Et regalo la meva estrella

Destacado

mujer alma y cuerpo estrellaEls simbolismes de les estrelles són molts i molt complexes, molts d’ells positius i d’altres negatius. Fins i tot la seva orientació fa variar el seu significat, com per exemple el Pentagrama amb la punxa central cap al cel, que és un símbol de protecció i equilibri, però que si s’inverteix representa a Satan i a les forces satàniques.

També la quantitat de puntes, que van des de la de quatre punxes (que simbolitza els 4 punts cardinals) fins el Nonagrama que simbolitza els Kanji del Tao (similars als Chakras hindús).
El seu dibuix s’utilitza en molts temes, com per exemple a les samarretes de futbol, on se’ns diu que aquella selecció ha estat guanyadora de tants mundials com estrelles porta a la samarreta (amb excepció d’Uruguai, que porta quatre i només ha guanyat 2 mundials, tot i que ells diuen que van guanyar dues olimpíades abans de l’existència dels mundials i per tant és com si n’haguessin guanyat quatre).
També s’utilitza en frases o refranys com ara el de “Lluna amb estrella, no et fiïs d’ella” o quan et diuen que tens “bona estrella”, per dir que tens bona sort.
Fins i tot els i les més velles recordareu que ens limitaven la visualització d’un programa de televisió en funció de les estrelles que apareixien en la pantalla.
Les estrelles també s’utilitzen en banderes amb diferent significat, des d’informar del nombre d’estats que formen part d’una federació com ara la dels EUA, la unitat dels diferents pobles com en la d’Europa o la localització d’un estat o regió com ara la de la Comunitat Madrilenya (que representen els estels de l’Ossa Major) o la d’Austràlia que una de les 6 que té representa a la Commonwealth i les 5 restants a la constel•lació Creu del Sud com en el cas de Nova Zelanda.
Punt i a part és la utilització d’una estrella dins d’un triangle de diferents colors, que significa en molts del casos que és una nació o país que ha obtingut o vol la independència, la gran majoria basant-se en la de Cuba, on una estrella blanca destaca en un triangle vermell que significa l’alba o també una variant dels símbols revolucionaris francesos.
Inspirada en la bandera de Cuba i Puerto Rico, en Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona 1872-El Masnou 1938) va dissenyar l’actual Estelada. Tampoc n’hi ha una única, d’Estelada, sinó 6. Una amb el triangle blau va ser la primera i representa a l’independentisme no marxista; la vermella de triangle vermell/o groc, que ho fa per l’independentisme marxista; la de fons blanc i estrella vermella utilitzada pel PSAN; la de triangle negre i estrella de vuit puntes que representa l’independentisme anarquista (es pot ser independentista i anarquista?); l’estelada de tres estrelles en triangle blanc, proposada inicialment pel PSAN però que no va regir mai, i l’estelada dins d’un quadre blau utilitzada pel partit independentista aragonès Estado Aragonés. Fins i tot hi ha estelades romboïdals portades pels voluntaris catalans a la I Guerra Mundial.
Jo aquestes darreres estrelles us les dono, ja que la meva bandera és la senyera, malgrat que haig de reconèixer que en els meus moments joves va ser l’Estelada marxista, d’això fa molts anys i si voleu, us explico com va anar en un altre entrada.
Per què us dono l’estrella? Senzillament perquè entenc que el que representa avui en dia no em representa a mi. Mai m’he cregut espanyolista, i la Rojigualda no m’ha fet sentir-me massa unit a ella, les dues banderes que triaria si hagués de fer-ho des del sentiment serien la senyera i la tricolor republicana.
Potser a la meva nació avui en dia no està de moda reivindicar la unitat per entre tots construir un nou paràmetre que doni cabuda a tothom en la seva justa mesura, però el sentit comú i el seny em porta a pensar que en la societat actual, on el món tendeix a unir-se, no caben més divisions, sinó que el que cal és arreglar allò que no funciona des de dins. I per mi aquests objectius es diuen catalanisme, federalisme i republicanisme.
Estic absolutament convençut que cal facilitar que el poble pugui opinar del seu futur, però entenc que aquesta consulta ha de ser amb totes les garanties reals i legalment aplicables, com també se que aquest procés per que sigui així no es pot fer en un any. Aquest convenciment també passa per que un cop en l’Estat no hi hagi un govern de dretes, la modificació de la Constitució deixarà de ser un tabú –governi qui governi- i que aquesta consulta podrà arribar a fer-se.
Però per què us dic que us dono, us regalo l’estrella? Perquè entenc que hi ha molta gent que amb la situació actual creu que la solució és el trencament, el distanciament definitiu via divorci. Per aquesta gent que ho creu els hi regalo la meva estrella, jo amb la senyera ja tinc prou i suficient.
Tot i que espero que pel fet de no portar estrella no signifiqui que estigui marcat, com també espero que qui la porti tampoc estigui marcat en cap llista feta pels que no creuen en estrelles.
No es tracta de fer llistes i exclusions, es tracta de seure i parlar, de negociar, de pactar i dissenyar nous models integradors que respectin la realitat de totes les persones per sobre de a quin territori pertanyen; que donin resposta a les seves necessitats de primer i segon nivell.
Mai he pensat que les banderes són més importants que les persones que les porten, ni que les sigles tenen prioritat per sobre de la gent que s’agrupa al voltant d’elles. Les persones són, som el més important i no podem permetre que baralles d’estrelles, colors i distribucions ens ho amaguin ni ens releguin a un nivell inferior al que ocupen els símbols.
Des d’aquest convenciment respecto profundament qui aquest diumenge vol anar a fer l’enquesta amb urnes, a expressar la seva opinió, tampoc entenc que en aquest nou-9N el govern estatal hagi impugnat via TC la seva realització. Qui vagi a dedicar el seu temps voluntari i qui vagi a ser enquestat te tot el meu respecte, com el tenen totes aquestes persones que han participat en les macromanifestacions des 11 de setembre. Però jo no aniré a dipositar la meva opinió en aquesta urna de cartró que hem pagat entre tots/es (tampoc ningú m’ha demanat/enquestat/fet votar si volia o no que els meus diners es dediquessin a aquest tema, com tampoc ho han fet pels actes del 1714 o la bandera a la Pl. Colon.).

