Et regalo la meva estrella

Destacado

mujer alma y cuerpo estrellaEls simbolismes de les estrelles són molts i molt complexes, molts d’ells positius i d’altres negatius. Fins i tot la seva orientació fa variar el seu significat, com per exemple el Pentagrama amb la punxa central cap al cel, que és un símbol de protecció i equilibri, però que si s’inverteix representa a Satan i a les forces satàniques.

També la quantitat de puntes, que van des de la de quatre punxes (que simbolitza els 4 punts cardinals) fins el Nonagrama que simbolitza els Kanji del Tao (similars als Chakras hindús).
El seu dibuix s’utilitza en molts temes, com per exemple a les samarretes de futbol, on se’ns diu que aquella selecció ha estat guanyadora de tants mundials com estrelles porta a la samarreta (amb excepció d’Uruguai, que porta quatre i només ha guanyat 2 mundials, tot i que ells diuen que van guanyar dues olimpíades abans de l’existència dels mundials i per tant és com si n’haguessin guanyat quatre).
També s’utilitza en frases o refranys com ara el de “Lluna amb estrella, no et fiïs d’ella” o quan et diuen que tens “bona estrella”, per dir que tens bona sort.
Fins i tot els i les més velles recordareu que ens limitaven la visualització d’un programa de televisió en funció de les estrelles que apareixien en la pantalla.
Les estrelles també s’utilitzen en banderes amb diferent significat, des d’informar del nombre d’estats que formen part d’una federació com ara la dels EUA, la unitat dels diferents pobles com en la d’Europa o la localització d’un estat o regió com ara la de la Comunitat Madrilenya (que representen els estels de l’Ossa Major) o la d’Austràlia que una de les 6 que té representa a la Commonwealth i les 5 restants a la constel•lació Creu del Sud com en el cas de Nova Zelanda.
Punt i a part és la utilització d’una estrella dins d’un triangle de diferents colors, que significa en molts del casos que és una nació o país que ha obtingut o vol la independència, la gran majoria basant-se en la de Cuba, on una estrella blanca destaca en un triangle vermell que significa l’alba o també una variant dels símbols revolucionaris francesos.
Inspirada en la bandera de Cuba i Puerto Rico, en Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona 1872-El Masnou 1938) va dissenyar l’actual Estelada. Tampoc n’hi ha una única, d’Estelada, sinó 6. Una amb el triangle blau va ser la primera i representa a l’independentisme no marxista; la vermella de triangle vermell/o groc, que ho fa per l’independentisme marxista; la de fons blanc i estrella vermella utilitzada pel PSAN; la de triangle negre i estrella de vuit puntes que representa l’independentisme anarquista (es pot ser independentista i anarquista?); l’estelada de tres estrelles en triangle blanc, proposada inicialment pel PSAN però que no va regir mai, i l’estelada dins d’un quadre blau utilitzada pel partit independentista aragonès Estado Aragonés. Fins i tot hi ha estelades romboïdals portades pels voluntaris catalans a la I Guerra Mundial.
Jo aquestes darreres estrelles us les dono, ja que la meva bandera és la senyera, malgrat que haig de reconèixer que en els meus moments joves va ser l’Estelada marxista, d’això fa molts anys i si voleu, us explico com va anar en un altre entrada.
Per què us dono l’estrella? Senzillament perquè entenc que el que representa avui en dia no em representa a mi. Mai m’he cregut espanyolista, i la Rojigualda no m’ha fet sentir-me massa unit a ella, les dues banderes que triaria si hagués de fer-ho des del sentiment serien la senyera i la tricolor republicana.
Potser a la meva nació avui en dia no està de moda reivindicar la unitat per entre tots construir un nou paràmetre que doni cabuda a tothom en la seva justa mesura, però el sentit comú i el seny em porta a pensar que en la societat actual, on el món tendeix a unir-se, no caben més divisions, sinó que el que cal és arreglar allò que no funciona des de dins. I per mi aquests objectius es diuen catalanisme, federalisme i republicanisme.
Estic absolutament convençut que cal facilitar que el poble pugui opinar del seu futur, però entenc que aquesta consulta ha de ser amb totes les garanties reals i legalment aplicables, com també se que aquest procés per que sigui així no es pot fer en un any. Aquest convenciment també passa per que un cop en l’Estat no hi hagi un govern de dretes, la modificació de la Constitució deixarà de ser un tabú –governi qui governi- i que aquesta consulta podrà arribar a fer-se.
Però per què us dic que us dono, us regalo l’estrella? Perquè entenc que hi ha molta gent que amb la situació actual creu que la solució és el trencament, el distanciament definitiu via divorci. Per aquesta gent que ho creu els hi regalo la meva estrella, jo amb la senyera ja tinc prou i suficient.
Tot i que espero que pel fet de no portar estrella no signifiqui que estigui marcat, com també espero que qui la porti tampoc estigui marcat en cap llista feta pels que no creuen en estrelles.
No es tracta de fer llistes i exclusions, es tracta de seure i parlar, de negociar, de pactar i dissenyar nous models integradors que respectin la realitat de totes les persones per sobre de a quin territori pertanyen; que donin resposta a les seves necessitats de primer i segon nivell.
Mai he pensat que les banderes són més importants que les persones que les porten, ni que les sigles tenen prioritat per sobre de la gent que s’agrupa al voltant d’elles. Les persones són, som el més important i no podem permetre que baralles d’estrelles, colors i distribucions ens ho amaguin ni ens releguin a un nivell inferior al que ocupen els símbols.
Des d’aquest convenciment respecto profundament qui aquest diumenge vol anar a fer l’enquesta amb urnes, a expressar la seva opinió, tampoc entenc que en aquest nou-9N el govern estatal hagi impugnat via TC la seva realització. Qui vagi a dedicar el seu temps voluntari i qui vagi a ser enquestat te tot el meu respecte, com el tenen totes aquestes persones que han participat en les macromanifestacions des 11 de setembre. Però jo no aniré a dipositar la meva opinió en aquesta urna de cartró que hem pagat entre tots/es (tampoc ningú m’ha demanat/enquestat/fet votar si volia o no que els meus diners es dediquessin a aquest tema, com tampoc ho han fet pels actes del 1714 o la bandera a la Pl. Colon.).

