Tanta roba i tan poc sabó (o el que Mas prioritza per sobre la gent)

ImagenAquesta frase feta la utilitzem quan d’algú, en volem expressar que té contradiccions entre el que, per exemple, diu i fa. I realment, ens ve molt bé per reflexionar com el govern Mas retalla a unes persones (la gran majoria) i ajuda alegrement a certes empreses (una gran minoria).

L’any 2012 ens va portar dos onades de retallades a dojo, entre les que podríem recordar alguns efectes en la butxaca dels catalans i catalanes com ara: la imposició del repagament sanitari, el desmantellament progressiu de l’ensenyament, la sanitat pública i els serveis socials, reduccions de sous als i a les funcionàries, entre d’altres sumats a la venda de part del patrimoni de la Generalitat. En canvi les grans empreses van veure’s beneficiades per la Generalitat en diverses contractacions i subvencions.

El cas dels mitjans de comunicació clama al cel, ja que el govern Català va omplir-se la boca tot dient que havia reduït en més de un 39,9% les partides per a publicitat en l’any 2011 i 2012, però el que no han dit és que les subvencions van pujar en 9,4 Milions d’Euros (M€) sense comptar amb les despeses de publicitat i compra d’exemplars a La Vanguardia per equipaments públics i transports públics com ara Rodalies de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat, tots ells dependents de la Generalitat.

D’aquests 9,4 M€, el Grup Godó (La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105, així com la 8TV) ha rebut 1,45 M€, que es sumen als 5,5 M€ extres del 2011 per la compra de la nova planta impressora. A aquesta vergonya se li sumen les no gens desdenyables xifres de 1,9 M€ al Grup Zeta i només per la publicació del El Periódico 2a publicació més llegida i 967.000 € del Grup Hermes (El Punt-Avui i el Nou Esportiu) 4rt grup més llegit a Catalunya. Al País no se li va donar cap subvenció.

Val a dir que tant el Grup Godó com el Grup Zeta i el Grup Hermes, per desgracia aquestes subvencions, compra d’espais publicitaris i d’exemplars, no han servit per aturar els ERO a tots aquest grups, i l’acomiadament de treballadors i treballadores. Es veu que les subvencions no eren per generar ocupació…

“La veritat triomfa per si mateixa, la mentida necessita complicitat”

url(II part, les solucions)

La frase anterior pertany a Epicteto de Frigia i es apropiada per continuar amb el tema de la corrupció política iniciat la setmana passada. Si en aquella entrada parlava de les fonts, crec que cal ara li toca el torn a les solucions.

 Com ja deia aquestes s’agrupen en tres grans eixos:

 1/ Transparència, obligatòria a partir d’una llei de transparència de les institucions, administracions i entitats finançades amb diners públics (Corona, administracions, partits polítics, sindicats, empreses públiques, entitats i fundacions), que entre d’altres aspectes obligaria a:

  • Mantenir un comptabilitat única de totes les organitzacions que rebin qualsevol quantitat de les administracions en concepte de subvencions i/o convenis. Auditoria externa i feta pública dels comptes anuals per aquelles organitzacions que reben més de 20.000 €, així com publicació i declaració pública de tots els comptes anuals per aquelles que reben una quantitat menor de cabdals públics.
  • Prohibició de donacions o pagament en espècies anònims a partits i sindicats.
  • Declaració pública de béns abans de la pressa de possessió i  cessament de qualsevol càrrec públic no funcionarial, indistintament que percebin per aquesta tasca sou o no.
  • Registre públic de lobbies, explicitant els seus membres i persones jurídiques i físiques que formen part d’ells.

 2/ Eficàcia i eficiència de la justícia i de les eines de control públic

  • Incloure com a delicte el finançament il·legal dels partits polítics i sindicats així com l’enriquiment injustificat dels càrrecs públics, amb màximes penes exemplars i sense possibilitat d’aplicar indults o rebaixes extraordinàries de condemnes.
  • Inhabilitació de condemnats per corrupció i corruptors per a càrrecs públics .
  • Inhabilitació de empreses amb persones condemnades per corrupció o tràfic d’influències per presentar-se a concursos públics
  • Revisió de la figura d’imputat per tal que una persona pugui defensar-se sense que comporti assenyalament i penalització social, creació d’una figura prèvia a la que el jutge detecti indicis raonables de delicte.
  • Garantir una ràpida investigació i tramitació judicial en casos de corrupció política, justificada per l’alarma social que crea, temps màxim 1 any de procediments previs, ampliables de forma raonada i pública de 6 mesos en 6 mesos, amb un màxim de dos anys.
  • Augment i enfortiment dels instruments de control públic i la informació pública dels seus informes, atorgar capacitat sancionadora al tribunal de comptes, ampliable les seves funcions també als sindicats. Aquest tribunal ha de ser personalitzat i independent, únicament comptarien amb interventors sense vot dels partits amb representació parlamentària.
  • Limitació de sobre-costos en adjudicacions de contractes públics i publicació raonada sobre l’adjudicació d’aquests contractes.