Les persones som el que més importa. Per això, si la vols, et regalo la meva estrella.

Anuncios

Un nou PSC, per una nova realitat a Catalunya

Malgrat tocats, no pas ni enfonsats, ni anul·lats com voldrien d’altres forces polítiques, especialment CiU  com ha demostrat al llarg dels seus discursos així com en la manipulació dels mitjans de comunicació públics i subvencionats. A aquesta conclusió podríem arribar sobre la situació del PSC  si fóssim autocomplaents o intentéssim no veure la realitat.

Però ni el socialistes ho som, d’autocomplaent ni la nova realitat a Catalunya ens ho permetria, cal fer una reflexió tant a nivell  d’organització, com a nivell de persones que ens uneix l’orgull de formar part d’un partit català, d’esquerres i socialdemòcrata.

Analitzem abans, sense allargar-nos massa, la situació que ha quedat després de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Per una banda hi ha un fet innegable i que ens ha d’omplir de satisfacció a totes les persones demòcrates: la gran participació que es va donar, un 69,56% del cens electoral, és a dir un 10.78% més que les darreres eleccions al Parlament, i la més alta des de la democràcia en uns comicis autonòmics.

Aquesta participació ens ha portat a un Parlament molt fraccionat, que ha trencat el tradicional sistema de blocs per passar a un sistema de xarxa: força partits amb representació que va des dels 50 escons de CiU als 3 de CUP.

També ha significat una reformulació de l’esquerra catalana encara molt més fraccionada, on ERC ha aconseguit 21 escons, el PSC 20, ICV 13, i les CUP com ja hem dit 3, donant-se la situació que el PSC ha perdut la 1ra posició que mantenia amb ERC i ICV segones força d’esquerres que igualaven escons, Ara la realitat és que hi ha una nova segona força al Parlament que és ERC, amb menys vots que el PSC però un escó més, seguits a no molta distància per ICV. És a dir les forces d’esquerra estan molt igualades, exceptuant la CUP.

El guanyador de les eleccions, CiU, ho ha estat amb una gran pèrdua de vots (-90.000 vots) que han comportat també la pèrdua de 12 escons. Aquestes dades tant negatives es sumen al fet que la raó de la convocatòria de les eleccions, segons les visions del MHP Mas era aconseguir una majoria absoluta i històrica. No només no ha assolit aquesta majoria sinó que ha perdut escons. I és que el #Masfracàs dels dos darrers anys caracteritzats per les retallades;  les actuacions desmesurades de la policia a les ordres del Conseller Puig; les actuacions de la #DretaUnida PP-CiU per votar les lleis fonamentals a nivell de pressupostos estatals –que després han significat retallades a Catalunya-, d’ocupació que ha comportat l’increment exponencial de l’atur o la descarada manipulació/censura de TV3 i RAC1 i les lloances i mentires de la Vanguardia multimilionària en subvencions de la Generalitat. Tot això ha generat en aquestes eleccions un #Masdesastre.

