Quo Vadis Barcino II: O la Barcelona que ens portarà de nou el progrés

Destacado

collboni.cat

Jaume Collboni alcaldable a Barcelona pel PSC

 

A l’anterior entrada d’aquest blog “Quo Vadis Barcino I -La Barcelona que deixa Trias-“ vaig fer un petit resum de la situació en què ha quedat la nostra ciutat després de quasi quatre anys apàtics i de retallades de la mà d’un alcalde incapaç, amb dificultats per a la negociació, i una filosofia neoliberal que ha estat el motor de les seves decisions des del seu primer instant com a batlle.

En el meu anterior article també feia esment de la idea de l’alcaldable Jaume Collboni, sobre que l’objectiu del govern de la ciutat és fer-la assequible i posar-la a l’abast de tothom que hi viu.

Avui, en un moment en què la dreta revisionista (PP, i CiU amb el suport d’eRC) ens està obligant a tornar a lluitar pels nostres drets bàsics, com ara les llibertats o la igualtat, és del meu convenciment que la ciutat necessita més que mai un model de creixement sostenible, social i igualitari. Un model que prioritzi a les persones per sobre dels balanços econòmics; crec que només hi ha una opció i és la que a Barcelona hi torni a haver un govern de progrés i d’esquerres. I per a mi aquest model és el que proposa Collboni, amb un objectiu-fita força clar: el que davant de la desigualtat creixent a Barcelona en els darrers quatre anys, cal que els beneficis de viure en una ciutat com Barcelona arribin a tothom. Creant les condicions perquè la ciutat generi oportunitats per a tothom, regulant per evitar els excessos dels sectors econòmics i desplegant polítiques socials que permetin l’autonomia personal de tothom i ajudin als qui més han patit els efectes de la crisi.

Avui, la prioritat per qualsevol opció d’esquerres, conscient del que passa al carrer i amb voluntat d’aportar solucions, és prioritzar la lluita contra l’atur –especialment en les persones que pateixen l’atur de llarga durada, o els i les joves que encara no han accedit al món laboral-.

 I per assolir aquests objectius proposem les següents línies estratègiques:

Creixement inclusiu i sostenible: generant treball en els eixos d’ocupació viables i de qualitat, com ara els que ens aporten l’economia creativa centrada en el coneixement i en la cultura. Recuperar la idea del 22@ Barcelona com a motor de captació d’empreses, així com reforçar els sectors que funcionen i que poden augmentar encara més, com ara el sector editorial, especialment en el mercat del llibre electrònic o les indústries culturals.

Pla de re-industralització BCN: recuperant l’esperit industrial de la ciutat amb industries netes, especialment en sectors com la Zona Franca o el barri del Besòs, regenerant l’espai urbà i també potenciant l’ocupació de proximitat.

Pla de rehabilitació afavorint la transformació del sector de l’ocupació en la rehabilitació de les finques de la nostra ciutat. Hem de recordar que més de 84.000 habitatges són d’abans del s. XX i més de 822.000 són anteriors al 1900. Insistir també en la necessitat de garantir la seguretat de les finques, millorar l’accessibilitat d’aquestes –especialment pensant en una població cada cop més envellida-, o la millora de la qualitat energètica d’aquests edificis. El nivell d’ocupació generat per la rehabilitació seria molt alt en un sector que és un dels que ha generat, i encara genera, més atur. Aquesta mesura també fomentaria un augment de la capacitació especialitzada en un sector professional que moltes vegades en va curt.

Accessibilitat als serveis públics i facilitació en els cost de la vida: La crisi està expulsant la classe mitjana de molts serveis públics com ara les escoles bressol, l’ús del transport o dels estudis no obligatoris –serveixi una xifra com exemple: a la zona de Pedralbes el 49,9% de la població té titulació superior; mentre que a Nou Barris només hi ha un 6% que la tingui-.

La intervenció de l’Ajuntament en el mercat d’habitatges també pot fer més fàcil la vida dels seus ciutadans i ciutadanes, augmentant la competència en aquest mercat a partir d’habitatges de lloguer des de la iniciativa pública, i deixant enrere polítiques de venda d’habitatges protegits, que s’han mostrat poc viables i amb poca capacitat per moderar els preus del mercat.

