Mas: Primer Moisés, després la temptació i al final Brian.

Destacado

la-vida-de-brianEl President Mas va postular-se com a Moisés – aquell que va conduir el poble Jueu a la terra promesa, però la història ens ha mostrat que no ens ha portat a cap més lloc més enllà de certa crispació, enfrontament i diversos trencaments.

Més tard tot veient que ni els seus socis del procés, ni la gent independentista no afiliada als partits, el volia com a líder únic: Va agafar aleshores la opció també bíblica de pujar a la Pica d’Estats (la muntanya més alta de Catalunya) i prometre el famós TIBI DABO de Satanàs a Jesús en el desert, versió 2.0: “Si em seguiu únicament a mi arribarem junts a Ítaca”. Aquesta promesa tampoc va seduir als catalans/es. Tot i que hi ha un nombre important independentista, no tots van voler seguir-lo com a líder únic.

I ara arribem al penúltim capítol de la història. Capítol que em recorda la part final de la pel·lícula “La Vida de Brian”, quan en Brian ja és a la creu i apareixen una munió de comandos jueus per alliberar als presoners crucificats; tot i que aquests comandos tenien un mateix objectiu comença una guerra fratricida de sigles entre els PFJ (Popular Front Jueu), els FJP (Front Jueu Popular i els JPF (Jueus del Popular Front) en la que acaben tots ferits de mort per les apunyalades que entre ells s’han fet.

Ara tot són llistes unitàries que ens mostren la desunió: la Llista del President (que no veu gens clar ni Òmnium, ni l’ANC ni eRC), la de Junqueres que diu que serà la Llista unitària d’esquerres (però que ni la CUP, Ni ICV-Eu/BEC, ni òbviament el PSC volen saber-ne res), o el darrer intent de Mas amb la Llista unitària de CDC (on ja no hi és Unió). També ens hem assabentat darrerament que “de tapadillo” s’havia pactat entre Mas, Junqueres, ANC i Òmnium diverses persones en llistes que –fruit del personalisme i no del patriotisme tampoc han regit.

Aquest procés d’unitat i construcció comú que ens han venut i que ens portava a la Independència, en aquests moment es mostra tot el contrari, convertint-se en un procés de desunió i desconstrucció d’estructures i organitzacions. El PSC va ser la primera víctima amb la deserció dels que serien integrants del MES, i que després van optar per aliances ben estranyes amb eRC; Més tard va passar a ICV-Eu en un procés de conflictes interns i algunes desercions, del que encara no hem vist el seu punt i final ja que s’ha emmascarat amb unes noves aliances per guanyar alcaldies amb la gent de Podemos, BEC, etc, etc; I ara toca el torn de CiU, que ens ha mostrat amb la seva desaparició que d’unió ben poca. Encara no sabem com afectarà a la ja tocada CDC i encara menys a la partida UDC.

Estic ben segur que al llarg d’aquest estiu la desunió i desconstrucció del procés anirà a més i ens portarà un setembre ben calent, deixant clar que avui per avui el procés cap Ítaca s’ha convertit en una mena de Saturn devorant als seus fills. Esperem que aparegui algun Júpiter per resoldre la situació, ja que avui per avui les coses pinten magres.

I si pinten magres no és únicament pel famós procés. Pinten magres pels ciutadans i ciutadanes sobiranistes, unionistes o federalistes que patim les conseqüències d’aquestes convulsions; dels efectes negatius vers el pressupost de l’administració que va a parar en temes que estan molt lluny de donar suport social a les persones que pitjor ho estan passant; o bé que no permet a la Generalitat i molts ajuntaments cercar sortides viables a la crisi i cercar suport en d’altres agents tant estatals com europeus.

Mas avui en dia no se si es Moisés o Brian sincerament no ho se, però víctima de Saturn de ben segur si que ho és.

Anuncios

La nevera la tinc buida, em pots ajudar?

