Barcelona JA està en venda

Destacado

“No! Barcelona NO estgegantot2-5-oct-amb-cartell-sense-cara-nens-e1412935624800à a la venda, malgrat que l’alcalde Trias pretengui implantar allò de que ‘pagant Sant Pere canta’”. Amb aquesta frase tancava la meva entrada del blog de setembre de l’any passat Barcelona en venda? NO!; ara un any després, és públic i notori que el nostre alcalde sí que creu que la ciutat està en venda.
La llista de privatitzacions a la que hem arribat era fa un temps inimaginable, només cal un parell d’exemples:

  • El regal de 700.000.000€ que ha fet Trias a empreses privades en forma de guanys, que és allò que la ciutat perd amb els 15 aparcaments públics que ha cedit durant 25 anys per una quantitat molt per sota del preu del mercat.
  • La cessió i autorització per a l’ampliació del centre comercial de la Maquinista és un altre exemple de com donar suport a certs poders financers, amb la justificació que així es faran equipaments públics, i de pas condemnar al petit comerç de Sant Andreu a una situació de subsistència en perill.

Per desgràcia el nostre Districte de Sarrià-Sant Gervasi no ha quedat immune a aquesta dèria privatitzadora i de moral dubtosa d’equipament vs privatitzacions. Ara el govern Trias vol vendre a Núñez i Navarro una finca dins del Parc de l’Oreneta a canvi de dos equipaments: la Clínica Ripoll a Galvany i la Torre Garcini a Horta. Trias vol construir un espai que porta anys i panys essent utilitzat com a parc per la ciutadania –Parcs i Jardins inclou aquesta finca en els seus planells del Parc-.
A cap govern de progrés se li acudiria fer cases allà, malgrat que legalment és possible construir petites cases unifamiliars segons el PGM. Ara els Convergents i els del PP volen tallar més de 150 arbres i construir 5 blocs de 4 plantes sobre un mur de 5 m d’alçada.
Entre allò que és legal i allò que és moral, ètic i sostenible l’esquerra te clar que ens quedem amb el parc; mentre que el Regidor de Medi Ambient, el Sr. Puigdollers i la dreta de CiU i del PP es queden amb una justificació legal per fer-hi el joc a la gran constructora.
És una mala praxi política enfrontar veïns de dos barris: Sarrià i Galvany tot dient que per guanyar la Clínica Ripoll cal vendre L’Oreneta, ja que és factible aconseguir aquesta finca tot respectant l’espai verd del C. Montevideo. Només cal voluntat política per oferir d’altres finques municipals edificables de la ciutat a canvi, utilitzar una petita part dels 200.000.000€ de superàvit que ha destinat l’alcalde Trias a reduir deute o exigint el retorn real del deute de la Generalitat i no pas el que vol fer el submís alcalde Trias, perdonant el 62% al President Mas. Amb aquests diners hi ha de sobra per pagar el just preu d’aquests dos equipaments i moltes més inversions que calen a la nostra ciutat.
No dubto que les accions dels veïns i veïnes, de la Plataforma salvem l’Oreneta! i dels partits de progrés aconseguirem aturar l’aberració de perdre arbres per fer cases de superluxe, i així aconseguir el que deia l’alcaldable Jaume Collboni a la festa major de Sarrià: “Collserola és el pulmó verd de Barcelona i l’hem de protegir”.

Diguem Sí al Parc de l’Oreneta. L’Oreneta no es ven!

Trista Festa Major a Sarrià

Cita

Trista Festa Major a Sarrià

Els fets de la Festa Major, amb la intervenció del govern municipal fent que finalitzin abans d’hora els concerts del divendres i el dissabte, amb la intervenció de les forces de seguretat per desallotjar l’envelat, no han estat ben rebuts per les entitats ni la Comissió de Festes, fins el punt de realitzar un comunicat, per mostrar el seu descord, aquest comunicat pot ser signant per aquelles organitzacions i persones que vulguin donar suport a la Comissió.

Des del Grup Municipal Socialista hem demanat informació sobre aquests fets al govern del Districte, de moment no hem rebut cap resposta formal ni oficial.

Òbviament crec que no s’ha de permetre i cal evitar els “botellons” i el consum de begudes alcohòliques en el carrer, especialment si els i les consumidores són menors. Però no pot ser que el govern de CiU s’equivoqui en els espais, les competències, ni en les formes de com fer complir les normatives municipals.

Primer de tot s’equivoquen en intervenir únicament en un concert -el de l’envelat-, sense fer-ne seguiment de tots els demes concerts que s’estaven fent a la Festa Major, alguns d’ells amb la mateixa situació que justificava segons el Regidor Puigdollers el tancament del concert i el desallotjar l’envelat.

També s’equivoquen en la forma d’intervenir ja que la situació de gent fent el “Botellon” a la via pública era sobre la que es tenia d’intervenir ja que l’espai públic és competència municipal directa, respecte l’acte organitzat per la Comissió de Festes, era responsable la Comissió i si més no hauria d’haver comunicat a priori a aquests la decisió de portar a terme el tancament i desallotjament de l’envelat.

Per últim, però sense dubte el més important, és el compliment dels pactes, el respecte i les formes.  

Hi havia un Pla de contingència, pactat amb la Comissió de Festes, i presentat en el Ple del dia d’abans de començar la Festa Major. En aquest Pla s’establia que el govern municipal ordenaria la retirada de begudes alcohòliques, llaunes i ampolles en la via pública, i per aquest motiu es va fer una important despesa en contenidors adequats a aquesta acció. En cap moment abans del tancament i desallotjament es va poder veure que s’apliqués aquestes accions pactades.

També hi havia un acord amb la Comissió abans d’iniciar la Festa Major i ratificat en la reunió del dissabte després del primer desallotjament i abans del segon, en el sentit que qualsevol intervenció que afectés a la Festa Major seria anunciada i comentada abans de fer-la amb la Comissió. En cap moment es va comunicar a priori d’aquestes dues decisions polèmiques a la Comissió.

Al meu entendre hi ha una manca de respecte importantíssima en prendre aquestes decisions, que han afectat econòmicament a la Comissió pel descens en els ingressos de la barra de bar, que és el que ajuda a pagar les despeses; però sobretot pel que ha significat en el treball de molts mesos dels i de les membres de la Comissió de Festes, les seves il·lusions i esforços, una gent que treballa voluntàriament pel seu barri i el nostre Districte. Les formes no passen per prendre decisions unilaterals en projectes conjunts, sense tenir ni el detall de comunicar d’antuvi les intervencions que es van portar a terme.