El govern d’un poble bo ha de ser amb discreció i bon consell

Destacado

La funció pública I

ImagenLa funció de l’administració pública és, com indica el seu nom, administrar allò públic amb criteris d’igualtat i legalitat. Per garantir aquests criteris l’administració es regeix pel dret administratiu i les persones que són treballadores publiques son les garants d’aquesta funció i garantia d’aplicació d’aquests criteris. La protecció de la ciutadania, la garantia i aplicació del procés i dels seus procediments en els serveis, als que tenen dret la societat, es la tasca que porten a terme els servidors públics.

Per funcionaris de carrera entenem a aquelles persones que són escollides per una administració per portar a terme la seva tasca laboral única i exclusivament en aquesta administració (llevat d’algunes activitats reglades per la llei). La seva vinculació està marcada pel dret públic, amb diferències notables respecte la contractació del sector privat i que són:

  • Seguretat laboral, que garanteix la independència vers el poder polític.
  • Conflicte d’incompatibilitat amb d’altres activitats laborals més enllà de les pròpies oficials, amb aquestes restriccions s’eviten dependències així com l’ús fraudulent del coneixement adquirit com a treballador/a públic/a per la pràctica privada.
  • Sistema de selecció, transparent, supervisat pel sindicats i públic per evitar l’entrada de persones “a dit”.
  • Regulació estatutària, diferenciada a la del estatut dels treballadors, garantint l’adequació a les necessitats específiques de l’administració per la que treballa.

A l’Estat Espanyol, la funció pública està regulada per la llei 7/2007 en la que s’aprovà l’estatut bàsic dels treballadors i treballadores públics/ques, on s’estableix la seva situació laboral amb les seves administracions contractants, existint moltes tipologies de personal contractat:

  • Funcionaris/es de carrera: són aquelles persones que mantenen una relació laboral de forma permanent (garantint que no es pugui aplicar cap pressió vers ell amb l’amenaça de perdre el seu lloc de treball i/o silenciar-lo davant abusos en l’administració on presten el seus serveis) i que poden accedir a aquesta categoria via:
    • Oposició: per acompliment d’un seguit de proves, prèviament marcades per una convocatòria pública.
    • Concurs-oposició: un cop superada la fase d’oposició, arriba la fase de concurs de mèrits a partir d’uns criteris públics i precisats amb anterioritat.
    • Personal funcionari interí: un lloc de treball de caràcter transitori assimilat al funcionari de carrera, on l’accés ve marcat pel dret administratiu i ocupen places destinades a funcionaris que per motius laborals o de salut no son coberts o per convocatòria per assignació temporal o urgent.
    • Personal laboral: regeixen la seva relació laboral mitjançant un contracte laboral, i per tant oberta a qualsevol tipologia de contracte marcada per l’estatut dels treballadors (fixe, temps indefinit o temporal).
    • Personal eventual: treballadors/es públics/ques anomenats de forma lliure en règim no permanent i que cobreixen llocs de treball de confiança i assessorament no reservat a funcionaris.

Hi ha molts mites absolutament erronis, o que en tot cas dibuixaven un model d’administració absolutament superat i refutat per les dades actuals, com ara:

  • Existeixen molts més funcionaris a Espanya que a qualsevol país europeu, una informació absolutament falsa ja que el nostre país es situa en el 5è país per la cua a nivell de funcionaris i personal públic. A Espanya hi ha un 12,00% de treballadors respecte la població activa mentre la mitjana a Europa és d’un 15% (MAP-2010).
  • A Catalunya és on hi ha més treballadors públics de l’Estat, quan és la CCAA amb menys treballadors amb 41,7 funcionaris per 1.000 habitants, la comparació amb Extremadura, on hi ha més treballadors es força exemplar ja que en aquesta comunitat hi ha 90,78 per cada 1000 habitants (MAP-2013).
  • Les i els treballadors públics treballen poc: s’ha demostrat en diversos estudis nacionals, estatals i europeus que el personal a tot l’Estat i encara més a Catalunya es troben per sobre dels nivells d’eficàcia i eficiència europea. Situació de productivitat que en aquests moment es troba en perill per les retallades de recursos i de personal.
  • Tenen el sou garantit, les retallades indecents dels governs de dretes Espanyol i Català que han permès robar dues pagues extres als servidors i servidores públiques i no mantenir el seu nivell adquisitiu, i la nefasta gestió del govern Mas que posa en dubte la capacitat de pagar el sou de les persones que treballen a la Generalitat mes rere mes, ho demostren.
  • No existeix sistemes de control d’entrada i sortida: Una llegenda urbana totalment incerta, ja que si que existeixen i son dels mes avançats en aquest moment (lectura digital, targetes magnètiques…). Tot i que potser el millor control no és el de garantir que les hores de treball s’acompleixin, si no que les tasques i el volum de treball es faci de forma eficaç i eficient.

Mites, incorreccions i certes realitats han marcat una imatge errònia en molts casos de l’administració pública i de les persones que treballen per a elles. És cert que cal modernitzar a tots dos, però la única solució passa per mantenir un sistema de funció pública fort i protegit, com veurem en la propera entrada, sinó el risc d’una administració al servei del poder econòmic és el nostre futur.

Les funcions de l’Estat no haurien de tenir famílies ni propietaris, de forma que serien lliures a les pressions al servei de la Societat

Plató

Anuncios

Les retallades que es fan en tots els àmbits de la vida, ataquen també a la lluita contra la SIDA!

llaç vermellAvui és el dia internacional de la lluïa contra la SIDA,  enguany és un moment dur per la prevenció de la infecció del VIH i el tractament de la SIDA, donat que les retallades en salut i en temes socials comporta un greu perill de la desaparició de les accions preventives i una reducció dràstica en les despeses del tractament.

I això passa en un moment que la infecció compta amb un tractament que facilita la transformació d’una malaltia que havia estat mortal  a una malaltia crònica, on les persones amb anticossos del VIH arriben a tenir la mateixa esperança i qualitat de vida –si mantenen el tractament- que les persones no infectades.

Però les retallades afecten a les persones que els prenen, al allargament del temps entre visita i visita amb el/ la metgessa, el poc temps que tenen per visita, a la reducció de proves analítiques o exploratòries, amb el copagament, l’euro per recepta, les persones que s’han quedat sense targeta sanitària… i no pas al cost del tractament que és molt car ja que les farmacèutiques l’han fet car, imposant uns enormes beneficis acceptats pels governs.

També aquestes retallades afecten a la investigació, per exemple en el camp de les vacunes terapèutiques i les preventives, pel que fa a les terapèutiques (aquelles que prendrien les persones portadores d’anticossos per deixar de prendre cada dia antivirals) la gran majoria d’investigadors/es ens diuen que amb les inversions corresponents les podríem tenir en uns 5 anys, potser, però clar a les farmacèutiques tampoc els interessa massa perdre aquesta font d’ingressos. Pel que fa a les preventives l’horitzó de temps està més llunya tot i que s’estan fent òptims avançaments arreu del mon i en el nostre país, especialment des del consorci IVACAT format entre d’altres per l’Hospital de Can Ruti i l’Hospital Clínic (aquest darrer  la #DretaUnida CiU i PP del nostre país vol vendre’l a uns privats).

La clau per vèncer la SIDA sempre ha estat la mateixa:

  • Prevenció de les noves infeccions pel VIH, hem de pensar que en aquests moments hi ha una infecció nova a  Catalunya de 600 persones cada any, 4000 a Espanya i 2.500.000 al món.  A Catalunya una de cada tres persones portadora d’anticossos del VIH no sap que està infectada, propagant la infecció sense saber-ho.

La sensació de que ja no hi ha perill pel que fa a la malaltia, a relaxat molt les pràctiques preventives, especialment pel que fa a les relacions sexuals, moltes de les persones infectades són joves, que no han viscut el drama d’un SIDA mortal, i que creuen que com a molt aquesta és una malaltia crònica. El condó avui per avui és la única solució.