 3/ Educació i formació en valors

  • Garantia de l’existència en tots els nivells educatius d’assignatures i continguts sobre ètica i valors, amb una especial incidència als aspectes públics.
  • Formació permanent al funcionariat públic en valors cívics, detecció i denuncia de conductes presumiblement corruptes.

 Aquestes accions caldria també que fossin complementades per accions de democràcia participativa i de democratització dels processos interns de les organitzacions polítiques i sindicals, entre les que caldria destacar a tall de resum:

 a)    E-democràcia Garantir que partits i sindicats mantinguin contacte amb la ciutadania, obrir canals de comunicació interactius, immediats i reto-alimentats.

b)    Democràcia interna al màxim nivell de les organitzacions polítiques i sindicals (primàries, participació de la militància en la elecció directa de tots/es els candidats de llista i aprovació de programes, limitació de mandats i de càrrecs institucionals d’elecció política (assessors).

c)    Gestió dels seus pressupostos de forma ètica i transparent, autoexclusió de peticions de condonació de deutes i interessos amb les entitats bancàries, limitació de les despeses electorals.

d)    Privació de responsabilitats executives i institucionals dels càrrecs imputats, manteniment de les seves actes tot i que totes les seves decisions haurien de ser observades per un interventor de la seva formació, les dades recollides per aquest interventor serien informades a la executiva del partit (coresponsabilitzant per tant a les executives en cas d’un comportament poc ètic o il·legal)

e)    Òrgans constitucionals i consells d’ens públics sense quotes de partit, aquestes organitzacions podrien tenir interventors i observadors polítics. En el cas que aquests observadors/interventors ho fossin per ser càrrec electe no podrien percebre d’altres sous o dietes que la remuneració com a càrrec electe.

Les organitzacions polítiques que no facin accions similars a les proposades, que són les que demanden el poble.. estan condemnades al fracàs. I el sistema democràtic està en risc si les seves organitzacions polítiques i sindicals no estan disposades a fer-ho.

“Qui no castiga el mal ordena que es faci” o la política de la corrupció

(I part, les fonts de la corrupció)