Abans d’ahir la Lluïsa em va trucar i em va dir, la nevera la tinc buida, em pots ajudar?, a la Lluïsa la conec des de l’adolescència i he estat amb ella en el moments importants de la seva vida: el naixement de les seves tres filles; quan es va quedar a l’atur; l’obertura del taller; la mort del seu marit. La Lluïsa es va quedar viuda fa 5 anys quan en Joan va morir en un accident laboral al seu taller, un taller que just donava per viure i anar pagant hipoteques i crèdits que van necessitar per muntar el negoci. Un negoci que van fer créixer en Joan i la Lluïsa a partir de la capitalització de l’atur dels dos, després de 20 anys de treballar en una multinacional Catalana que va decidir deslocalitzar la seva producció a la China.
La Lluïsa malgrat que te la carrera de filosofia va decidir treballar en aquesta multinacional de secretària de direcció per allò de la “seguretat”, va quedar-se aturada als 45 i després de treballar en el taller amb el seu marit, quant aquest va morir, el va tenir que tancar-lo (el seu marit i un noi eren els únics operaris). Aquest tancament la va deixar enganxada amb dues hipoteques, la de la casa i el taller, i un crèdit que encara pagava per la maquinaria i instal•lacions del taller. Fa ja molt de temps que li van embargar tot i que se’n va anar a viure al pis del seu oncle, ell ja mort i que està a nom de la seva cosina (menys mal, li haurien tret també).
La Lluïsa des de la pèrdua del taller ha treballat de tot, cuidadora de nens, senyora de la neteja, teleoperadora, plegadora de cartons a una fabrica…, tot amb ETT’s ja que no ha trobat feina de res més. Te un “problema”: te 56 anys, el “problema de la sobreformació” ja l’ha superat, fa temps que no diu tota la formació universitària, cursos i màsters del seu CV quan la feina no ho requereix, però el problema de l’edat no el pot solucionar.
Josep, Tinc la nevera buida, em pots ajudar?, aquesta pregunta m’ha acabat de tocar el voraviu, es suma a la situació de la Maria que també està igual amb un fill recent nascut; de la Ivette que la seva filla no pot anar a la universitat per que no la pot pagar; o la del Pere que està al taller i és el darrer treballador que queda després que el seu cap hagi acomiadat a 10 persones, el seu cap i ell fan les poques feines que entren.
La nevera buida és el tema!!!!, que no ens adonem?, tant fa que a la porta del frigorífic hi hagi un iman amb la bandera Catalana, l’Estelada, l’Espanyola, la Republicana o l’Europea, la bandera que és molt important, però en aquesta situació tant fa!, l’important és que quan les filles i fills et demanen de menjar la tinguis plena.
I pocs, molt pocs dels partits han fet esment en aquesta campanya en temes socials com a capdavanters de les seves propostes: el PSC, algun partit d’esquerres i poc mes, al programa del President Mas no apareix ni una línia sobre aquest tema per exemple.
A la meva amiga el referèndum per decidir quin Estat vol ja li està bé, però quan li diuen que per dintre de 4 anys, dintre d’un any… aquest període de temps es inabastable per ella!  el seu període de temps és final de més, la setmana vinent, el menjar que ha de comprar demà.
Els partits han de deixar la seva defensa acarnissada de les banderes, per parlar de creixement sostenible, de generar ocupació.
L’austeritat de la Dreta Unida (Convergència i Unió/PP) seguint els interessos de la banca i dels poders financers només ens ha generat deute i dèficit. I mesures únicament adreçades a la reducció del dèficit públic, en forma de retallades als sistemes de salut, d’educació de protecció social, fent encara més dèbils als dèbils.
La decidida actuació dels pressupostos públics és la única via per fer créixer l’economia i la reactivació econòmica que ha de permetre generar ocupació, i per això òbviament cal una inevitable reestructuració de la despesa pública. Però aquesta reestructuració no ha, no pot passar per fer més dèbils als dèbils i més forts als més forts. Si ens equivoquem, com algunes vegades a passat, ens haurem equivocat però els resultats no els pagaran els de sempre.
Els i les de sempre no poden pagar les burrades de la banca, mentre es reparteixen les pagues extraordinàries i les pensions els i les directives que ens van portar a això; no es poden pagar des del govern de la Generalitat de Mas milions per una impremta nova a La Vanguardia mentre retallen Rendes Mínimes d’Inserció; ni proposar vendre’s el Clínic a preu de ganga a una privada després de la immensa inversió pública feta; no es pot fer pagar els nivells més alts de IRPF d’Europa a les persones que tenen la sort de treballar i ser dels països del mon on les Societats d’Inversió de Renda Variable SICAV cotitzen aproximadament només un 1%. No pot ser que els honorables Presidents, Ministres, Consellers i més membres dels governs tinguin comptes a Suïssa ja siguin d’1 milió d’Euros o de 200; no pot ser que el sistema els ajudi a amagar aquestes accions no, no pot ser, siguin del partit que siguin.
La única manera de sortir-ne és ser sensats i sensates, és la Transparència, la Participació del poble en el control de  l’acció de la política i la justícia lliure dels poders financers, la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, la reactivació econòmica i la creació d’ocupació des dels poder públics, una fiscalitat més justa i redistributiva , així com uns serveis públics únics garants d’accés igualitari en temes bàsics com la salut, la educació i els sistemes de protecció social.
Les banderes són molt importants però amb elles no es menja, no es viu, no s’ajuda en el benestar del poble, a mi m’importa la bandera que oneja en el balcó del meu parlament, govern o ajuntament, però encara m’importa més que aquest parlament, govern i ajuntament sigui governat amb els criteris anteriors.
A mi i els meus amics i amigues el passaport ens és important, però encara ho es més que la nevera estigui plena, i mentre hi hagi gent que es discuteixi per el iman de la porta, aquesta gent no estarà treballant per que dins de la nevera hi hagi menjar pel meu fill!.

