Escollir candidat/a és fàcil, apliquem la formula V=(C+H) x A (II Diari de campanya)

Destacado

Avui és el darrer dia de campanya per escollir l’alcaldable del Partit Socialista de Catalunya, demà serà una data històrica ja que per primera vegada tota la ciutadania que accepti la proposta de les primàries i sigui major de 16 anys i resident a Barcelona, podrà escollir.

Com va dir ahir Jaume Collboni en aquestes primàries opten 5 persones com a candidates, 5 persones que tenen cada una d’elles molts punts forts, destaco alguns:

  • Rocío Martínez-Sampere amb la seva empenta i conviccions
  • Carmen Andrés i la seva fermesa en la defensa del Districte de Nou Barris i de la igualtat
  • Laia Bonet amb la seva il·lusió i joventut
  • Jordi Martí amb el seus projectes

Totes elles, juntament amb les conviccions d’en Jaume Collboni, sobre la lluita contra la desigualtat i la garantia dels drets de la ciutadania,  fa que la seva suma, la del seus equips i col·laboradors/res ofereixin un PSC preparat per liderar l’alternativa d’esquerres, una propostaque acabarà amb la coalició de dretes que governa la ciutat, on CiU fa que mana i el PP decideix que ha de fer l’alcalde Trias.

Però per qui decidir-se?, aquesta és una decisió difícil i complexa, una decisió que s’ha de basar en els valors dels candidats i candidates i especialment, més enllà d’aquests valors personals, la seva capacitat per liderar la resposta de progrés a l’Ajuntament de Barcelona.

Fa mesos vaig sentir a Ordino una xerrada d’un professor de la UB i la UIC, en Víctor Kuppers, que resumia la seva dissertació en una formula, la de com valorem a les persones. En ella ens deia que la valoració venia donada per la suma dels coneixements i experiència d’aquest individu amb les seves habilitats i capacitats i, que a aquest sumatori, calia multiplicar la part més important d’una persona, que era la seva actitud o manera de ser.

Un cop pensades totes les propostes de les candidatures, les que feia en Collbonim’atreien per sobre d’altres i entre aquestes, destacaven les prioritats marcades per en Jaume:

  • Reunir-se amb ICV-EUiA, els nostres aliats naturals, per arribar a un acord per fer oposició al govern de la dreta.
  • Buscar un ampli acord econòmic i social per revertir les polítiques més agressives de l’actual govern: la pujada de tarifes, l’increment de metres comercials de les grans superfícies, i la privatització dels aparcaments.
  • Retrobar-se amb tothom qui ha parlat durant les primàries, i amb moltes altres persones de la ciutat, per demanar-los que s’impliquin en l’elaboració del programa per les eleccions de 2015.
  • Instal·lar-se a tots els districtes de la ciutat per tenir línia directa amb els i les ciutadanes que vulguin parlar de qualsevol tema que els preocupi.
  • Impulsar que en el primer plenari el GMS la faci una proposta de despesa social amb els 140M€ de superàvit de l’Ajuntament.

Aquestes prioritats sumades a les propostes fetes al llarg de la campanya com ara la Universalització de les escoles bressol 0-3 anys; WIFI gratuït per a tots els ciutadans i ciutadanes; Garantia per a que els i les joves puguin estudiar o treballar; Finalització i obertura dels equipaments de ciutat endegats i que el govern Trias no ha volgut posar en marxa; Impuls del comerç de proximitat i aturada de la construcció de grans superfícies comercials; Elecció directa de la sindicatura de greuges com advocacia de la ciutadania; Promoció de l’ocupació…. Feien que m’agradés molt el full de ruta proposat pel candidat.

L’Experiència d’en Collboni en la política directa, la del cara a cara amb la ciutadania, el seu tarannà en la política municipal com a conseller i portaveu del grup socialista a Horta Guinardo, els coneixements adquirits en la seva tasca com sindicalista o com diputat, també em feien valorar la seva candidatura.

Però sincerament, les seves propostes, habilitats i capacitats el feien un bon candidat a l’alcaldia?, malgrat la diferència positiva a d’altres candidatures, alguna també podria estar més o menys igualada amb ell.  El gran factor que em va fer decidir va ser justament la seva manera de ser, la seva actitud vers les persones, la seva preocupació pels demés.

El Charm d’en Jaume multiplica les seves habilitats, capacitats, coneixements i experiència situant-lo segons el meu parer, en els paràmetres del que ha de ser l’alcaldable de la ciutat, i de qui pot liderar el recomençament de la ciutat, el nou disseny progressista de Barcelona… Un veritable alcalde per a la ciutat.

És per aquest motiu que demano públicament dues coses per demà:

 

1/ Aneu a votar  les primàries obertes i ciutadanes

(+info : http://www.primariesobertes2015.cat/)

2/ Voteu a Jaume Collboni

(+info: http://www.jaumecollboni.cat/)

Recomencem Barcelona, portem el canBi!