AquestaImagen frase atribuïda a Leonardo da Vinci pren força en aquests moments que apareixen trames de corrupció en molts sectors de la nostra societat, per tothom és conegut que en períodes de crisi s’aguditza el fenomen de la corrupció, ja que per una banda hi ha un petit grup de la societat que davant la incertesa generada vol rebre el màxim de beneficis i el més aviat possible, i per un altre la resta de la gent que es veu afectada per la  situació i no tolera que hi hagi gent que, fent trampes, pugui garantir d’un futur assegurat mentre la gran majoria no sap que passarà el proper dia.
No hi ha major enèmic per a la democràcia que l’ombra de la corrupció i en aquests moments malgrat existeix una gran incidència en la política i les administracions públiques, la situació plana també en el sector empresarial (àmbit on es situa majoritàriament el fet de la corrupció), els esports fins i tot arribant a l’àmbit associatiu i institucional.
Tot i això he volgut parlar, per allò que em pertoca, de la corrupció política, on malgrat una part important de la societat creu que tota persona que es dedica a la política ho fa per objectius foscos i corruptes, el cert és que la gran majoria dels i de les polítiques es dediquen a la seva tasca de forma transparent, ètica i amb l’objectiu de millorar la societat. Aquesta opinió imperant que es podria resumir en el erroni principi de “tots els polítics són iguals” està generant una desafecció d’una gran majoria vers la política, el partits i la governança. Una desafecció que ja li va molt bé a certs poders polítics, financers i empresarials que pel davant de les persones posen els beneficis i les plusvàlues.
En aquests moments existeix, sumada a la presència de persones amb poc escrúpols que podem trobar en tots els àmbits de la societat, una mancança manifesta pel que fa a la regulació, transparència i viabilitat del finançament dels partits polítics, a la que no ha donat resposta la llei de finançament (Llei 3/87 de finançament dels partits polítics).La seva manifesta incapacitat ha permès un seguit d’abusos i figures delictives en les trames polítiques, de molt difícil visualització i que cap dels partits governants des de l’any 1987 ha volgut millorar, ni a l’Estat ni a Catalunya. Serveixi com exemple de la mala praxi que genera aquesta llei el fet que obliga als partits polítics a sotmetre’s a l’auditoria del Tribunal de Comptes, però la realitat ens indica que la tramesa de la informació per part dels partits no ha estat igual en tots els casos, especialment per part dels de la dreta, en els que no ha existit una cooperació oberta i total, arribant a donar-se un incompliment generalitzat de la norma, sense que això hagi significat repercussions polítiques, legals o administratives.
Cal urgentment una nova llei de finançament més transparent i d’obligat compliment, amb unes conseqüències pel seu incompliment més severes i amb mecanismes d’informació pública que permeti el control de les actuacions del partits per part de les altres organitzacions polítiques i la pròpia societat.
Cal garantir que aquelles persones escollides de forma democràtica passin comptes de la seva tasca diària, de la feina feta de forma habitual i no pas un cop cada 4 anys quan venen les eleccions.
Pel que fa a les persones imputades, caldria aclarir el concepte d’Imputat/ada:.
Imputat/da És la situació en la que un/a jutge/ssa te una sospita raonable que una persona a comés un delicte, i per això el jutge ofereix la possibilitat mitjançant la figura de la imputació a que aquesta persona pugui defensar-se amb la participació d’un/a advocat/da.
La persona imputada un cop finalitzada la investigació judicial només pot optar a tres figures judicials:
•    Innocent, quan el o la jutgessa no veuen un comportament delictiu en la persona imputada i s’arxiva la causa,
•    Acusat, si es perceben conductes delictives, que en cas que es demostrin, causaran penes inferiors a nous anys,
•    Processat, si es perceben conductes delictives, que en cas que es demostrin, causaran penes superiors a nous anys,
És important aquesta diferenciació ja que basant-se en el principi d’innocència qualsevol persona imputada pot ser culpable o innocent, i per tant al no ser la figura de la imputació una garantia de delicte, si s’exigeix la seva dimissió podríem estar obligant a deixar el càrrec -pel que va ser escollit pel poble- a una persona innocent. També si la dimissió fos automàtica i reglada per llei podrien existir usos fraudulents de la denúncia i la imputació per aconseguir fer callar i/o anul•lar, per part d’interessos obscurs, a polítics/ques que estiguin fent una bona tasca.
En la propera entrega (amb ànim de no fer molt feixuga aquesta entrada) intentaré desenvolupar mesures per minimitzar els casos de corrupció política (a qualsevol societat crec que és difícil d’eradicar) i que, al meu entendre, bàsicament s’agrupen en tres grans eixos:
•    Educació i formació en valors a la ciutadania per afavorir el comportament ètic com a conducta correcta i natural, així com per exigir de forma enèrgica  la lluita i càstig de qualsevol episodi de corrupció, abús o il•legalitat.
•    Transparència, marcada per llei, en totes les organitzacions que es financin de fons públics,
•    Compliment de penes exemplars i sense possibilitat de rebaixes o indults de qualsevol mena, per aquelles persones que han estat declarades culpables de delictes de corrupció, malversació de cabals públics o abús de poder.
Serveixi aquesta frase com a punt i seguit i presentació de la propera part d’aquesta entrada:

“Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes

Pitàgores

Catalunya on vas?, la manipulació del govern: “Envàs, on vas?”

envas on vasLa campanya de difusió “on vas?, envàs” es presenta com una acció per afavorir el correcte reciclatge dels residus de la ciutadania. Fins aquí tot molt bé, però, si ens entretenim a analitzar-la, veurem que és una campanya que al contrari del que diu genera dubtes, és manipuladora i absolutament sexista. Anem per pams…

En comptes d’aclarir, falta a la veritat i genera dubtes
Tot material net, ja sigui de metall, plàstic o de vidre pot portar-se tranquil•lament al contenidor groc o verd respectivament, sense cap problema pel medi ambient. Però en aquesta campanya se’ns informa que si no ets envàs al contenidor no hi vas… Aquesta informació no és correcta, ja els contenidors estan per reciclar material metàl•lic, plàstic o de vidre, no els que són únicament envasos. Si és així, com és que l’ACR (Agència Catalana de Residus) ens diu una informació que no s’ajusta a la realitat, genera dubtes i no aclareix?