Però els nostres resultats no han estat gens bons (-52.000 vots) que s’han sumat a una pèrdua consolidada en els darrers 6 anys significant la pèrdua de 17 escons en aquest període.

Per donar resposta a aquesta davallada consolidada de votants i simpatitzants es va començar un projecte bàsic pel nostre partit, l’anomenat el Nou PSC, projecte que no ha tingut temps encara de quallar en la població (potser un altre raó del MHP Mas per avançar les eleccions a la meitat de la legislatura). No s’ha fet el que es tenia de fer: l’obertura del partit a la societat d’acord al que ens vam marcar en el darrer congrés nacional i la renovació dels i de les dirigents que s’ha fet en part, però no de forma definitiva.

Cal reaccions ja!, més enllà d’analitzar el que passa, cal aprofundir en allò marcat en el darrer congrés ja comentat, d’altres accions que vam decidir i que feien referència a les relacions amb el PSOE, marcant ja no únicament un perfil propi, si no una dinàmica pel que fa als temes que ens afecta a Catalunya i a la seva ciutadania. Aquí al PSOE només li ha de quedar acceptar les nostres opinions o saber que en aquests temes ens posicionarem de forma diferent i combatius a allò que ells vulguin aplicar diferent sobre el que nosaltres volem.

El Nou PSC ha de donar respostes noves a la nova configuració de les esquerres catalanes, i especialment en  un tema que és fonamental, les actuacions i el discurs socioeconòmic. Hem de tenir clar que som catalans, però també d’esquerres, és a dir hem de lluitar contra les desigualtats socials i la defensa dels serveis públics de qualitat, un serveis que han de ser eficaços i eficients, gestionats de forma coherent a la situació econòmica que vivim, i amb unes polítiques lliures dels designis dels poders financers. Hem de trencar la polarització dels rics cada cop més rics i més protegits a nivell fiscal, i tots i totes els demés cada cop més pobres i garants amb els nostres impostos de les pifies que han fet els poders econòmics/financers  i que no paguen.

I tot això ho hem de fer a partir del contacte amb la societat i els seus sentiments, amb els veïns i veïnes, amb les seves entitats, una tasca que han continuat fent amb orgull les nostres bases socials, però que no han seguit molts dels nostres dirigents, entrant en una crisi de representativitat –comú de tots els partits polítics, però que en el nostre cas havien tingut garantida.

Els i les nostres dirigents i càrrecs públics, han/hem de mostrar i se’ls/se’ns ha d’exigir coherència i unitat en allò que col·col·lectivament hem decidit, fent apoderament dels nostres candidats/tes, i cercant-ne de nous que vulguin i siguin capaços de mantenir relacions, escoltant  i parlant amb el poble i sobre els temes que els preocupa des d’una visió socialdemòcrata.

No dubto que dins del partit obrirem aquest debat i farem aquests canvis necessaris, i ho farem escoltant a la gent,  visualitzant-nos com l’alternativa que hem estat i serem, l’alternativa d’esquerres i preocupada pels temes socials, l’alternativa que creu que des del municipalisme i el contacte amb els veïns i veïnes s’ha de canalitzar les seves preocupacions, els seus problemes, les seves propostes per donar-los solucions i suport. L’alternativa socialista amb visió catalana i que treballa per Catalunya i el seu encaix federal amb Espanya. No tinc camp dubte que ho podrem fer.

L’indicador que hem fet els canvis que pertoquen s’ha de poder començar a visualitzar en les primàries pels candidats/tes a les eleccions municipals i després pels resultats d’aquestes eleccions.

I aquí Barcelona és clau, el PSC no tindrà opció governar a Catalunya si no governa a la nostra ciutat (no és condició única però si indispensable) i els resultats d’aquestes eleccions no han estat gens bons a Barcelona. Val a dir que sempre la gent a diferenciat molt entre les eleccions estatals, les nacionals i les municipals o europees, i per tant no hauria de significar la mateixa pèrdua de vots si aquestes haguessin estat unes eleccions municipals.

