Barcelona es trenca, però encara es pot cosir!

Destacades

esquedaLa nostra ciutat s’està convertint en una ciutat dual, una ciutat polaritzada a nivell social i que trenca el model de ciutat cohesionada que van dissenyar i construir els governs socialistes dels Serra, Maragall, Clos i Hereu. Una ciutat cosida a partir d’un model socialdemòcrata, de progrés i que ha intentat garantir una urbs de forma igualitària i de benestar .

Des de sempre a la nostra ciutat han existit barris tradicionalment rics i pobres, però entre ells han existit una gran majoria de barris farcits de classes mitjanes. La crisi ha forçat la caiguda de rendes de les famílies d’aquests barris. Dels 73 barris de la ciutat, 55 estan per sota de la mitjana de la renda, segons l’informe de l’estat de la ciutat. Si parlem de la població de Barcelona el 44,1% està en la franja mitjana (que ha caigut des del govern Trias en un 14,5%) de renda familiar disponible, i dins d’aquesta franja la gran majoria en el sector més baix; el 16,6% en la franja alta i el 39,3% en la franja baixa. Aquestes dades que ja són notòries, es veuen agreujades pel fet que la distància ha augmentat de tal manera que entre el barri amb més renda i el de menys hi ha una diferència de 202,5 punts!

La crisi està vinculada amb la caiguda dels recursos de les llars i a la taxa d’atur de la ciutat amb 107.677 persones aturades, així com l’absoluta incapacitat del darrer govern per donar resposta i el suport a la seva ciutadania, mentre es plega als designis dels grans poders econòmics de la ciutat; fent una intervenció per a les persones més desfavorides des de la visió de la caritat i no pas de la promoció personal.

Com el govern municipal pot donar resposta a aquesta greu desigualtat i dualització de la ciutat?

Cal superar la manca de lideratge i de propostes de la dreta, representada per un sr. Trias que sembla més un disciplinat conseller de la Generalitat a les ordres de Mas, que un alcalde d’una gran ciutat del món. Cal un govern que no menteixi en les xifres de creixement de la ciutat i que sàpiga escoltar i decidir. Cal un canvi de paradigma, de model de progrés de la ciutat que doni resposta a les noves necessitats de la ciutat i de la seva ciutadania, una aposta decidida i atrevida, que lideri la ciutat i els recursos municipals per fer possibles aquestes respostes.

Des del PSC s’ha apostat per les primeres primàries obertes amb la ciutadania, per escollir el seu alcaldable i amb la decidida voluntat de regenerar-se el propi partit  i recomençar una nova etapa a la ciutat.

Les sis persones que presenten les seves candidatures ofereixen una alternativa clara al govern municipal de dretes, i et recomano les seves planes web on podràs veure, triar i remenar, així com si vols, donar suport i avalar:

Anuncis

Tanta roba i tan poc sabó (o el que Mas prioritza per sobre la gent)

ImagenAquesta frase feta la utilitzem quan d’algú, en volem expressar que té contradiccions entre el que, per exemple, diu i fa. I realment, ens ve molt bé per reflexionar com el govern Mas retalla a unes persones (la gran majoria) i ajuda alegrement a certes empreses (una gran minoria).

L’any 2012 ens va portar dos onades de retallades a dojo, entre les que podríem recordar alguns efectes en la butxaca dels catalans i catalanes com ara: la imposició del repagament sanitari, el desmantellament progressiu de l’ensenyament, la sanitat pública i els serveis socials, reduccions de sous als i a les funcionàries, entre d’altres sumats a la venda de part del patrimoni de la Generalitat. En canvi les grans empreses van veure’s beneficiades per la Generalitat en diverses contractacions i subvencions.

El cas dels mitjans de comunicació clama al cel, ja que el govern Català va omplir-se la boca tot dient que havia reduït en més de un 39,9% les partides per a publicitat en l’any 2011 i 2012, però el que no han dit és que les subvencions van pujar en 9,4 Milions d’Euros (M€) sense comptar amb les despeses de publicitat i compra d’exemplars a La Vanguardia per equipaments públics i transports públics com ara Rodalies de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat, tots ells dependents de la Generalitat.

D’aquests 9,4 M€, el Grup Godó (La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105, així com la 8TV) ha rebut 1,45 M€, que es sumen als 5,5 M€ extres del 2011 per la compra de la nova planta impressora. A aquesta vergonya se li sumen les no gens desdenyables xifres de 1,9 M€ al Grup Zeta i només per la publicació del El Periódico 2a publicació més llegida i 967.000 € del Grup Hermes (El Punt-Avui i el Nou Esportiu) 4rt grup més llegit a Catalunya. Al País no se li va donar cap subvenció.

Val a dir que tant el Grup Godó com el Grup Zeta i el Grup Hermes, per desgracia aquestes subvencions, compra d’espais publicitaris i d’exemplars, no han servit per aturar els ERO a tots aquest grups, i l’acomiadament de treballadors i treballadores. Es veu que les subvencions no eren per generar ocupació…

La nevera la tinc buida, em pots ajudar?

