A perill prompte, remei cuitat

pbresa(II part Solucions a la pobresa)

En aquests moments l’actual règim de provisió de benestar està en els nivells de mes fragilitat de la seva recent història, i amb els índex de pobresa i desigualtats socials mes grans dels temps moderns a Catalunya i a Espanya. Com ja vam veure en la entrada “És la pobresa, Idiota! Una radiografia crua de la societat catalana” un dels grans motius ha estat l’atur que s’ha triplicat en els darrers 4 anys. El suport familiar també ha caigut, al caure els ingressos d’aquestes famílies, perdent-se un tradicional puntal de suport en moments difícils. A aquests fet s’ha ajuntat la caiguda d’ajudes i de polítiques socials a partir de les retallades dels governs neoliberals i de dretes a Europa, Espanya i Catalunya. Quines solucions s’han de posar en marxa, i exigir a totes les organitzacions polítiques, especialment les d’esquerres?:
Pacte entre totes les forces polítiques de lluita contra a pobresa i les desigualtats socials (i aquelles que no el signin o acompleixin siguin denunciades públicament), on es garanteixi:

  • Compromís per no disminuir en cap cas els pressupostos per la lluita contra la pobresa així com per ajudes i accions contra la desigualtat social.
  • Beques públiques per l’accés de població en situació de risc o exclusió social a serveis públics (escoles bressol, educació obligatòria i post obligatòria, menjadors socials, serveis sanitaris bàsics de pagament, serveis extraescolars…)
  • Priorització de solucions normalitzades i universals per sobre de les extraordinàries, especifiques i/o assistencials-benefiques.
  • Lleis de promoció de l’ocupació, que dificultin –com l’actual- la precarització laboral.
  • Garantir sous dignes, amb uns mínims que permetin pagar les despeses bàsiques, trencant l’actual factor, en augment, de pobres que estan treballant.
  • Aplicar factors de promoció ocupacional per sectors en risc d’exclusió i/o desigualtat social (joves, dones, persones majors de 45 anys…).
  • Deixar de rescatar bancs i empreses privades per a rescatar a les persones, en cas que calgui garantir els pagaments de hipoteques, establir un sistema per donar suport a les persones per que les paguin (o els seus lloguers) i no pas als bancs per que augmentin els seus beneficis.
  • Augment dels habitatges socials per persones en situació de risc d’exclusió social, inclusió d’habitatges privats en aquesta xarxa. Garantir l’accés a ells per mitjà d’un registre únic i públic d’adjudicacions.
  • La educació com eina de capacitació, promoció social i visualització de problemes amb:
    • Programes per combatre el fracàs escolar.
    • Processos de transició escola-treball.
    • Xarxa d’escoles bressol públiques (afavoreiex la incorporació laboral dels pares/mares, la visualització de menors en risc social i la garantia d’alimentació bàsica dels menors).
  • Promoció d’una xarxa pública de suport psicològic i emocional.
  • Publicació i transparència en tots els processos amb suport públic a partits, sindicats, entitats i empreses (subvencions, convenis i contractes), auditories de les organitzacions per aportacions de més de 20.000€.
  • Accions de transparència i control públic de les organitzacions polítiques i sindicals (veure l’entrada al bloc “La veritat triomfa per si mateixa, la mentida necessita complicitat
  • Màximes penes en casos de corrupció, estafa i malversació de cabals públics o en serveis privats amb aportació pública (per prestació de serveis, subvencions o convenis).
  • Creació d’una agència de qualificació europea, i actuació d’ofici de la CE contra les agències privades de qualificació que falsifiquin i modifiquin les dades dels estats europeus en benefici dels inversors privats.
  • Desobeir si cal les indicacions del BCE que demanin accions que vagin en contra dels anteriors punts (seguint l’exemple d’Islàndia).

En moments de crisi, al contrari del que diuen les polítiques neoliberals i conservadores, cal invertir més en temes socials i serveis públics, lluitant contra l’exclusió social i garantint la protecció social. És la única manera de fer per que la desigualtat social no creixi i evitar l’aparició de partits d’extrema dreta o esquerra amb propostes “miraculoses” o organitzacions populistes que es beneficiïn del sentiment de desesperació del poble.

És l’atur que no ho veieu?????

Cal ser molt manipulador per canalitzar l’opinió publica cap a diatribes identitàries,  per amagar la situació econòmica del nostre país, i, l’estrepitós fracàs  en matèria econòmica i ocupacional del govern Mas.

“Reduiré l’atur a la meitat” va dir el candidatMas 2010, “l’atur és el drama social de Catalunya” acaba de dir el President Mas 2012. Aquest canvi de missatge es produeix davant el fracàs del govern CiU en només dos anys. En aquests moments la reforma laboral del PP amb el suport de CiU ha significat una pèrdua de 66.000 llocs de treball a Catalunya. De nou el president MAS amaga el seu fracàs i les retallades amb les estelades.

La taxa estatal d’atur és de més del 25% de la població activa, fruit de la constricció del creixement econòmic, hi ha 5.77 milions d’aturats a l’estat i 632,5 milers de persones a Catalunya. Els analistes preveuen arribar en l’any 2013 a un 26,1% de la població activa en atur.