Anuncios

A darrera del taulell val més el jove que el vell

Destacado

Algunes reflexions sobre l’atur juvenil

L’Atur juvenil és en l’actcampanya-catalunya-no-es-pais-per-a-joves-octaveta-aualitat una de les situacions més preocupants de la nostra societat. Ha estat declarada a Europa com a una situació d’emergència davant la seva taxa d’atur jove situada en un 22,8%; mentre que a Espanya és d’un 53,2% i a Catalunya més de la meitat dels joves està a l’atur (52%).

La mala gestió de la crisi per part dels governs de dretes, sumada a una reforma laboral nefasta per part del PP i un abandó de les polítiques actives d’ocupació pels governs de Mas i Trias,  ha fet que la crisi hagi destruït el 66,8% dels llocs de treball ocupats per menors de 30 anys.

La societat cerca els seus mecanismes per rebaixar qualsevol disfunció greu, i en aquest cas la via ha estat l’èxode dels nostres joves fora del nostre país. La generació més formada de la nostra història ha hagut de marxar fora, arribant a ser 15.093 joves des del 2009. D’aquests joves més de la meitat són veïns de Barcelona.

Cal una gran ofensiva des de tots els fronts per lluitar contra l’atur juvenil. Les forces d’esquerra i progressistes estan avançant propostes com ara les fetes pel president socialista francès Hollande, o sense més lluny, les que estan fent les seccions joves dels sindicats i dels partits d’esquerra. Serveixi com exemple la campanya Catalunya no és país per a joves o l’acció a Barcelona del Grup Socialista Municipal, com a partit de l’oposició, forçant la creació d’un pla de xoc per l’ocupació juvenil, que va comptar amb el vot de totes les forces menys les de sempre: PP i CiU.

Totes les propostes progressistes coincideixen en com afavorir l’ocupació juvenil, i què és podria resumir en les següents accions:

  • Fons econòmic garantit per dotar de polítiques d’ocupació jove en tots els pressupostos públics, al nivell de les competències de cada administració.
  • “Garantia juvenil” oferint als menors de 25 anys un pla de transició per si deixen la formació, en forma d’un pla ocupacional, més formació o practiques laborals abans de 4 mesos.
  • Crèdits financers per a cooperatives i PIMES per l’ocupació de joves menors de 35 anys.
  • Impostos específics per finançar aquestes accions com ara com la taxa a les transaccions financeres internacionals o els impostos per a rics.

Ara cal que els governs siguin agosarats per aplicar aquestes accions, superant les seves limitacions ideològiques de businessfriendly per deixar de rescatar empreses per rescatar a les persones.

Protegir el treball és protegir la virtut, donar consol als dolors, arrencar víctimes al crim i a la mort”

Concepción Arenal.

A falta vella, vergonya nova!

escrache“Escrache” vs “maccarthisme”.

La plataforma d’afectats per la hipoteca ha comptat sempre amb les meves simpaties i suport, així com amb un crèdit i respecte de la societat com pocs altres moviments reivindicatius i d’acció directa.  També entenc la llibertat d’expressió i de manifestació com a dret fonamental de les persones.

Les accions d’escrache o d’assenyalament públic es basen precisament en aquests anteriors drets, i les persones que ja per acció o omissió, provoquen un mal públic han de poder ser denunciades públicament per les seves accions. Tothom és responsable de les seves accions i decisions.

Però tot s’ha de fer en l’àmbit on és causa el problema, i si és en l’àmbit polític o públic que una persona, per les seves accions, pot ser assenyalada, és en aquest àmbit que s’ha de fer.

L’assenyalament en l’entorn privat no és defensable per mi, entre d’altres raons per que és perjudiquen a persones que no tenen res a veure en la situació que es denuncia (família innocent, veïns…) tot vulnerant el dret a la intimitat no d’un, sinó de vàries persones.

Efectivament, les persones desnonades han patit un cop en allò més íntim: la seva casa. Aquest terrible episodi afecta o afectarà a moltes persones, i en alguns casos els portarà a extrems sense retorn. Però hi ha mecanismes igual d’efectius en el que no cal arribar a aquest extrem. Per exemple: assenyalar a aquestes persones en el seu lloc de treball o en els espais on ella exerceixi la seva professió.

Crec que la PAH s’equivoca en aquesta acció, tot i que qui més s’equivoca són aquelles persones que al sentir-se atacades els acusen de coses que no són, fins i tot de delictes que no han comès.

Per un altra banda la persecució que n’està fent el PP, per exemple: la Sra. Cifuentes Delegada del Govern de Madrid al acusar-los de violents i d’estar en connexió amb organitzacions properes al terrorisme, i la “caverna mediàtica” que donen veu i altaveu a aquestes idees, és senzillament una caça de bruixes macartiana.

