bastante complicada, ahora empeorará.  Una situación compleja donde el porcentaje de personas con discapacidad que se incorpora al mundo laboral crece un 0.4 puntos porcentuales de media[ii]. Un elevado número de personas con discapacidad en edad laboral inactivas, que no optan al mundo laboral, del 65% de personas con discapacidad en Cataluña. Con una tasa de actividad de personas con discapacidad de sólo un 35,0% (la de la población sin discapacidad es de un 81’6%), aunque es superior a la del Estado que se sitúa en un 25,9%.

El perfil tipo de persona con discapacidad que trabajaba antes de la crisis sanitaria era el de un hombre (el nivel de empleabilidad de las mujeres era sólo de un 25’64%[ii]) con una discapacidad física y más de 45 años. Afiliado al régimen general de la seguridad social, con una actividad en el ámbito de los servicios sociales sin alojamiento o servicios en edificios y jardinería, y una tipología de ocupación elemental no especializada.  Con contratación temporal y que prestaba sus servicios en el ámbito del empleo protegido (CET).

Esta situación nada positiva se ha visto agravada enormemente por la irrupción del Coronavirus. La situación de alarma ha comportado el cierre de servicios de las empresas ordinarias que tenían contratadas a personas con discapacidad y centros especiales de trabajo (CET), empresas que ya sufrían antes tensión presupuestaria y financiera.

En estos momentos, sólo en Barcelona se estima que hay unas 3.000 personas con discapacidad afectadas por un expediente de regulación temporal de empleo (ERTE). Y según nos tememos, muchos de ellos se transformarán en expediente de regulación de empleo (ERE). Es decir, muchas personas con discapacidad pasarán posiblemente al paro una vez las medidas de protección extraordinaria de empleo por la situación de alarma finalicen. Solamente en los casos en seguimiento de la Red para la Inclusión Laboral de Barcelona (XIB)[III] el 33,5% se han quedado sin trabajo (ERTE, despidos o finalización de contrato sin renovación), el 38% sigue en activo trabajando en servicios esenciales o teletrabajo, el 28% restante se encuentra en situación de baja médica, permisos retribuidos o vacaciones.

Todos estos datos han movilizado a la Concejalía de Infancia, Juventud, Personas Mayores y Diversidad Funcional así como al Instituto Municipal de Personas con Discapacidad a buscar soluciones, como manifestó el Concejal David Escudé el pasado 1 de marzo: “una de nuestras prioridades conjuntamente con las entidades de la XIB es enfrentarnos con energía renovada al empleo del colectivo de forma transversal, integral e incrementada”.

La administración estatal, autonómica y municipal deben unir esfuerzos para luchar contra el paro de las personas con discapacidad, como uno de los sectores más vulnerables en el empleo y donde el postcovid19 afectará más. La necesidad de planes integrales de actuación se muestra como el único camino para salir lo antes posible de este callejón.

En el caso concreto de Barcelona el ayuntamiento tiene una muy buena herramienta que lo diferencia de otras administraciones locales: el Instituto Municipal de Personas con Discapacidad[IV] y dos actuaciones muy consolidadas en el campo laboral. La primera actuación es a nivel interno con el Equipo de Asesoramiento laboral[v] y la segunda es la Red XIB, que consiste en un trabajo en red conjunto con diez entidades de la ciudad especializadas en la inserción laboral de las personas con discapacidad en la empresa ordinaria.

Esperamos ver pronto una acción de choque e integral dentro de los planes de respuesta económica del Ayuntamiento de Barcelona y de las otras administraciones. Una acción que permita luchar contra el paro de las personas con discapacidad y nos permita ofrecer más y mejores oportunidades laborales para las personas con discapacidad en la previsible crisis postcovid.


  • [i] .’Agravio económico de las personas con discapacidad de la ciudad de Barcelona‘ Estudio Impulsado el Instituto Municipal de Personas con Discapacidad (IMPD) y el Comité Catalán de Representantes de Personas con Discapacidad (COCARMI), y elaborado por la Escuela Superior de Comercio Internacional de la Universidad Pompeu Fabra (ESCI-UPF). También han sido consultadas pares de entidades como la Federación ECOM, la Federación Catalana de Discapacidad Intel • lectual (DINCAT), la Federación de Salud Mental Cataluña y la ONCE. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2019/12/Estudi-greuge-econòmic-discpacitat-IMPD.pdf
  • [ii] Informe del Mercado de Trabajo de las personas con discapacidad datos 2018 SEPE