En canvi la taxa de cobertura de prestacions d’atur (persones a l’atur amb cobertura de prestacions)  és la més baixa des de l’any 2000, arribant a únicament al 66,8% de la població aturada, és a dir de cada 10 aturats 3 ja no tenen suport de l’administració. 104.000 famílies no tenen cap ingrés ni prestació de suport, i fins tot el Síndic de Greuges va denunciar al govern de la Generalitat de CiU pels greus retards en el pagament de centenars d’expedients de Renda Mínima d’Inserció (RMI) –la Renda que es va posar en marxa en anteriors mandats per cobrir a aquelles famílies sense cap ingrés ni prestació-.

Aquest risc de fractura socials (veure el meu post del 22 d’octubre) ens porta a una enorme dualització social on els pobres son més pobres i els rics més rics, i encara més rics gràcies al President Mas i CiU ja que els ha perdonat l’impost de successions a les herències més riques -un 5% de la població de Catalunya-.

Cal aplicar polítiques directes a la promoció de l’ocupació, suport al creixement i protecció a les persones més desfavorides i que es poden resumir en:

  • Estimular el creixement i la demanda interna.
  • Distribuir els ajustos pressupostaris en el temps i en el global de les intervencions, no castigar únicament al sector públic i al cos de funcionarial del país.
  • Garantir una renda bàsica mínima generalitzada.
  • Revisió de subsidis, no amb criteris reductius, si redistributius, eficients i eficaços.
  • Revisió del sistema fiscal amb criteris redistributius, igual per als iguals, desigual per als desiguals.
  • Lluita contra el frau fiscal especialment pel que fa a les grans fortunes.

Amb una de cada quatre persones a l’atur i sense visualització d’un descens de l’atur fins el 15% en una dècada, la cohesió social està en perill, onegi la bandera que onegi en els edificis del govern.

Avui el President Mas a baixat el soufflé de la Independència

Avui al President Mas, en ple rol d’un mal cuiner messiànic, ha reduït el soufflé al parlar de la seva proposta sobiranista, tot dient que el que pretén “no es la independència clàssica,  la independència total de Catalunya vers Espanya, el que vol és que la nostra terra tingui instruments de nació, però amb interdependència amb l’estat Espanyol en temes com seguretat i defensa entre d’altres”.

Anem per pams!, analitzem abans que res les definicions d’unes paraules que molta gent utilitza sense saber el seu significat real -i per que ningú pugui creure que manipulo les definicions, cito les del diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC-.

Independència Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc, no sotmesa a l’autoritat dels altres.

Interdependència Dependència reciproca (reciprocitat és el fet per dos, l’un a l’altre i rebut alhora per cadascun dels dos).

Federalisme Sistema o estructura federal (federal es pertànyer a una federació d’estats).

Així doncs si parlem com diu el President Mas d’interdependència amb l’Estat Espanyol, entenent-la com dependència reciproca entre dues nacions , senzillament estem parlant d’una estructura de federació d’estats, o el que és el mateix, estem parlant de federalisme!.

En definitiva la proposta sobiranista del President Mas és un model de federalisme, un model que fa molts anys proposa el Partit dels Socialistes de Catalunya, i que ha estat atacat darrerament per Convergència i Unió per poc sobiranista.

També avui el messiànic president, ens ha il·luminat en un tema: la sortida de la Comunitat Europea en cas que ens independitzéssim, i la necessitat de sol·licitar la seva adhesió “que podria ser en 24 hores”. Un altre vegada el Sr. Mas no es fidel a la veritat, ja que s’oblida que l’entrada en la Comunitat Europea significa que cap estat membre veti al país candidat. Difícilment Espanya o França per la part que els toca deixarien de vetar el nostre ingrés en la CE,  però no únicament aquests, per exemple Bèlgica amb el seu procés intern entre les comunitats Francesa i Flamenca segurament també optaria pel veto. I evidentment no seria al dia següent.

Avui el President Mas amb la seva baixada de soufflé, ha mostrat les seves cartes amagades. CiU vol el 25-N i amb la seva excusa sobiranista –en el fons federalista- tapar moltes coses, entre d’altres amb les estelades amagar les retallades; amb la discussió sobre el seu peculiar viatge a Itaca, tancar les comissions d’investigació parlamentaria que podien afectar a CiU, i a part d’importants càrrecs electes seus amb financiacions  indegudes pels casos Palau/Millet etc.

En definitiva el que cerca CiU es arribar a una majoria absoluta que els reforci i els permeti arribar a no dependre d’altres forces polítiques.

Una majoria que els permeti seguir amb les seves polítiques NEO-CONS de retallades socials, amb  el crit de “Madrid ens roba”  però que en els fons ve dels pressupostos de l’Estat Espanyol que CiU va facilitat aprovar amb el seu suport.  Una política neoconservadora de dretes que malgrat en la teoria porta al PP i a CiU a estar enfrontats, a l’hora de la veritat els fa estar més units que mai com per exemple governant els dos en convivència a la Diputació de Barcelona, a l’Ajuntament de Badalona i a l’Ajuntament de Castelldefels.

Avui el President Mas a cuinat un soufflé, però aquest se li ha desinflat,

tot veient-se el llautó.