Una campanya manipuladora
Efectivament aquesta campanya és de l’agència de la Generalitat ACR, però, qui la paga?. Dues organitzacions privades (ECOEMBES (recicla envasos de metall, plàstic i brics) i ECOVIDRIO (recicla envasos de vidre).

Per fer-nos una idea del que amaga aquesta campanya hem d’aclarir un xic més el tema: a l’estat s’aplica el SIG (Sistema Integral de Gestió), on totes les empreses que envasen paguen un impost anomenat IGR o impost de gestió de residus, que cobreix el cost del transport i la gestió dels envasos com a residus, amb un valor aproximat de menys d’un cèntim per envàs. Aquests envasos que han pagat la taxa se’ls marca amb la imatge punt verd i son els anomenats residus “propis”.

En canvi l’altre material residual de metall, plàstic o vidre (per exemple paelles, gots i gerres, jocs de plàstic…) no paguen aquest impost IGR i són els anomenats residus “impropis”. Si la ciutadania porta aquest material “impropi” i que no és envàs als contenidors, quan estan a les plantes de reciclatge aquestes estan obligades per llei a tractar-los i fer el procés de reciclatge del material tant “propi i impropi”.

Qui paga aquestes plantes de reciclatge, gestionades per les administracions locals? Per una banda la ciutadania, els comerços i les empreses via taxa de brossa i residus i per un altra les empreses ECOEMBES i ECOVIDRIO pagant a tant el kilogram del material recollit dels contenidors verds i grocs, ja siguin residus propis o impropis. Aquestes empreses privades –camuflades de societats anònimes sense afany de lucre- darrerament estan imposant a les administracions clàusules de penalització si als contenidors hi ha molt material “impropi” , per tal de pagar menys pel pes del material que s’han recollit en aquests contenidors.

Per tant l’objectiu de la campanya està clar: no és facilitar a la ciutadania eines per un millor reciclatge, sinó reduir el material residual sense punt verd als contenidors verd i groc, fent a la gent que els porti a la planta de reciclatge municipal o be al contenidor de refús i per tant que ni ECOEMBES ni ECOVIDRIO paguin tants impostos i obtenir molt més benefici econòmic a costa de desinformar a la ciutadania.

Com actuar?
La solució millor seria passar del sistema SIG actual al SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) on la ciutadania retorna a les botigues on han comprat l’envàs o el material residual, i se lis retorna un preu establert. En aquest cas són les botigues que gestionen el transport i el pagament del procés a les plantes de reciclatge.

Però de seguir mantenint el SIG, el millor és portar, com sempre, el material de vidre al contenidor verd i el de plàstic o metall al groc, sigui material propi o impropi intentant cada dia reduir la brossa generada i exigir a les empreses la reducció de residus -per exemple en embolcalls innecessaris -, disminuint així l’impacte ambiental generat pel nostre consum.

També és bàsic exigir a les administracions públiques, (els governs de dretes són molt més proclius a aquest fet), a no deixar-se influir pels llobbies empresarials del poder financer i econòmic, i que facin les seves actuacions, accions i campanyes en benefici de la ciutadania i no pas de les empreses o corporacions privades, sotmeten a les administracions públiques als principis de control públic i transparència vers la ciutadania, uns principis que cal revisar, augmentar i estandarditzar.

Sexista
Per que han de sortir només noies en la campanya?, per que apareixen com a mestresses de casa, encarregades de la brossa i els residus domèstics?, encara el govern de Convergència i Unió no s’ha assabentat que les coses a la societat han canviat, i que l’administració es precisament qui ha de donar exemple en aspectes d’igualtat de gènere?

La nota esperançadora

L’estat Espanyol és del països europeus on més es recicla, i dins de l’estat, Catalunya és qui més ho fa, tant en paper, cartró i vidre així on les empreses de cuina i restauració també més reciclen, per últim som els tercers d’Espanya en reciclar vidre. La quantitat de tones que es reciclaren l’any 2011 van ser 1.244.782 Tones, i per ciutadà es genera 535 kg/any de brossa, molt a prop de la mitja europea de 502 kg/any, una xifra que a Catalunya va baixant any rere any, fruit de les bones pràctiques que la ciutadania aplica.

Espero que la Generalitat sigui responsable i retiri aquesta campanya i el govern no faci més campanyes sexistes, que faltin a la veritat i que cerquin el bé públic i no pas el privat!

Un nou PSC, per una nova realitat a Catalunya

Malgrat tocats, no pas ni enfonsats, ni anul·lats com voldrien d’altres forces polítiques, especialment CiU  com ha demostrat al llarg dels seus discursos així com en la manipulació dels mitjans de comunicació públics i subvencionats. A aquesta conclusió podríem arribar sobre la situació del PSC  si fóssim autocomplaents o intentéssim no veure la realitat.