És l’atur que no ho veieu?????

Cal ser molt manipulador per canalitzar l’opinió publica cap a diatribes identitàries,  per amagar la situació econòmica del nostre país, i, l’estrepitós fracàs  en matèria econòmica i ocupacional del govern Mas.

“Reduiré l’atur a la meitat” va dir el candidatMas 2010, “l’atur és el drama social de Catalunya” acaba de dir el President Mas 2012. Aquest canvi de missatge es produeix davant el fracàs del govern CiU en només dos anys. En aquests moments la reforma laboral del PP amb el suport de CiU ha significat una pèrdua de 66.000 llocs de treball a Catalunya. De nou el president MAS amaga el seu fracàs i les retallades amb les estelades.

La taxa estatal d’atur és de més del 25% de la població activa, fruit de la constricció del creixement econòmic, hi ha 5.77 milions d’aturats a l’estat i 632,5 milers de persones a Catalunya. Els analistes preveuen arribar en l’any 2013 a un 26,1% de la població activa en atur.

En canvi la taxa de cobertura de prestacions d’atur (persones a l’atur amb cobertura de prestacions)  és la més baixa des de l’any 2000, arribant a únicament al 66,8% de la població aturada, és a dir de cada 10 aturats 3 ja no tenen suport de l’administració. 104.000 famílies no tenen cap ingrés ni prestació de suport, i fins tot el Síndic de Greuges va denunciar al govern de la Generalitat de CiU pels greus retards en el pagament de centenars d’expedients de Renda Mínima d’Inserció (RMI) –la Renda que es va posar en marxa en anteriors mandats per cobrir a aquelles famílies sense cap ingrés ni prestació-.

Aquest risc de fractura socials (veure el meu post del 22 d’octubre) ens porta a una enorme dualització social on els pobres son més pobres i els rics més rics, i encara més rics gràcies al President Mas i CiU ja que els ha perdonat l’impost de successions a les herències més riques -un 5% de la població de Catalunya-.