La petita economia, el gran motor econòmic de la ciutat: qui mou la nostra ciutat són especialment les petites i mitjanes empreses, les persones que treballen com autònomes, el comerç de proximitat i les incipients però febles experiències d’economia col·laborativa. Són a ells a qui majoritàriament, doncs, l’Ajuntament  ha de donar suport, amb projectes com els APEUS pel comerç de proximitat; Tax Free per autònoms i/o noves empreses de nova creació; o potenciant l’economia col·laborativa a partir d’un model de ciutat i la creació d’una taula del sector.

Els grans poders econòmics de la regió metropolitana i de la ciutat han d’estar al servei dels i de les ciutadanes que viuen en aquesta àrea. Des d’una autoritat única liderant les propostes coordinades i conjuntes de tot el territori, fent que els beneficis d’aquestes iniciatives esdevinguin un suport per a les necessitats socials de la nostra ciutat i la seva metròpoli.

Barcelona capital Metropolitana, Catalana, Europea i Mediterrània: Davant el procés de globalització que vivim la única manera de sobreviure, mantenint els nostres trets característics i culturals, és ser present en el lideratge d’aquells processos que siguin viables en aquests escenaris. Aquest objectiu únicament podrà ser assolit des del convenciment que Barcelona és fonamental per a Catalunya, però també per a Europa i per a la zona mediterrània. Al contrari del que pensen els actuals governs convergents, que únicament estan convençuts que ho ha de ser per Catalunya.

Aquest és un petit avanç dels grans eixos que proposa Jaume Collboni: un model que vol una Barcelona a l’abast de tothom, al contrari de la ciutat privatitzada de l’alcalde Trias; un teixit comercial divers, equilibrat i de proximitat, enlloc del model colonitzador i globalitzador que comporta la “carta blanca” que Trias dóna a les grans superfícies; una ciutat que es rebel·la contra la pobresa, en lloc de l’acceptació còmplice de l’actual govern municipal. En resum, un govern que s’enfronti a les causes de la desigualtat per acabar amb els seus efectes. En definitiva, una ciutat igualitària, una Barcelona pels ciutadans i les ciutadanes, que aculli als que ens visiten, però que sobretot estigui al servei del seu veïnatge.

Jo crec en aquest model de progrés que es basa en la solidaritat i els valors de l’esquerra. Un model que ha funcionat en el passat i que ara Jaume Collboni reprèn i ens retorna renovat i actualitzat per donar nous reptes a la ciutat. Vols saber-ne més? Et mantindré informat …

Correcció text:

MERITXELL CENTENO

Periodista ambiental i Guia Interpretadora del PNAESM. mericenteno@gmail.com

Anuncios

Escollir candidat/a és fàcil, apliquem la formula V=(C+H) x A (II Diari de campanya)

Destacado

Avui és el darrer dia de campanya per escollir l’alcaldable del Partit Socialista de Catalunya, demà serà una data històrica ja que per primera vegada tota la ciutadania que accepti la proposta de les primàries i sigui major de 16 anys i resident a Barcelona, podrà escollir.

Com va dir ahir Jaume Collboni en aquestes primàries opten 5 persones com a candidates, 5 persones que tenen cada una d’elles molts punts forts, destaco alguns:

  • Rocío Martínez-Sampere amb la seva empenta i conviccions
  • Carmen Andrés i la seva fermesa en la defensa del Districte de Nou Barris i de la igualtat
  • Laia Bonet amb la seva il·lusió i joventut
  • Jordi Martí amb el seus projectes

Totes elles, juntament amb les conviccions d’en Jaume Collboni, sobre la lluita contra la desigualtat i la garantia dels drets de la ciutadania,  fa que la seva suma, la del seus equips i col·laboradors/res ofereixin un PSC preparat per liderar l’alternativa d’esquerres, una propostaque acabarà amb la coalició de dretes que governa la ciutat, on CiU fa que mana i el PP decideix que ha de fer l’alcalde Trias.

Però per qui decidir-se?, aquesta és una decisió difícil i complexa, una decisió que s’ha de basar en els valors dels candidats i candidates i especialment, més enllà d’aquests valors personals, la seva capacitat per liderar la resposta de progrés a l’Ajuntament de Barcelona.

Fa mesos vaig sentir a Ordino una xerrada d’un professor de la UB i la UIC, en Víctor Kuppers, que resumia la seva dissertació en una formula, la de com valorem a les persones. En ella ens deia que la valoració venia donada per la suma dels coneixements i experiència d’aquest individu amb les seves habilitats i capacitats i, que a aquest sumatori, calia multiplicar la part més important d’una persona, que era la seva actitud o manera de ser.