Però ni el socialistes ho som, d’autocomplaent ni la nova realitat a Catalunya ens ho permetria, cal fer una reflexió tant a nivell  d’organització, com a nivell de persones que ens uneix l’orgull de formar part d’un partit català, d’esquerres i socialdemòcrata.

Analitzem abans, sense allargar-nos massa, la situació que ha quedat després de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Per una banda hi ha un fet innegable i que ens ha d’omplir de satisfacció a totes les persones demòcrates: la gran participació que es va donar, un 69,56% del cens electoral, és a dir un 10.78% més que les darreres eleccions al Parlament, i la més alta des de la democràcia en uns comicis autonòmics.

Aquesta participació ens ha portat a un Parlament molt fraccionat, que ha trencat el tradicional sistema de blocs per passar a un sistema de xarxa: força partits amb representació que va des dels 50 escons de CiU als 3 de CUP.

També ha significat una reformulació de l’esquerra catalana encara molt més fraccionada, on ERC ha aconseguit 21 escons, el PSC 20, ICV 13, i les CUP com ja hem dit 3, donant-se la situació que el PSC ha perdut la 1ra posició que mantenia amb ERC i ICV segones força d’esquerres que igualaven escons, Ara la realitat és que hi ha una nova segona força al Parlament que és ERC, amb menys vots que el PSC però un escó més, seguits a no molta distància per ICV. És a dir les forces d’esquerra estan molt igualades, exceptuant la CUP.

El guanyador de les eleccions, CiU, ho ha estat amb una gran pèrdua de vots (-90.000 vots) que han comportat també la pèrdua de 12 escons. Aquestes dades tant negatives es sumen al fet que la raó de la convocatòria de les eleccions, segons les visions del MHP Mas era aconseguir una majoria absoluta i històrica. No només no ha assolit aquesta majoria sinó que ha perdut escons. I és que el #Masfracàs dels dos darrers anys caracteritzats per les retallades;  les actuacions desmesurades de la policia a les ordres del Conseller Puig; les actuacions de la #DretaUnida PP-CiU per votar les lleis fonamentals a nivell de pressupostos estatals –que després han significat retallades a Catalunya-, d’ocupació que ha comportat l’increment exponencial de l’atur o la descarada manipulació/censura de TV3 i RAC1 i les lloances i mentires de la Vanguardia multimilionària en subvencions de la Generalitat. Tot això ha generat en aquestes eleccions un #Masdesastre.

Però els nostres resultats no han estat gens bons (-52.000 vots) que s’han sumat a una pèrdua consolidada en els darrers 6 anys significant la pèrdua de 17 escons en aquest període.

Per donar resposta a aquesta davallada consolidada de votants i simpatitzants es va començar un projecte bàsic pel nostre partit, l’anomenat el Nou PSC, projecte que no ha tingut temps encara de quallar en la població (potser un altre raó del MHP Mas per avançar les eleccions a la meitat de la legislatura). No s’ha fet el que es tenia de fer: l’obertura del partit a la societat d’acord al que ens vam marcar en el darrer congrés nacional i la renovació dels i de les dirigents que s’ha fet en part, però no de forma definitiva.

Cal reaccions ja!, més enllà d’analitzar el que passa, cal aprofundir en allò marcat en el darrer congrés ja comentat, d’altres accions que vam decidir i que feien referència a les relacions amb el PSOE, marcant ja no únicament un perfil propi, si no una dinàmica pel que fa als temes que ens afecta a Catalunya i a la seva ciutadania. Aquí al PSOE només li ha de quedar acceptar les nostres opinions o saber que en aquests temes ens posicionarem de forma diferent i combatius a allò que ells vulguin aplicar diferent sobre el que nosaltres volem.

El Nou PSC ha de donar respostes noves a la nova configuració de les esquerres catalanes, i especialment en  un tema que és fonamental, les actuacions i el discurs socioeconòmic. Hem de tenir clar que som catalans, però també d’esquerres, és a dir hem de lluitar contra les desigualtats socials i la defensa dels serveis públics de qualitat, un serveis que han de ser eficaços i eficients, gestionats de forma coherent a la situació econòmica que vivim, i amb unes polítiques lliures dels designis dels poders financers. Hem de trencar la polarització dels rics cada cop més rics i més protegits a nivell fiscal, i tots i totes els demés cada cop més pobres i garants amb els nostres impostos de les pifies que han fet els poders econòmics/financers  i que no paguen.