Abans d’ahir la Lluïsa em va trucar i em va dir, la nevera la tinc buida, em pots ajudar?, a la Lluïsa la conec des de l’adolescència i he estat amb ella en el moments importants de la seva vida: el naixement de les seves tres filles; quan es va quedar a l’atur; l’obertura del taller; la mort del seu marit. La Lluïsa es va quedar viuda fa 5 anys quan en Joan va morir en un accident laboral al seu taller, un taller que just donava per viure i anar pagant hipoteques i crèdits que van necessitar per muntar el negoci. Un negoci que van fer créixer en Joan i la Lluïsa a partir de la capitalització de l’atur dels dos, després de 20 anys de treballar en una multinacional Catalana que va decidir deslocalitzar la seva producció a la China.
La Lluïsa malgrat que te la carrera de filosofia va decidir treballar en aquesta multinacional de secretària de direcció per allò de la “seguretat”, va quedar-se aturada als 45 i després de treballar en el taller amb el seu marit, quant aquest va morir, el va tenir que tancar-lo (el seu marit i un noi eren els únics operaris). Aquest tancament la va deixar enganxada amb dues hipoteques, la de la casa i el taller, i un crèdit que encara pagava per la maquinaria i instal•lacions del taller. Fa ja molt de temps que li van embargar tot i que se’n va anar a viure al pis del seu oncle, ell ja mort i que està a nom de la seva cosina (menys mal, li haurien tret també).
La Lluïsa des de la pèrdua del taller ha treballat de tot, cuidadora de nens, senyora de la neteja, teleoperadora, plegadora de cartons a una fabrica…, tot amb ETT’s ja que no ha trobat feina de res més. Te un “problema”: te 56 anys, el “problema de la sobreformació” ja l’ha superat, fa temps que no diu tota la formació universitària, cursos i màsters del seu CV quan la feina no ho requereix, però el problema de l’edat no el pot solucionar.
Josep, Tinc la nevera buida, em pots ajudar?, aquesta pregunta m’ha acabat de tocar el voraviu, es suma a la situació de la Maria que també està igual amb un fill recent nascut; de la Ivette que la seva filla no pot anar a la universitat per que no la pot pagar; o la del Pere que està al taller i és el darrer treballador que queda després que el seu cap hagi acomiadat a 10 persones, el seu cap i ell fan les poques feines que entren.
La nevera buida és el tema!!!!, que no ens adonem?, tant fa que a la porta del frigorífic hi hagi un iman amb la bandera Catalana, l’Estelada, l’Espanyola, la Republicana o l’Europea, la bandera que és molt important, però en aquesta situació tant fa!, l’important és que quan les filles i fills et demanen de menjar la tinguis plena.
I pocs, molt pocs dels partits han fet esment en aquesta campanya en temes socials com a capdavanters de les seves propostes: el PSC, algun partit d’esquerres i poc mes, al programa del President Mas no apareix ni una línia sobre aquest tema per exemple.
A la meva amiga el referèndum per decidir quin Estat vol ja li està bé, però quan li diuen que per dintre de 4 anys, dintre d’un any… aquest període de temps es inabastable per ella!  el seu període de temps és final de més, la setmana vinent, el menjar que ha de comprar demà.
Els partits han de deixar la seva defensa acarnissada de les banderes, per parlar de creixement sostenible, de generar ocupació.
L’austeritat de la Dreta Unida (Convergència i Unió/PP) seguint els interessos de la banca i dels poders financers només ens ha generat deute i dèficit. I mesures únicament adreçades a la reducció del dèficit públic, en forma de retallades als sistemes de salut, d’educació de protecció social, fent encara més dèbils als dèbils.
La decidida actuació dels pressupostos públics és la única via per fer créixer l’economia i la reactivació econòmica que ha de permetre generar ocupació, i per això òbviament cal una inevitable reestructuració de la despesa pública. Però aquesta reestructuració no ha, no pot passar per fer més dèbils als dèbils i més forts als més forts. Si ens equivoquem, com algunes vegades a passat, ens haurem equivocat però els resultats no els pagaran els de sempre.
Els i les de sempre no poden pagar les burrades de la banca, mentre es reparteixen les pagues extraordinàries i les pensions els i les directives que ens van portar a això; no es poden pagar des del govern de la Generalitat de Mas milions per una impremta nova a La Vanguardia mentre retallen Rendes Mínimes d’Inserció; ni proposar vendre’s el Clínic a preu de ganga a una privada després de la immensa inversió pública feta; no es pot fer pagar els nivells més alts de IRPF d’Europa a les persones que tenen la sort de treballar i ser dels països del mon on les Societats d’Inversió de Renda Variable SICAV cotitzen aproximadament només un 1%. No pot ser que els honorables Presidents, Ministres, Consellers i més membres dels governs tinguin comptes a Suïssa ja siguin d’1 milió d’Euros o de 200; no pot ser que el sistema els ajudi a amagar aquestes accions no, no pot ser, siguin del partit que siguin.
La única manera de sortir-ne és ser sensats i sensates, és la Transparència, la Participació del poble en el control de  l’acció de la política i la justícia lliure dels poders financers, la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, la reactivació econòmica i la creació d’ocupació des dels poder públics, una fiscalitat més justa i redistributiva , així com uns serveis públics únics garants d’accés igualitari en temes bàsics com la salut, la educació i els sistemes de protecció social.
Les banderes són molt importants però amb elles no es menja, no es viu, no s’ajuda en el benestar del poble, a mi m’importa la bandera que oneja en el balcó del meu parlament, govern o ajuntament, però encara m’importa més que aquest parlament, govern i ajuntament sigui governat amb els criteris anteriors.
A mi i els meus amics i amigues el passaport ens és important, però encara ho es més que la nevera estigui plena, i mentre hi hagi gent que es discuteixi per el iman de la porta, aquesta gent no estarà treballant per que dins de la nevera hi hagi menjar pel meu fill!.