El sentit comú ens diria que la PAH hauria d’estalviar-se de fer “escraches”  en els àmbits privats, i que aquells polítics que es defensen dient mentides o acusant-los de delictes no comesos, haurien de dimitir dels càrrecs on van fer aquestes acusacions. El PP i els de la caverna sí que es mereixen un “escrache” davant els seus locals per defensar aquesta tesis i fer persecucions antidemocràtiques.

“La libertad no consiste en hacer lo que se quiere, sino en hacer lo que se debe.”                       

Ramón de Campoamor

Les retallades que es fan en tots els àmbits de la vida, ataquen també a la lluita contra la SIDA!

llaç vermellAvui és el dia internacional de la lluïa contra la SIDA,  enguany és un moment dur per la prevenció de la infecció del VIH i el tractament de la SIDA, donat que les retallades en salut i en temes socials comporta un greu perill de la desaparició de les accions preventives i una reducció dràstica en les despeses del tractament.

I això passa en un moment que la infecció compta amb un tractament que facilita la transformació d’una malaltia que havia estat mortal  a una malaltia crònica, on les persones amb anticossos del VIH arriben a tenir la mateixa esperança i qualitat de vida –si mantenen el tractament- que les persones no infectades.

Però les retallades afecten a les persones que els prenen, al allargament del temps entre visita i visita amb el/ la metgessa, el poc temps que tenen per visita, a la reducció de proves analítiques o exploratòries, amb el copagament, l’euro per recepta, les persones que s’han quedat sense targeta sanitària… i no pas al cost del tractament que és molt car ja que les farmacèutiques l’han fet car, imposant uns enormes beneficis acceptats pels governs.

També aquestes retallades afecten a la investigació, per exemple en el camp de les vacunes terapèutiques i les preventives, pel que fa a les terapèutiques (aquelles que prendrien les persones portadores d’anticossos per deixar de prendre cada dia antivirals) la gran majoria d’investigadors/es ens diuen que amb les inversions corresponents les podríem tenir en uns 5 anys, potser, però clar a les farmacèutiques tampoc els interessa massa perdre aquesta font d’ingressos. Pel que fa a les preventives l’horitzó de temps està més llunya tot i que s’estan fent òptims avançaments arreu del mon i en el nostre país, especialment des del consorci IVACAT format entre d’altres per l’Hospital de Can Ruti i l’Hospital Clínic (aquest darrer  la #DretaUnida CiU i PP del nostre país vol vendre’l a uns privats).

La clau per vèncer la SIDA sempre ha estat la mateixa:

  • Prevenció de les noves infeccions pel VIH, hem de pensar que en aquests moments hi ha una infecció nova a  Catalunya de 600 persones cada any, 4000 a Espanya i 2.500.000 al món.  A Catalunya una de cada tres persones portadora d’anticossos del VIH no sap que està infectada, propagant la infecció sense saber-ho.

La sensació de que ja no hi ha perill pel que fa a la malaltia, a relaxat molt les pràctiques preventives, especialment pel que fa a les relacions sexuals, moltes de les persones infectades són joves, que no han viscut el drama d’un SIDA mortal, i que creuen que com a molt aquesta és una malaltia crònica. El condó avui per avui és la única solució.

  • Evitar que les persones en tractament deixin aquest, són molts els motius que fan que sigui així, però si que hi ha un resultat comú en els pacients que deixen la medicació:  passen a ser d’unes persones amb els virus negativitzats a unes persones que tornen a portar virus a la sang, que poden infectar a més persones i que ho poden fer amb uns virus immunitzats als medicaments retrovirals, que el seu portador havia pres amb anterioritat.
  •  Avançar en la investigació per millorar els pocs efectes que encara queden en els medicaments retrovirals, cercant la facilitat de les seves tomes per evitar l’abandó de la pauta, cercant vacunes tant per les persones ja infectades, com per a la prevenció de noves infeccions.
  • Garantir un sistema de tractament correcte a les persones portadores del VIH i a les persones malaltes de la SIDA, tant en els països desenvolupats com els que estan envia de desenvolupament, facilitant l’accés a la medicació pertinent i al control sanitari necessari, així com a mesures d’abast social per les persones que per la seva malaltia estiguin en una situació desprotecció, tant a casa nostra com en el mon.

Però aquestes accions claus corren un seriós perill, les retallades cercenen les esperances de que la SIDA pugés desaparèixer en pocs anys. Els governs de la #DretaUnida es permeten tant a Catalunya com a Espanya reduir al mínim les intervencions preventives i la cobertura sanitària; serveixi  com exemple la reducció d’un 75% del pressupost del Plan Nacional (Estatal) contra la SIDA, el retardament de la convocatòria de subvencions per les entitats que treballen contra aquesta malaltia o bé la supressió d’ajudes econòmiques i partides a les CCAA per el seu treball en aquesta lluita.

“La voluntat d’un poble” passa per a la prevenció de les malalties i la cura de les persones malaltes, no pas per la reducció de les intervencions públiques en matèries de salut i la venda dels serveis sanitaris públics als millors postors!.