Cal aplicar polítiques directes a la promoció de l’ocupació, suport al creixement i protecció a les persones més desfavorides i que es poden resumir en:

  • Estimular el creixement i la demanda interna.
  • Distribuir els ajustos pressupostaris en el temps i en el global de les intervencions, no castigar únicament al sector públic i al cos de funcionarial del país.
  • Garantir una renda bàsica mínima generalitzada.
  • Revisió de subsidis, no amb criteris reductius, si redistributius, eficients i eficaços.
  • Revisió del sistema fiscal amb criteris redistributius, igual per als iguals, desigual per als desiguals.
  • Lluita contra el frau fiscal especialment pel que fa a les grans fortunes.

Amb una de cada quatre persones a l’atur i sense visualització d’un descens de l’atur fins el 15% en una dècada, la cohesió social està en perill, onegi la bandera que onegi en els edificis del govern.

Avui el President Mas a baixat el soufflé de la Independència

Avui al President Mas, en ple rol d’un mal cuiner messiànic, ha reduït el soufflé al parlar de la seva proposta sobiranista, tot dient que el que pretén “no es la independència clàssica,  la independència total de Catalunya vers Espanya, el que vol és que la nostra terra tingui instruments de nació, però amb interdependència amb l’estat Espanyol en temes com seguretat i defensa entre d’altres”.

Anem per pams!, analitzem abans que res les definicions d’unes paraules que molta gent utilitza sense saber el seu significat real -i per que ningú pugui creure que manipulo les definicions, cito les del diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC-.

Independència Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc, no sotmesa a l’autoritat dels altres.

Interdependència Dependència reciproca (reciprocitat és el fet per dos, l’un a l’altre i rebut alhora per cadascun dels dos).

Federalisme Sistema o estructura federal (federal es pertànyer a una federació d’estats).

Així doncs si parlem com diu el President Mas d’interdependència amb l’Estat Espanyol, entenent-la com dependència reciproca entre dues nacions , senzillament estem parlant d’una estructura de federació d’estats, o el que és el mateix, estem parlant de federalisme!.

En definitiva la proposta sobiranista del President Mas és un model de federalisme, un model que fa molts anys proposa el Partit dels Socialistes de Catalunya, i que ha estat atacat darrerament per Convergència i Unió per poc sobiranista.

També avui el messiànic president, ens ha il·luminat en un tema: la sortida de la Comunitat Europea en cas que ens independitzéssim, i la necessitat de sol·licitar la seva adhesió “que podria ser en 24 hores”. Un altre vegada el Sr. Mas no es fidel a la veritat, ja que s’oblida que l’entrada en la Comunitat Europea significa que cap estat membre veti al país candidat. Difícilment Espanya o França per la part que els toca deixarien de vetar el nostre ingrés en la CE,  però no únicament aquests, per exemple Bèlgica amb el seu procés intern entre les comunitats Francesa i Flamenca segurament també optaria pel veto. I evidentment no seria al dia següent.

Avui el President Mas amb la seva baixada de soufflé, ha mostrat les seves cartes amagades. CiU vol el 25-N i amb la seva excusa sobiranista –en el fons federalista- tapar moltes coses, entre d’altres amb les estelades amagar les retallades; amb la discussió sobre el seu peculiar viatge a Itaca, tancar les comissions d’investigació parlamentaria que podien afectar a CiU, i a part d’importants càrrecs electes seus amb financiacions  indegudes pels casos Palau/Millet etc.

En definitiva el que cerca CiU es arribar a una majoria absoluta que els reforci i els permeti arribar a no dependre d’altres forces polítiques.

Una majoria que els permeti seguir amb les seves polítiques NEO-CONS de retallades socials, amb  el crit de “Madrid ens roba”  però que en els fons ve dels pressupostos de l’Estat Espanyol que CiU va facilitat aprovar amb el seu suport.  Una política neoconservadora de dretes que malgrat en la teoria porta al PP i a CiU a estar enfrontats, a l’hora de la veritat els fa estar més units que mai com per exemple governant els dos en convivència a la Diputació de Barcelona, a l’Ajuntament de Badalona i a l’Ajuntament de Castelldefels.

Avui el President Mas a cuinat un soufflé, però aquest se li ha desinflat,

tot veient-se el llautó.