Ara és el moment de lluitar contra la Soledat.

Destacado

soledat by myoha7

Abans d’aquesta maleïda pandèmia hi havia una altra que colpejava a les societats modernes: la soledat, una pandèmia que es va començar a estudiar als anys 50. En aquells anys ja van començar a parèixer actuacions en diversos països i ciutats en la lluita contra aquesta malaltia social. Per exemple, el Regne Unit va ser el primer país a crear un Ministeri de la Soledat i convertint-ho en una qüestió d’Estat. Amb aquell nou ministeri, i durant la crisi de la COVID19, s’ha creat un fons de 750M £ per pal·liar la vulnerabilitat; 5M £ per a projectes d’entitats de lluita contra la soledat; i la creació d’una xarxa Talckiling Loneliness Network per a empreses i entitats de lluita contra la soledat, així com una campanya contra els estereotips i l’estigmatització de la soledat.

D’altra, en l’àmbit local algunes ciutats també treballen des de fa temps amb estratègies contra l’aïllament social o la solitud no desitjada (Madrid, Santa Cruz de Tenerife, Terrassa, o Devon i Leicestershire, al Regne Unit). Encara que que és ben cert que totes aquestes actuacions estan centrades només en el col·lectiu de les persones grans.

És important remarcar que, normalment, quan es parla de soledat es pensa en persones grans, i principalment dones que viuen una situació de solitud (el fet efectiu de viure sol). Les dades a les què tenim accés ens diuen que, tot i que la solitud és una raó objectiva per sentir-se sol, no és la única ni la més important. Anem per parts: per soledat s’entén el desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que voldríem, i està lligada a moments de transició vital. Es considera que se senten soles les persones que se senten abandonades, o troben a faltar la companyia dels altres, o no tenen prou persones a qui poden recórrer en cas de necessitat, o en qui poden confiar plenament.  

Seguint aquesta definició, observem que la soledat afecta a tot el cicle de vida, que els sectors on els seus efectes són més perjudicials són les etapes de l’adolescència i la joventut, i que els homes la pateixen molt més que la dones elles compten amb un factor que trenca aquest sentiment que és la sororitat)[i]. També hi ha l’estereotip de creure que hi ha ètnies, cultures i religions que acompanyen a tots els seus membres de la comunitat, però el cert és que el sentiment de soledat afecta qualsevol col·lectiu i sigui quin sigui el seu origen.

L’arribada de la COVID19 portarà un augment exponencial del creixement del sentiment de soledat en tots els sectors de la població (infants, adolescents, joves, persones grans …) i també en col·lectius específics com ara persones que han perdut familiars i amics en la crisi sanitària, persones amb discapacitat, o el nou col·lectiu de persones abocades a la vulnerabilitat econòmica fruit de la situació ocupacional POSTCOVID19.

Si no sabem donar una resposta en el seu estadi inicial, aquest augment del sentiment de soledat podria comportar unes conseqüències en la demanda dels serveis socials i de salut de conseqüències insospitades. La intervenció proactiva, o sigui en clau de promoció i prevenció, és molt més efectiva i de més sostenibilitat econòmica que les respostes reactives des dels sistemes de tractament social i sanitaris (farmacològics, salut mental, atenció primària i hospitalària).

D’altra banda, l’escala administrativa on s’ha demostrat més eficiència i eficàcia en les intervencions de promoció i prevenció ha estat l’administració local. Les ciutats i pobles hauran de comptar amb el suport pressupostari de les administracions centrals i autonòmiques i a la vegada ser capaces d’activar propostes transversals de tots els agents i àrees municipals, sobretot a les ciutats grans, així com saber sumar tot el teixit social del territori per donar respostes en la lluita contra la soledat.

L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner moltes vegades en propostes proactives i innovadores, i en aquest moment, governat per unes forces de progrés, no s’entendrà que no sigui  capaç de donar resposta a aquestes noves situacions de soledat. Abans de la crisi de la COVID19, el consistori ja havia començat a treballar en una Estratègia Municipal de Lluita Contra La Soledat, fruit d’aquell treball s’han pogut dur a terme nombroses actuacions en el període d’emergència sanitària actual, com incrementar el programa VinclesBCN[ii], tot creant un canal de suport sanitari, un altre de suport psicològic i un de seguretat per als 2400 usuaris del programa.