I tot això ho hem de fer a partir del contacte amb la societat i els seus sentiments, amb els veïns i veïnes, amb les seves entitats, una tasca que han continuat fent amb orgull les nostres bases socials, però que no han seguit molts dels nostres dirigents, entrant en una crisi de representativitat –comú de tots els partits polítics, però que en el nostre cas havien tingut garantida.

Els i les nostres dirigents i càrrecs públics, han/hem de mostrar i se’ls/se’ns ha d’exigir coherència i unitat en allò que col·col·lectivament hem decidit, fent apoderament dels nostres candidats/tes, i cercant-ne de nous que vulguin i siguin capaços de mantenir relacions, escoltant  i parlant amb el poble i sobre els temes que els preocupa des d’una visió socialdemòcrata.

No dubto que dins del partit obrirem aquest debat i farem aquests canvis necessaris, i ho farem escoltant a la gent,  visualitzant-nos com l’alternativa que hem estat i serem, l’alternativa d’esquerres i preocupada pels temes socials, l’alternativa que creu que des del municipalisme i el contacte amb els veïns i veïnes s’ha de canalitzar les seves preocupacions, els seus problemes, les seves propostes per donar-los solucions i suport. L’alternativa socialista amb visió catalana i que treballa per Catalunya i el seu encaix federal amb Espanya. No tinc camp dubte que ho podrem fer.

L’indicador que hem fet els canvis que pertoquen s’ha de poder començar a visualitzar en les primàries pels candidats/tes a les eleccions municipals i després pels resultats d’aquestes eleccions.

I aquí Barcelona és clau, el PSC no tindrà opció governar a Catalunya si no governa a la nostra ciutat (no és condició única però si indispensable) i els resultats d’aquestes eleccions no han estat gens bons a Barcelona. Val a dir que sempre la gent a diferenciat molt entre les eleccions estatals, les nacionals i les municipals o europees, i per tant no hauria de significar la mateixa pèrdua de vots si aquestes haguessin estat unes eleccions municipals.

Barcelona ha d’estar governada per un govern progressista, ja que ens han demostrat els governs de Mas i de Trias que no han fet res de res per Barcelona, excepte  ser el banc de la Generalitat pagant l’Ajuntament allò que no paga el govern autonòmic. El projecte i la marca Barcelona llangueix amb govern convergent, que només ha estat capaç de continuar fent el que havien fet els socialistes a Barcelona. Sense cap projecte nou, sense cap idea nova, excepte donar suport a la Generalitat amb les retallades.

La herència socialista és la que és, i els beneficis del socialisme en els governs tant estatals, nacionals com municipals no els pot negar ningú. Els resultats electorals ens han estat adversos i això vol dir que cal revisar l’organització i el més important fer canvis, però els darrers resultats electorals no poden, no deuen, fer petit el projecte socialista ni fer-nos sentir acomplexats per ser socialistes.  Jo estic molt orgullós i satisfet de ser d’esquerres i socialista.

Tenim molta feina a fer, tant a nivell intern en els congressos i òrgans de participació que pertoquin, com extern:  les properes primàries municipals, la nova proposta municipalista, el dia a dia, la nostra incardinació en la societat i el teixit associatiu.

Gràcies companys i companyes del partit, gràcies per fer una campanya amb tota la il·lusió, per continuar parlant del nostre projecte amb la ciutadania, amb el veïns i veïnes, per fer des d’on esteu, dia rere dia, el nostre projecte socialista, el nostre projecte d’esquerres i social que portem des de la creació del nostre partit. La socialdemocràcia s’ha de revisar, s’ha de reinventar, però  ha estat, és i serà la millor solució per aquells que no són ni seran callats pels poders financers ni per la dreta, per molt que es vulguin fer passar per gent i organitzacions preocupades per la societat i el global dels i de les ciutadanes.

El millor del PSC és la seva gent i és per mi un orgull i una satisfacció compartir esforços amb tots i totes vosaltres!.

P/S

Avui s’ha conegut que uns companys i companyes del PSC han estat, sembla ser, imputats per un jutge sobre una trama urbanística il·legal, a l’espera de noves noticies i informacions, el PSC immediatament ha acceptat i marcat la suspensió temporal dels càrrecs orgànics imputats, en compliment de la mesura que vam votar en el nostre Codi Ètic ow.ly/fCNf5 . Personalment crec que totes les persones imputades, sortiran exculpades de la causa, espero que dintre d’un període curt de temps, persones que estan protegides pel principi d’innocència.