Barcelona ha d’estar governada per un govern progressista, ja que ens han demostrat els governs de Mas i de Trias que no han fet res de res per Barcelona, excepte  ser el banc de la Generalitat pagant l’Ajuntament allò que no paga el govern autonòmic. El projecte i la marca Barcelona llangueix amb govern convergent, que només ha estat capaç de continuar fent el que havien fet els socialistes a Barcelona. Sense cap projecte nou, sense cap idea nova, excepte donar suport a la Generalitat amb les retallades.

La herència socialista és la que és, i els beneficis del socialisme en els governs tant estatals, nacionals com municipals no els pot negar ningú. Els resultats electorals ens han estat adversos i això vol dir que cal revisar l’organització i el més important fer canvis, però els darrers resultats electorals no poden, no deuen, fer petit el projecte socialista ni fer-nos sentir acomplexats per ser socialistes.  Jo estic molt orgullós i satisfet de ser d’esquerres i socialista.

Tenim molta feina a fer, tant a nivell intern en els congressos i òrgans de participació que pertoquin, com extern:  les properes primàries municipals, la nova proposta municipalista, el dia a dia, la nostra incardinació en la societat i el teixit associatiu.

Gràcies companys i companyes del partit, gràcies per fer una campanya amb tota la il·lusió, per continuar parlant del nostre projecte amb la ciutadania, amb el veïns i veïnes, per fer des d’on esteu, dia rere dia, el nostre projecte socialista, el nostre projecte d’esquerres i social que portem des de la creació del nostre partit. La socialdemocràcia s’ha de revisar, s’ha de reinventar, però  ha estat, és i serà la millor solució per aquells que no són ni seran callats pels poders financers ni per la dreta, per molt que es vulguin fer passar per gent i organitzacions preocupades per la societat i el global dels i de les ciutadanes.

El millor del PSC és la seva gent i és per mi un orgull i una satisfacció compartir esforços amb tots i totes vosaltres!.

P/S

Avui s’ha conegut que uns companys i companyes del PSC han estat, sembla ser, imputats per un jutge sobre una trama urbanística il·legal, a l’espera de noves noticies i informacions, el PSC immediatament ha acceptat i marcat la suspensió temporal dels càrrecs orgànics imputats, en compliment de la mesura que vam votar en el nostre Codi Ètic ow.ly/fCNf5 . Personalment crec que totes les persones imputades, sortiran exculpades de la causa, espero que dintre d’un període curt de temps, persones que estan protegides pel principi d’innocència.

Vull destacar la immediatesa en la que el PSC ha actuat aplicant el nostre codi ètic, un codi que molts pocs partits tenen, i que ens diferència d’altres partits com ara CiU i PP que tenen càrrecs orgànics imputats, seus embargades pel jutge i no han actuat ni de forma immediata, ni al llarg del tems de forma ètica ni transparent.

La nevera la tinc buida, em pots ajudar?