D’altra banda, i entre moltes més actuacions de lluita contra la soledat, cal afegir el reforç dels equips d’acompanyament i suport per als adolescents i les seves famílies, a partir del programa del Centre de famílies amb adolescents[iii] i els Equips Aquí T’escoltem[iv], amb més de 102 seguiments individuals telemàtics i 108 accions de dinamització; o i els Assistents personals per a persones amb discapacitat[v], que ajuden a mantenir el seguiment quotidià a de 51 persones.

Crec que aquesta estratègia de ciutat ara és prioritària i necessitarà adaptar-se a la nova situació. No fer-ho o fer-ho de forma timorata i no com una prioritat central de resposta a la situació POSTCOVID19 seria un gran error.


Article públicat a @ClubCortum el 10.5.2020 https://www.clubcortum.org/ara-es-el-moment-de-lluitar-contra-la-soledat/

[i] Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc. Definició actualitzada al 2018 als diccionaris terminològics del TERMCAT [@optimotcat]

[ii] https://ajuntament.barcelona.cat/vinclesbcn/es/vincles-bcn

[iii]  https://ajuntament.barcelona.cat/familia/ca/centre-families-adolescents

[iv] https://ajuntament.barcelona.cat/joves/ca/canal/aqui-tescoltem

[v] https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/ca/guia-recursos/servei-municipal-dassistencia-personal

Ahora es el momento de luchar contra la soledad

Destacado

Ahora es el momento de luchar contra la Soledad

https://www.edwardhopper.net/hotel-room.jsp Hotel Room d’Edwar Hopper

Antes de esta maldita pandemia de la COVID19 había otra que golpeaba a las sociedades modernas: la soledad,  otra pandemia que se empezó a estudiar en  los años 50. Recientemente empezaron a parecer actuaciones en varios países y ciudades para la lucha contra la soledad, como el Reino Unido fue el primer país en crear un Ministerio de la soledad, convirtiéndolo en una cuestión de Estado. Por ejemplo ha creado un fondo de 750M£ para vulnerabilitat; 5M£ para proyectos de entidades para la lucha contra la soledad, la creación de una red Talckiling Loneliness Network para empresas y entidades de lucha contra la soledad, así como una campaña contra los estereotipos y la estigmatización de la soledad. Por otro lado a nivel local algunas ciudades ya estaban trabajando en estrategias contra el aislamiento social o soledad no deseada (Madrid, Santa Cruz de Tenerife, Terrassa, o Devon y Leicestershire en Reino Unido, Aunque sí que es cierto que mayoritariamente las actuaciones están centradas solo en personas mayores.

Es importante remarcar que, normalmente, cuando se habla de soledad se piensa en personas mayores y habitualmente mujeres, que viven una situación de soledad (el hecho efectivo de vivir solo). Los datos a los que tenemos acceso nos dicen que aunque vivir solo es una razón objetiva para sentirse solo, no es ni es la única ni es la más importante. Vayamos por partes: por soledad se entiende el desajuste entre la cantidad y la calidad de las relaciones sociales que tenemos y las que quisiéramos, y está ligada a momentos de transición vital. Se considera que se sienten solas las personas que se sienten abandonadas; o echan de menos la compañía de los demás; o no tienen suficientes personas a las que pueden recurrir en caso de necesidad o en quien pueden confiar plenamente.

Siguiendo esta definición observamos que la soledad afecta a todo el ciclo de la vida, que los sectores donde sus efectos son más perjudiciales son las etapas de la adolescencia y la juventud; y que los hombres la sufren mucho más que la mujeres (en ellas un factor que rompe este sentimiento que es el de la sororidad[i]). También existe el estereotipo de que hay etnias, culturas y religiones que acompañan a todos sus miembros de la comunidad, pero lo cierto es que el sentimiento de soledad se da en cualquier colectivo y sea cual sea su origen.

La llegada de la COVID19 traerá un aumento exponencial del crecimiento del sentimiento de soledad, a nivel de todos los sectores de la población (niños, adolescentes, jóvenes, personas mayores) así como colectivos específicos como personas que han perdido familiares y amigos en la crisis sanitaria; personas con discapacidad; personas que han pasado a un estatus de vulnerabilidad económica debido a la situación laboral postcovid19.

Este aumento del sentimiento de soledad comportará, si no sabemos dar respuesta en su estadio inicial, consecuencias en los servicios sociales y de salud que pueden aumentar a niveles insospechados. Muchos estudios demuestran que la intervención proactiva, en clave de promoción y prevención, es mucho más efectiva y enormemente más económica que las respuestas reactivas, en todos los sistemas de tratamiento social y sanitarios (farmacológicos, salud mental, atención primaria y hospitalaria). Por otro lado, la escala administrativa donde se han mostrado más eficientes y eficaces las intervenciones de promoción y prevención ha sido en la administración local.