Vull destacar la immediatesa en la que el PSC ha actuat aplicant el nostre codi ètic, un codi que molts pocs partits tenen, i que ens diferència d’altres partits com ara CiU i PP que tenen càrrecs orgànics imputats, seus embargades pel jutge i no han actuat ni de forma immediata, ni al llarg del tems de forma ètica ni transparent.

És l’atur que no ho veieu?????

Cal ser molt manipulador per canalitzar l’opinió publica cap a diatribes identitàries,  per amagar la situació econòmica del nostre país, i, l’estrepitós fracàs  en matèria econòmica i ocupacional del govern Mas.

“Reduiré l’atur a la meitat” va dir el candidatMas 2010, “l’atur és el drama social de Catalunya” acaba de dir el President Mas 2012. Aquest canvi de missatge es produeix davant el fracàs del govern CiU en només dos anys. En aquests moments la reforma laboral del PP amb el suport de CiU ha significat una pèrdua de 66.000 llocs de treball a Catalunya. De nou el president MAS amaga el seu fracàs i les retallades amb les estelades.

La taxa estatal d’atur és de més del 25% de la població activa, fruit de la constricció del creixement econòmic, hi ha 5.77 milions d’aturats a l’estat i 632,5 milers de persones a Catalunya. Els analistes preveuen arribar en l’any 2013 a un 26,1% de la població activa en atur.

En canvi la taxa de cobertura de prestacions d’atur (persones a l’atur amb cobertura de prestacions)  és la més baixa des de l’any 2000, arribant a únicament al 66,8% de la població aturada, és a dir de cada 10 aturats 3 ja no tenen suport de l’administració. 104.000 famílies no tenen cap ingrés ni prestació de suport, i fins tot el Síndic de Greuges va denunciar al govern de la Generalitat de CiU pels greus retards en el pagament de centenars d’expedients de Renda Mínima d’Inserció (RMI) –la Renda que es va posar en marxa en anteriors mandats per cobrir a aquelles famílies sense cap ingrés ni prestació-.

Aquest risc de fractura socials (veure el meu post del 22 d’octubre) ens porta a una enorme dualització social on els pobres son més pobres i els rics més rics, i encara més rics gràcies al President Mas i CiU ja que els ha perdonat l’impost de successions a les herències més riques -un 5% de la població de Catalunya-.

Cal aplicar polítiques directes a la promoció de l’ocupació, suport al creixement i protecció a les persones més desfavorides i que es poden resumir en:

  • Estimular el creixement i la demanda interna.
  • Distribuir els ajustos pressupostaris en el temps i en el global de les intervencions, no castigar únicament al sector públic i al cos de funcionarial del país.
  • Garantir una renda bàsica mínima generalitzada.
  • Revisió de subsidis, no amb criteris reductius, si redistributius, eficients i eficaços.
  • Revisió del sistema fiscal amb criteris redistributius, igual per als iguals, desigual per als desiguals.
  • Lluita contra el frau fiscal especialment pel que fa a les grans fortunes.

Amb una de cada quatre persones a l’atur i sense visualització d’un descens de l’atur fins el 15% en una dècada, la cohesió social està en perill, onegi la bandera que onegi en els edificis del govern.

Austeritat si, fractura social no gràcies!

Els governs de dretes que estem patint a nivell estatal, nacional i a Barcelona només saben dir una paraula i els seus derivats: austeritat, control pressupostari, retallades, ajustos…

D’entrada l’austeritat i el control pressupostari no és cap problema, ans al contrari, donat que en un moment de crisi econòmica global, accentuada pel model econòmic i financer de l’Estat, es del tot correcte i necessari.

Però aquests ajustos s’han de fer amb sentit comú i sensibilitat vers les persones que es veuen afectades per aquestes retallades, i es aquí on resideix el gran problema en el que està sotmesa la societat Espanyola, Catalana i Barcelonina.

Mantenir una política neoconservadora de suport a les grans empreses, a les grans riqueses i als bancs (pagant tothom les conseqüències del que han fet només uns  pocs), i per un altre banda fer retallades en les polítiques publiques i el seus serveis ens comporten una situació  estructural molt greu, una situació que comença generar problemes actuals, però que només són una petita mostra dels que ens comportaran en el futur.

El President Mas i el govern de CiU  només fa que repetir que ens cal més diners per la Generalitat, però diners, per a que?, és obvi que cal reformular la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, però també cal saber realitzar i gestionar el pressupost que es tingui amb una prioritat pel benestar de les persones.