  • Evitar que les persones en tractament deixin aquest, són molts els motius que fan que sigui així, però si que hi ha un resultat comú en els pacients que deixen la medicació:  passen a ser d’unes persones amb els virus negativitzats a unes persones que tornen a portar virus a la sang, que poden infectar a més persones i que ho poden fer amb uns virus immunitzats als medicaments retrovirals, que el seu portador havia pres amb anterioritat.
  •  Avançar en la investigació per millorar els pocs efectes que encara queden en els medicaments retrovirals, cercant la facilitat de les seves tomes per evitar l’abandó de la pauta, cercant vacunes tant per les persones ja infectades, com per a la prevenció de noves infeccions.
  • Garantir un sistema de tractament correcte a les persones portadores del VIH i a les persones malaltes de la SIDA, tant en els països desenvolupats com els que estan envia de desenvolupament, facilitant l’accés a la medicació pertinent i al control sanitari necessari, així com a mesures d’abast social per les persones que per la seva malaltia estiguin en una situació desprotecció, tant a casa nostra com en el mon.

Però aquestes accions claus corren un seriós perill, les retallades cercenen les esperances de que la SIDA pugés desaparèixer en pocs anys. Els governs de la #DretaUnida es permeten tant a Catalunya com a Espanya reduir al mínim les intervencions preventives i la cobertura sanitària; serveixi  com exemple la reducció d’un 75% del pressupost del Plan Nacional (Estatal) contra la SIDA, el retardament de la convocatòria de subvencions per les entitats que treballen contra aquesta malaltia o bé la supressió d’ajudes econòmiques i partides a les CCAA per el seu treball en aquesta lluita.

“La voluntat d’un poble” passa per a la prevenció de les malalties i la cura de les persones malaltes, no pas per la reducció de les intervencions públiques en matèries de salut i la venda dels serveis sanitaris públics als millors postors!.

 

La nevera la tinc buida, em pots ajudar?