Les persones som el que més importa. Per això, si la vols, et regalo la meva estrella.

Banderes i banderins, la batalla està servida

Destacado

Vicens i RosersFa un any vaig començar aquest bloc amb el tema de la Festa Major de Sarrià, avui vull parlar-vos d’un altre tema que m’ha vingut al cap tot gaudint de la nostra Festa Major.

Només arribar a la seu del Districte vaig observar que al terrat de l’edifici onejaven les banderes oficials, col·locades segons les normes al ús –sembla mentida que la simple col·locació d’unes banderes generi tants dubtes, ja que el principi està molt clar: la central sempre és la més notòria i al seu costat la resta segueixen l’ordre esquerra-dreta per importància (vist des de la part del públic), en el cas de pals parells la de més notorietat al centre-esquerra i la següent al centre dreta, i així alternativament esquerra-dreta. La notorietat ve marcada per llei: estatal, autonòmica, local, europea i si n’hi ha més, les següents. Si feu un repàs a hotels i edificis oficials veureu que l’ordre de col·locació segons les normes no es respecta en un munt de llocs.

Com deia, a part de les banderes oficials, hi havia una de tipus domàs al balcó, vermella amb una petxina de Sarrià blanca (la bandera del barri de Sarrià) i flanquejada aquesta per dos banderins, un amb l’escut dels/de les Vicens i l’altre amb la de les/dels  Rosers. Aquests dos banderins són la innovació d’aquest any, ja que la comissió de festes ha decidit que la gent s’apunti a un dels dos equips i que faci al llarg de tota la Festa Major una espècie de gimcana, per veure quin dels dos equips guanya a final de la Festa.

La batalla entre Vicens i Rosers està àlgida i en tots els actes de la Festa, els tradicionals crits de Sarrià s’han transformat en vives vers el nom d’un o altre equip, procedents dels seus membres.  Aquest fet em va fer pensar que gràcies a dos banderins què fàcil ha estat deixar de sentir el crit de Sarrià, el de tota la vida, i canviar-lo pel de Rosers o Vicens.

Tot avançant la Festa va arribar el dia que es va inaugurar la placeta d’Els Blaus, allà l‘única bandera que lluïa era una estelada al costat de la placa, estelada que els consellers del PP van intentar treure i que no van ser capaços per l’obduració de part dels presents, i la absoluta passivitat dels responsables municipals i membres del govern –incomplint la normativa municipal que estableix que no es poden polititzar els actes municipals de cap forma-.

El diumenge vaig anar al tradicional concurs de paelles de Festa Major, un més que recomanable acte, on vaig trobar una munió d’estelades i una bandera Espanyola adhesiva enganxada a l’arbre del costat d’on estava el grup del PP menjant (també incomplint l’ordenança municipal que no permet enganxar res als arbres).

I  fent repàs de la gran quantitat de banderes i banderins… vaig caure que, exceptuant la de la seu oficial, mancava per tot arreu la meva, la de la meva família de sempre… la senyera! I després d’aquesta pensada vaig seguir trobant-la a mancar en tots els actes, fins i tot

 als balcons del carrer on era una minoria.

Vaig sentir llàstima, llàstima per allò que significava la meva senyera per al meu país, per a la meva gent, una bandera que ens representava gairebé a tots i totes, i que ara fruit d’aquesta guerra de banderes, d’una en oposició de l’altra, d’una cremada en ciutats llunyanes i l’altra en llocs més propers, d’una enfrontada a l’altra i l’altra a aquesta, havia quedat relegada, oblidada.

Jo personalment al proper concurs de paelles portaré la meva senyera, la de tota la vida, la que ha onejat i ha estat enganxada a casa des de sempre, fins i tot quan no es podia fer onejar. I per donar color a la festa, ja posats, també portaré una altra molt meva, la tricolor de la República, ja que en el fons el meu desig és veure als llocs oficials del nostre país aquestes dues banderes que fa tants anys onegen en festes senyalades al meu balcó de casa.