El que no pot ser per exemple és que en els actuals pressupostos de la Generalitat, el govern de CiU hi hagi destinat 26,9 Milions d’euros (M€) per les relacions exteriors entre les que destaquen les despeses per les mal anomenades ambaixades de la Generalitat, o 117,4 M€ per l’alta direcció de la Generalitat i el seu govern. En canvi el destinat a promoció social és només de 78,1 M€.

No es de estranyar que el govern convergent anunciés aquest mes d’octubre que no podria pagar la Renda Mínima d’Inserció a mitjans de novembre,  ja que havien gastat el 98,5% del pressupost destinat, fet de complicarà enormement la vida a 24.000 persones prestatàries d’aquesta RMI, i que depenen d’ella per sobreviure. En canvi el president MAS no vol aplicar l’impost de successions a les herències més riques (només un 5% de la població de Catalunya), que podrien significar uns 500 M€ anuals.

Que potser encara Convergència i Unió no s’ha assabentat que en aquests moments el 29,5% de les persones que viuen a Catalunya són pobres, aplicant l’indicador AROPE de l’EUROSTAT?, que el 57% de les famílies a la nostra nació te dificultats per arribar a final de mes -o el que és més greu- que la pobresa infantil a la nostra terra arriba ja a un 28%?

Totes aquestes dades ens porten a una situació de fractura social és dir a aquells factors que per acumulació i desavantatges ambientals afecten negativament a la vida de les persones a nivell bàsic en aspectes personals, culturals, relacionals i socials.

La única manera de lluitar contra la fractura social és tractar amb igualtat als iguals i amb desigualtat positiva als no iguals, i la forma d’actuar contra la desigualtat és reforçar des de la posició pública accions en 4 eixos:

  • Promoció i protecció social per lluitar contra la pobresa i les desigualtat socials, garantint uns mínims de benestar iguals per a tothom. Una promoció que entengui que tothom ha de poder estar dins de les dinàmiques socials, donant suport a aquells que per les seves situacions personals i familiars no poden arribar.
  • Promoció de l’ocupació ja quenomés arribarem a disminuir l’atur amb Polítiques actives d’ocupació. Amb accions d’orientació; capacitació de les persones, així com intervencions per evitar la fuga de talent per la marxa dels i de les joves fóra de la nostra nació per cercar feina; i per últim la generació d’ocupació a partir de la intermediació amb les empreses i suport a aquestes.
  • Promoció de la salut, amb un correcte sistema que garanteixi la salut a tota la població, un sistema eficaç i eficient,  no excloent.
  • Promoció de l’educaciómantenint un sistema educatiu públic i de qualitat, que garanteixi la formació obligatòria a tota la població i suport per aquelles persones que puguin i vulguin optar a la formació superior amb un sistema de beques.

Però els nostres governants no estan per la tasca, per exemple ens trobem amb les retallades en el sistema sanitari que han comportat tancament d’equipaments especialitzats i bàsics, urgències, copagament dels medicaments… Les retallades en les polítiques actives d’ocupació com ara l’intent de desmuntar Barcelona activa o anul·lar els plans d’ocupació per part de l’alcalde Trias…. Les retallades en educació que han comportat la jornada intensiva a instituts, augment d’hores lectives treien temps de preparació als i a les educadores, no cobertura de les baixes docents si no superen els 10 dies, augment de ratios en les escoles, augment dels preus en les matricules….

Molts son els exemples del que està fent el PP i CiU des del govern en contra dels eixos bàsics, que ens permetrien combatre la fractura social, impulsats pel seu afany fagocitador dels serveis públics i amb la seva màxima de “qui vulgui coses que les pagui, i el que no ho pugui fer que no les tingui” destinant els recursos públics per portar a extrems il·lògics els seu principi del business friendly  destinan a les empreses i negocis privats els diners públics.

Acabo amb un petit apunt que il·lustra aquesta darrera afirmació, la retallada des de 2010 del Departament d’Educació de la Consellera  Rigau a les escoles públiques ha estat d’un 51%, en canvi, a les privades concertades només ha estat d’un 10%; les retallades a les escoles bressol públiques del mateix departament ha estat d’un 20% des del 2011, en canvi a les privades l’any 2011 és va congelar el pressupost i enguany només se’ls ha tret un 9%. Les places privades de les escoles bressol en aquest període han perdut uns 3000 alumnes, alumnes que han augmentat en les públiques.

 El descens de les partides per a serveis com educació, salut, ocupació o acció social ens porten problemes individuals i col·lectius  ara, però en el futur ens generarà problemes estructurals en tota la societat.