Las ciudades y pueblos deberán contar con el apoyo presupuestario de las administraciones centrales y autonómicas y a la vez deberán de ser capaces también de activar propuestas transversales con todos los agentes y áreas municipales, sobre todo en las ciudades grandes, así como saber sumar todo el tejido social del territorio para dar respuestas en la lucha contra la soledad.

El Ayuntamiento de Barcelona ha sido pionero muchas ocasiones en propuestas proactivas e innovadoras y en esta ocasión, gobernado por unas fuerzas de progreso, no se entendería que no fuera capaz de dar respuesta a estas nuevas situaciones de  soledad. Antes de la crisis de la COVID19 el Consistorio ya había comenzado a trabajar en una Estrategia Municipal de Lucha Contra La Soledad, fruto de este trabajo se han podido llevar a término numerosas actuaciones en este periodo de emergencia sanitaria, entre ellos incrementar el programa VinclesBCN[ii] creando un canal de soporte sanitario, uno de soporte psicológico y otro de seguridad para 2400 usuarios del programa; el refuerzo de los equipos de acompañamiento y soporte para adolescentes y sus familias a partir del programa del Centro de familias con adolescentes[iii] y los Equipos aquí te escuchamos[iv] con más 102 seguimientos individuales telemáticos y 108 acciones de dinamización; o los Asistentes personales para personas con discapacidad[v] manteniendo el seguimiento cotidiano a 51 personas y muchas más actuaciones de lucha contra la soledad.

Ahora esta estrategia de ciudad es prioritaria y necesitará adaptarse a la nueva situación. No hacerlo o hacerlo de forma timorata y no como una prioridad central de respuesta a la situación POSTCOVID19 sería un gran error.


[i] Sororidad: Vínculo estrecho entre mujeres basado en compartir experiencias, intereses, preocupaciones, etc. Definido por la RAE como una “Agrupación que se forma por la amistad y reciprocidad entre mujeres que comparten el mismo ideal y trabajan por alcanzar un mismo objetivo”.

[ii] https://ajuntament.barcelona.cat/vinclesbcn/es/vincles-bcn

[iii] https://ajuntament.barcelona.cat/familia/es/que-es-centro-para-familias-con-adolescentes

[iv] https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/canal/aqui-tescoltem

[v] https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/es/guia-recursos/servicio-municipal-asistencia-personal

La Soledat, la primera pandèmia dels països desenvolupats

Destacado

Semblaria que usar el mot “pandèmia” per referir-nos a la soledat fóra exagerat, però la cruesa de les dades reforça aquesta idea. S’ha demostrat que aquesta solitud no desitjada  en els països desenvolupats augmenta el risc de morbiditat i mortalitat, especialment en la cohort de persones grans. De fet, els seus efectes  ja han superat els problemes causats per l’obesitat . La soledat augmenta en un 50% les possibilitats de mort prematura i comporta un augment significatiu del risc de patir deterioraments cognitius, així com atacs cardíacs, artritis, diabetis i fins i tot, els intents de suïcidi.

Els efectes negatius en l’economia pública també són notables. Segons un estudi recent a Gran Bretanya el cost de la despesa pública provocada per la soledat arriba a gairebé a 700€ anuals, en canvi en cada euro que s’inverteix en revertir els efectes negatius de la soledat no desitjada comporta en un retorn econòmic a la societat de tres euros.

A Barcelona hi ha 300.000 persones de més de 65 anys i d’aquestes una quarta part viuen soles, i a Catalunya hi ha 294.000 persones grans soles, d’elles 170.000 persones no ho desitgen. De les dones majors de 75 anys un 60% pateix una soledat moderada o severa.

L’única solució possible és cercar respostes de forma conjunta, transversal i sumant tots els agent implicats (administracions, universitats, entitats…), així com les pròpies persones afectades, per tal d’aconseguir que la lluita contra la soledat no desitjada impliqui a tota la comunitat, especialment en un moment d’inflexió en el que model de societat variarà notablement fonamentalment pels efectes de la longevitat, només a la nostra ciutat en l’horitzó 2030 tres de cada deu persones serà major de 60 anys.

Aquesta publicació així com d’altres d’actualitat i debat la podeu trobar publicada a Club de debats Còrtum