Un cop pensades totes les propostes de les candidatures, les que feia en Collbonim’atreien per sobre d’altres i entre aquestes, destacaven les prioritats marcades per en Jaume:

  • Reunir-se amb ICV-EUiA, els nostres aliats naturals, per arribar a un acord per fer oposició al govern de la dreta.
  • Buscar un ampli acord econòmic i social per revertir les polítiques més agressives de l’actual govern: la pujada de tarifes, l’increment de metres comercials de les grans superfícies, i la privatització dels aparcaments.
  • Retrobar-se amb tothom qui ha parlat durant les primàries, i amb moltes altres persones de la ciutat, per demanar-los que s’impliquin en l’elaboració del programa per les eleccions de 2015.
  • Instal·lar-se a tots els districtes de la ciutat per tenir línia directa amb els i les ciutadanes que vulguin parlar de qualsevol tema que els preocupi.
  • Impulsar que en el primer plenari el GMS la faci una proposta de despesa social amb els 140M€ de superàvit de l’Ajuntament.

Aquestes prioritats sumades a les propostes fetes al llarg de la campanya com ara la Universalització de les escoles bressol 0-3 anys; WIFI gratuït per a tots els ciutadans i ciutadanes; Garantia per a que els i les joves puguin estudiar o treballar; Finalització i obertura dels equipaments de ciutat endegats i que el govern Trias no ha volgut posar en marxa; Impuls del comerç de proximitat i aturada de la construcció de grans superfícies comercials; Elecció directa de la sindicatura de greuges com advocacia de la ciutadania; Promoció de l’ocupació…. Feien que m’agradés molt el full de ruta proposat pel candidat.

L’Experiència d’en Collboni en la política directa, la del cara a cara amb la ciutadania, el seu tarannà en la política municipal com a conseller i portaveu del grup socialista a Horta Guinardo, els coneixements adquirits en la seva tasca com sindicalista o com diputat, també em feien valorar la seva candidatura.

Però sincerament, les seves propostes, habilitats i capacitats el feien un bon candidat a l’alcaldia?, malgrat la diferència positiva a d’altres candidatures, alguna també podria estar més o menys igualada amb ell.  El gran factor que em va fer decidir va ser justament la seva manera de ser, la seva actitud vers les persones, la seva preocupació pels demés.

El Charm d’en Jaume multiplica les seves habilitats, capacitats, coneixements i experiència situant-lo segons el meu parer, en els paràmetres del que ha de ser l’alcaldable de la ciutat, i de qui pot liderar el recomençament de la ciutat, el nou disseny progressista de Barcelona… Un veritable alcalde per a la ciutat.

És per aquest motiu que demano públicament dues coses per demà:

 

1/ Aneu a votar  les primàries obertes i ciutadanes

(+info : http://www.primariesobertes2015.cat/)

2/ Voteu a Jaume Collboni

(+info: http://www.jaumecollboni.cat/)

Recomencem Barcelona, portem el canBi!

Comença l’aventura de la construcció d’una candidatura i un programa electoral participatiu!

20130311-114601.jpgSUMANTXBCN
El PSC ha realitzat la primera de tres convencions municipals amb l’objectiu d’escoltar a la ciutadania. Més de 1000 persones, moltes no militants, han comentat des de la seva visió com a persones voluntàries, associatives, empresàries, professionals i veïnals, temes fonamentals per a la nostra ciutat. L’ocupació, la regeneració de la democràcia, la cohesió social, la construcció de la ciutat i dels seus barris, la cultura i el partit han estat els eixos del debat, els temes en el que durant tot un dia les persones participants han pogut dir la seva.

Un cop hem escoltat el que ens han dit, ara recollirem aquestes idees en forma de propostes d’acció municipal per ser parlades en la fase del diàleg amb la ciutadania, que tindrà lloc en la II convenció municipal al llarg del darrer trimestre d’aquest any, en la que esperem comptar amb igual o major nombre participatiu de ciutadans i ciutadans.

La darrera convenció -la III- ens portarà el pacte, l’acord amb la ciutadania, ja en aquesta fase elaborarem els eixos i termes del programa electoral per a les properes eleccions municipals del 2015.