Abans d’ahir la Lluïsa em va trucar i em va dir, la nevera la tinc buida, em pots ajudar?, a la Lluïsa la conec des de l’adolescència i he estat amb ella en el moments importants de la seva vida: el naixement de les seves tres filles; quan es va quedar a l’atur; l’obertura del taller; la mort del seu marit. La Lluïsa es va quedar viuda fa 5 anys quan en Joan va morir en un accident laboral al seu taller, un taller que just donava per viure i anar pagant hipoteques i crèdits que van necessitar per muntar el negoci. Un negoci que van fer créixer en Joan i la Lluïsa a partir de la capitalització de l’atur dels dos, després de 20 anys de treballar en una multinacional Catalana que va decidir deslocalitzar la seva producció a la China.
La Lluïsa malgrat que te la carrera de filosofia va decidir treballar en aquesta multinacional de secretària de direcció per allò de la “seguretat”, va quedar-se aturada als 45 i després de treballar en el taller amb el seu marit, quant aquest va morir, el va tenir que tancar-lo (el seu marit i un noi eren els únics operaris). Aquest tancament la va deixar enganxada amb dues hipoteques, la de la casa i el taller, i un crèdit que encara pagava per la maquinaria i instal•lacions del taller. Fa ja molt de temps que li van embargar tot i que se’n va anar a viure al pis del seu oncle, ell ja mort i que està a nom de la seva cosina (menys mal, li haurien tret també).
La Lluïsa des de la pèrdua del taller ha treballat de tot, cuidadora de nens, senyora de la neteja, teleoperadora, plegadora de cartons a una fabrica…, tot amb ETT’s ja que no ha trobat feina de res més. Te un “problema”: te 56 anys, el “problema de la sobreformació” ja l’ha superat, fa temps que no diu tota la formació universitària, cursos i màsters del seu CV quan la feina no ho requereix, però el problema de l’edat no el pot solucionar.
Josep, Tinc la nevera buida, em pots ajudar?, aquesta pregunta m’ha acabat de tocar el voraviu, es suma a la situació de la Maria que també està igual amb un fill recent nascut; de la Ivette que la seva filla no pot anar a la universitat per que no la pot pagar; o la del Pere que està al taller i és el darrer treballador que queda després que el seu cap hagi acomiadat a 10 persones, el seu cap i ell fan les poques feines que entren.
La nevera buida és el tema!!!!, que no ens adonem?, tant fa que a la porta del frigorífic hi hagi un iman amb la bandera Catalana, l’Estelada, l’Espanyola, la Republicana o l’Europea, la bandera que és molt important, però en aquesta situació tant fa!, l’important és que quan les filles i fills et demanen de menjar la tinguis plena.
I pocs, molt pocs dels partits han fet esment en aquesta campanya en temes socials com a capdavanters de les seves propostes: el PSC, algun partit d’esquerres i poc mes, al programa del President Mas no apareix ni una línia sobre aquest tema per exemple.
A la meva amiga el referèndum per decidir quin Estat vol ja li està bé, però quan li diuen que per dintre de 4 anys, dintre d’un any… aquest període de temps es inabastable per ella!  el seu període de temps és final de més, la setmana vinent, el menjar que ha de comprar demà.
Els partits han de deixar la seva defensa acarnissada de les banderes, per parlar de creixement sostenible, de generar ocupació.
L’austeritat de la Dreta Unida (Convergència i Unió/PP) seguint els interessos de la banca i dels poders financers només ens ha generat deute i dèficit. I mesures únicament adreçades a la reducció del dèficit públic, en forma de retallades als sistemes de salut, d’educació de protecció social, fent encara més dèbils als dèbils.
La decidida actuació dels pressupostos públics és la única via per fer créixer l’economia i la reactivació econòmica que ha de permetre generar ocupació, i per això òbviament cal una inevitable reestructuració de la despesa pública. Però aquesta reestructuració no ha, no pot passar per fer més dèbils als dèbils i més forts als més forts. Si ens equivoquem, com algunes vegades a passat, ens haurem equivocat però els resultats no els pagaran els de sempre.
Els i les de sempre no poden pagar les burrades de la banca, mentre es reparteixen les pagues extraordinàries i les pensions els i les directives que ens van portar a això; no es poden pagar des del govern de la Generalitat de Mas milions per una impremta nova a La Vanguardia mentre retallen Rendes Mínimes d’Inserció; ni proposar vendre’s el Clínic a preu de ganga a una privada després de la immensa inversió pública feta; no es pot fer pagar els nivells més alts de IRPF d’Europa a les persones que tenen la sort de treballar i ser dels països del mon on les Societats d’Inversió de Renda Variable SICAV cotitzen aproximadament només un 1%. No pot ser que els honorables Presidents, Ministres, Consellers i més membres dels governs tinguin comptes a Suïssa ja siguin d’1 milió d’Euros o de 200; no pot ser que el sistema els ajudi a amagar aquestes accions no, no pot ser, siguin del partit que siguin.
La única manera de sortir-ne és ser sensats i sensates, és la Transparència, la Participació del poble en el control de  l’acció de la política i la justícia lliure dels poders financers, la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, la reactivació econòmica i la creació d’ocupació des dels poder públics, una fiscalitat més justa i redistributiva , així com uns serveis públics únics garants d’accés igualitari en temes bàsics com la salut, la educació i els sistemes de protecció social.
Les banderes són molt importants però amb elles no es menja, no es viu, no s’ajuda en el benestar del poble, a mi m’importa la bandera que oneja en el balcó del meu parlament, govern o ajuntament, però encara m’importa més que aquest parlament, govern i ajuntament sigui governat amb els criteris anteriors.
A mi i els meus amics i amigues el passaport ens és important, però encara ho es més que la nevera estigui plena, i mentre hi hagi gent que es discuteixi per el iman de la porta, aquesta gent no estarà treballant per que dins de la nevera hi hagi menjar pel meu fill!.