Barcelona en venda? NO!

Destacado

ImageEl govern convergent de l’alcalde Trias està demostrant una voluntat inequívoca de descapitalitzar la ciutat, vendre el patrimoni municipal i privatitzar l’espai públic. Aquesta tendència no ens ha de sorprendre ja que tots els governs conservadors des de la Sra. Tatcher als senyors Aznar i Rajoy, així com el senyor  Mas ho han fet sense cap dubte moral, beneficiant amb la venda del patrimoni comú a empreses privades, moltes vegades amigues.

L’alcalde Trias es va mostrar, mentre era a l’oposició i en els primers moments del seu mandat, com a un molt veterà ciutadà de Barcelona, defensor de la seva gent i garant de la marca Barcelona i del seu Ajuntament. Però aquesta imatge de tendre avi que vol ser l’alcalde tots i totes s’ha vist truncada en menys de 100 dies de govern: d’una banda pel seu ‘sucursalisme’ vers el president Mas, cobrint les vergonyes de la seva mala gestió i les retallades socials, fent, ja no de banc -ja que al banc se li retornen els diners prestats més interesos-, sinó fent de institució filantròpica que dóna diners sense esperar el seu retorn (en aquests moments, l’Ajuntament ha regalat aproximadament a la Generalitat uns 400.000.000€ (font deutometre); d’altra banda, pel fet de la seva dependència vers el Partit Popular per poder mantenir la capacitat de govern, i que ha estat aprofitada pel regidor Alberto Fernández Díaz per convertir-se en el veritable alcalde de la ciutat a l’ombra (bona mostra del govern d’amagatotis CiU-PP ha estat l’error històric de trencar la Barcelona de cara al mar, per privatitzar la façana marítima del Port Vell, cedint espai públic a iots de milionaris privats i tancant aquest espai a la ciutadania).

Però la seva voluntat privatitzadora no s’ha conformat amb això sol i ha arribat a llogar l’estàtua de Colom a una empresa (no al FCB) per fer lluir la publicitat que il·lustrava l’enorme samarreta del Barça amb què la van disfressar! La posada en venda del cor de la nostra ciutat es posa també de manifest en accions com el nou Pla d’Usos de Ciutat Vella;  la privatització de l’espai públic acceptant la instal·lació a qualsevol carrer o plaça de terrasses i vetlladors per part de restaurants, bars, pastisseries i fleques; la venda a preus molt per sota del seu autèntic valor dels pàrquings municipals i un llarg etcètera.

I encara més!, la voràgine privatitzadora ha fet que ara al govern convergent se li acudeixi copiar de Dubai o Madrid (aquella ciutat que va menystenir l’alcalde Trias dient que l’única ciutat que podia guanyar uns JJOO a Espanya era Barcelona) la idea de vendre el nom de les estacions de metro de la ciutat a empreses que vulguin pagar, igualant la ciutat als clubs esportius privats que han anat més enllà de la publicitat venent el seu nom per unes monedes.

Si seguim així no seria d’estranyar veure dins de poc temps noms de carrers, equipaments, edificis i monuments com ara: Plaça Estrella-Damm Catalunya (tot aprofitant l’estel de la plaça), l’obelisc Lápices Alpino del 5 d’oros; el Moritz Centre Cultural del Born (on ja té la cafeteria), la Plaça Catalana del Gas (en aquest cas, el mot d’Espanya potser desapareixeria) o el Zoològic Anís del Mono-Barcelona…

No!, Barcelona NO està a la venda, malgrat que l’alcalde Trias pretengui implantar allò de que ‘pagant Sant Pere canta’.