Paral·lelament a aquest procés pel disseny del programa electoral, iniciarem la campanya per escollir en forma de primàries –obertes a qualsevol persona d’esquerres sigui militant o simpatitzant- a la persona que serà la candidata a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona pel PSC. El procés de primàries està previst d’iniciar-se al llarg del mes d’abril d’enguany.

Cal que la nostra ciutat torni a ser referent del progressisme i un model d’Europa, i no com ara una ciutat governada per la dreta com ara, amb un alcalde sense lideratge ni força en el convenciment que en dos anys ha desmuntat la ciutat construïda entre tots i totes en 32 anys i liderada per Serra, Maragall, Clos i Hereu. Estic convençut que l’any 2015 Barcelona serà una ciutat governada per l’esquerra, i que aquest serà l’inici de la fi de l’hegemonia de la #DretaUnida a totes les nostres administracions.

Barcelona ens ha demanat, com a partit d’esquerra i al servei de la ciutadania, que comencem a treballar no únicament en allò que creiem que s’ha de fer per a la ciutat, sinó en allò que ens demana la ciutadania. Hem començat aquest camí de forma definida i amb un objectiu clar. Ara, ens cal guanyar-nos de nou la confiança de la gent de Barcelona i demostrar que som mereixedors i mereixedores d’aquesta.

Ens hi acompanyes, en aquesta aventura?

Per l’unitat i la nova etapa del socialisme català

És una realitat que estem vivint uns temps històrics, no pas únicament per l’orientació que vol donar el govern de CiU centrant-se només en el procés sobiranista, per amagar la realitat del nostre país per la crisis, l’atur, les desigualtats socials, les retallades i la corrupció.
Aquestes noves situacions han fet que moltes organitzacions polítiques i d’altres tipus tinguin de replantejar les seves dinàmiques tant internes com externes, posant en crisi les estructures i posicionament històrics d’aquestes. El Psc també s’ha vist afectat per aquesta situació i ha de revisar els seus eixos fonamentals i estructurals per adequar-los a la realitat actual, sense perdre els seus objectius creacionals.
Les decisions col•lectives en el PSC ens han de portar a una regeneració que ens permeti interactuar amb la societat, donant resposta a les seves necessitats i reptes i que aquesta ens marca. El PSC te una estructura democràtica, revisable, però acordada i acceptada per tothom per la presa de decisions, via congressos, consells de diferent nivell, òrgans executius i d’altres vies de participació. Aquestes decisions preses a partir de la discussió conjunta de totes les persones que formem part del nostre partit, ha d’obligar a tots els i les nostres representants en tots els nivells on actuïn com a càrrecs del PSC. Especialment curosos han de ser els i les nostres responsables en aquells acords que han generat molta discussió entre les bases i aquells que fan referència als nostres acords electorals. La confiança en nosaltres dipositada com a representants socialistes, la transparència i la ètica personal i col•lectiva ens obliguen. Si hi ha alguna acció que hem de portar a terme per mandat de la nostra organització i entra en conflicte amb el nostre posicionament personal, hem d’optar per intentar adequar-lo a la nostra ètica i si no ho aconseguim hem d’abandonar aquell càrrec que fa que es derivi el mandat rebut.
La regeneració socialista profunda i integradora, ha de saber donar resposta als nostres principis organitzacionals, a la societat, a l’Estat, Nació i ciutat. I mai no pot ser utilitzada per fer gran l’escletxa entre les diferents animes del partit.
El debat intern, des de la pluralitat a de donar veu a totes les posicions i punts de vista dins de la nostra organització, fent que a partir d’aquest debat, es puguin prendre decisions participatives i que obliguin a totes les persones del PSC amb responsabilitats organitzatives, un cop aprovades de forma col•lectiva i democràtica.
La nova etapa del socialisme Català, oberta, pluralista i integradora en un projecte polític fort, cosit entre tots i totes dins de la nostra organització, tot escoltant a la societat catalana ha de ser servir també per la reconstrucció de l’esquerra social i progressista del nostre país.
El canvi vers la política de la transparència, cap la política del sentit, ha de marcar la intervenció de l’esquerra progressista i inclusiva en front a l’opacitat, al sense sentit, i el conservadorisme que ens avoca a un servilisme del govern vers els poders financers i corporatius, una gran desigualtat social, així com a la regressió i a la involució dels serveis púbics.
Per tot això he signat el manifest “decidim junts” que podeu llegir i si es del vostre interès signar a la plana http://www.decidimjunts.cat.