Abans d’ahir la Lluïsa em va trucar i em va dir, la nevera la tinc buida, em pots ajudar?, a la Lluïsa la conec des de l’adolescència i he estat amb ella en el moments importants de la seva vida: el naixement de les seves tres filles; quan es va quedar a l’atur; l’obertura del taller; la mort del seu marit. La Lluïsa es va quedar viuda fa 5 anys quan en Joan va morir en un accident laboral al seu taller, un taller que just donava per viure i anar pagant hipoteques i crèdits que van necessitar per muntar el negoci. Un negoci que van fer créixer en Joan i la Lluïsa a partir de la capitalització de l’atur dels dos, després de 20 anys de treballar en una multinacional Catalana que va decidir deslocalitzar la seva producció a la China.
La Lluïsa malgrat que te la carrera de filosofia va decidir treballar en aquesta multinacional de secretària de direcció per allò de la “seguretat”, va quedar-se aturada als 45 i després de treballar en el taller amb el seu marit, quant aquest va morir, el va tenir que tancar-lo (el seu marit i un noi eren els únics operaris). Aquest tancament la va deixar enganxada amb dues hipoteques, la de la casa i el taller, i un crèdit que encara pagava per la maquinaria i instal•lacions del taller. Fa ja molt de temps que li van embargar tot i que se’n va anar a viure al pis del seu oncle, ell ja mort i que està a nom de la seva cosina (menys mal, li haurien tret també).
La Lluïsa des de la pèrdua del taller ha treballat de tot, cuidadora de nens, senyora de la neteja, teleoperadora, plegadora de cartons a una fabrica…, tot amb ETT’s ja que no ha trobat feina de res més. Te un “problema”: te 56 anys, el “problema de la sobreformació” ja l’ha superat, fa temps que no diu tota la formació universitària, cursos i màsters del seu CV quan la feina no ho requereix, però el problema de l’edat no el pot solucionar.
Josep, Tinc la nevera buida, em pots ajudar?, aquesta pregunta m’ha acabat de tocar el voraviu, es suma a la situació de la Maria que també està igual amb un fill recent nascut; de la Ivette que la seva filla no pot anar a la universitat per que no la pot pagar; o la del Pere que està al taller i és el darrer treballador que queda després que el seu cap hagi acomiadat a 10 persones, el seu cap i ell fan les poques feines que entren.
La nevera buida és el tema!!!!, que no ens adonem?, tant fa que a la porta del frigorífic hi hagi un iman amb la bandera Catalana, l’Estelada, l’Espanyola, la Republicana o l’Europea, la bandera que és molt important, però en aquesta situació tant fa!, l’important és que quan les filles i fills et demanen de menjar la tinguis plena.
I pocs, molt pocs dels partits han fet esment en aquesta campanya en temes socials com a capdavanters de les seves propostes: el PSC, algun partit d’esquerres i poc mes, al programa del President Mas no apareix ni una línia sobre aquest tema per exemple.
A la meva amiga el referèndum per decidir quin Estat vol ja li està bé, però quan li diuen que per dintre de 4 anys, dintre d’un any… aquest període de temps es inabastable per ella!  el seu període de temps és final de més, la setmana vinent, el menjar que ha de comprar demà.
Els partits han de deixar la seva defensa acarnissada de les banderes, per parlar de creixement sostenible, de generar ocupació.
L’austeritat de la Dreta Unida (Convergència i Unió/PP) seguint els interessos de la banca i dels poders financers només ens ha generat deute i dèficit. I mesures únicament adreçades a la reducció del dèficit públic, en forma de retallades als sistemes de salut, d’educació de protecció social, fent encara més dèbils als dèbils.
La decidida actuació dels pressupostos públics és la única via per fer créixer l’economia i la reactivació econòmica que ha de permetre generar ocupació, i per això òbviament cal una inevitable reestructuració de la despesa pública. Però aquesta reestructuració no ha, no pot passar per fer més dèbils als dèbils i més forts als més forts. Si ens equivoquem, com algunes vegades a passat, ens haurem equivocat però els resultats no els pagaran els de sempre.
Els i les de sempre no poden pagar les burrades de la banca, mentre es reparteixen les pagues extraordinàries i les pensions els i les directives que ens van portar a això; no es poden pagar des del govern de la Generalitat de Mas milions per una impremta nova a La Vanguardia mentre retallen Rendes Mínimes d’Inserció; ni proposar vendre’s el Clínic a preu de ganga a una privada després de la immensa inversió pública feta; no es pot fer pagar els nivells més alts de IRPF d’Europa a les persones que tenen la sort de treballar i ser dels països del mon on les Societats d’Inversió de Renda Variable SICAV cotitzen aproximadament només un 1%. No pot ser que els honorables Presidents, Ministres, Consellers i més membres dels governs tinguin comptes a Suïssa ja siguin d’1 milió d’Euros o de 200; no pot ser que el sistema els ajudi a amagar aquestes accions no, no pot ser, siguin del partit que siguin.
La única manera de sortir-ne és ser sensats i sensates, és la Transparència, la Participació del poble en el control de  l’acció de la política i la justícia lliure dels poders financers, la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, la reactivació econòmica i la creació d’ocupació des dels poder públics, una fiscalitat més justa i redistributiva , així com uns serveis públics únics garants d’accés igualitari en temes bàsics com la salut, la educació i els sistemes de protecció social.
Les banderes són molt importants però amb elles no es menja, no es viu, no s’ajuda en el benestar del poble, a mi m’importa la bandera que oneja en el balcó del meu parlament, govern o ajuntament, però encara m’importa més que aquest parlament, govern i ajuntament sigui governat amb els criteris anteriors.
A mi i els meus amics i amigues el passaport ens és important, però encara ho es més que la nevera estigui plena, i mentre hi hagi gent que es discuteixi per el iman de la porta, aquesta gent no estarà treballant per que dins de la nevera hi hagi menjar pel meu fill!.