És possible una revolta social? La Rosa de Foc, tornarà a Barcelona?

Destacades

rosa de focPer Rosa de foc es coneixia la nostra ciutat en un període convuls de lluites obreres i populars, que va fer trontollar la ciutat entre els finals del S XIX i la setmana tràgica (1909). Un altre període de lluites al carrer es tornà a donar en el període del 1919 al 1921 on l’anarquisme i les lluites populars van marcar la dinàmica de la Barcelona –moltes vegades de forma tràgica- afavorida per la intervenció dels assassins a sou dels patrons, anomenats pistolers.

Molta gent avui en dia, davant la situació excepcional que viu la nostra nació i l’estat, te por que la crispació i desesperació de la societat generi una situació de grans conflictes socials, i la veritat és que la situació és molt difícil com ens demostren algunes xifres i situacions com ara:

  • Destrucció de la capacitat de protecció tradicional de les famílies, la crisi i l’atur està fent que cada vegada els ingressos siguin més petits, arribant al punt que en aquests moments hi ha 2 milions de llars -d’elles 300.000 famílies amb fills- sense cap ingrés econòmic, aquesta quantitat s’ha quintuplicat des de l’any 2007. Moltes vegades els pares i els avis són l’única font solidària d’ingressos a partir de les seves pensions, ara en perill de mantenir la seva capacitat adquisitiva per les retallades de govern del PP.
  • Caiguda d’una possible font d’ingressos dins de l’economia negra, l’actual situació a fet caure l’ocupació ja sigui declarada o no, de totes maneres encara –segons la FUNCAS Federació de caixes d’estalvi- es calcula que el treball en negre en l’actualitat mou el 17% del PIB i ocupa a 4 milions de persones. A Catalunya hi ha  un 24,5%  i Espanya + del 27% de la població activa a l’atur amb més de 6 milions de persones aturades , la destrucció d’ocupació a Catalunya en 3 mesos ha estat 35.700 lloc de treball, convertint-la en una CCAA amb més destrucció de feina. L’atur juvenil a Barcelona arriba al 57%.
  • Desaparició de les classes mitjanes, que són les que realment donen suport fiscal a la inversió i als serveis de les administracions públiques i que han permès fer créixer a la societat i la seva xarxa pública.
  • La xarxa de suport social amenaçada (educativa, sanitària i social, així com el sistema de pensions i els subsidis) malgrat ser la més alta de la història, es veu en retrocés per les polítiques neoliberals de la dreta (PP i CiU) i les seves retallades, posant en perill la funció protectora d’aquesta xarxa –copagament mèdic, disminució de beques d’estudi i de menjador escolar, destrucció de l’ocupació publica (8,3%) i per tant servidors públics, limitació d’accés a les prestacions i subsidis, accions letals contra la protecció de la dependència…-

Davant aquesta situació també molta gent és pregunta com és que no ha arribat  l’esclat social com està passant a d’altres països com Grècia i Portugal entre d’altres, l’anàlisi detallat ens indica que hi ha algunes raons que fins avui, de moment, han pogut controlar aquest espetec:

  • La dreta ha aconseguit introduir en la població idees com ara  que em viscut més enllà de les nostres possibilitats, o que les retallades són necessàries per que no hi ha diners a Catalunya o, Madrid ens roba i no tenim diners després de l’espoli fiscal. Si analitzem les dades reals i no motivades per interessos partidistes, podrem veure que cap d’elles és real. Però realment han calat en la població, justificant així qualsevol retallada que la dreta ens marca.
  • L’actual individualisme social, la caiguda de militància i simpatitzants en partits (-88%), sindicats (-18%), així com en entitats i organitzacions de lluita o defensa dels drets socials entre d’altres afavoreix la indignació no organitzada, que només participa en certes convocatòries puntuals però que impedeix l’organització programada d’aquesta indignació, les mobilitzacions i accions  a mitjà i llarg termini.
  • Emigració dels joves a treballar en precari fora de Catalunya un 30% ja en l’actualitat i el retorn dels immigrants als seus països d’origen aproximadament + d’un 45%.
  • Minimització de la situació i “sordina” dels mitjans de comunicació sobre accions dels governs de dretes amb l’objectiu de mantenir l’estatus quo. Potser influeixen els 14,5 M€ de subvencions del govern Mas en dos any a La Vanguardia, Ara-Avui i El Periódico.

El que si s’està donant és un augment de la desconfiança vers les institucions públiques (40%), fins i tot contra la democràcia i el sistema públic actual (70%). Aquí rau el gran perill, ja que la desconfiança al sistema polític, pot portar a creure que la democràcia no és un bon sistema de govern tan com concepte o com principi. I és perillós per que es poden donar dos possibles escenaris gens desitjables:

  • Aparició de forces politiques populistes i demagògiques amb objectius ocults que poden portar situacions totalitàries i accions antidemocràtiques un cop en el poder.
  • Solució tecnocràtica, moltes vegades al servei de poders obscurs i amb gènesi en els grups financers.

La única solució és trencar amb la desconfiança de la gent vers allò públic i el sistema polític i per això cal que les organitzacions i el sistema polític garanteixi:

  • Més transparència i informació real i forçada per llei, més enllà de la pròpia decisió de cada administració o organització política.
  • Més participació i control de la ciutadania en les decisions de les administracions , partits polítics i sindicats, potenciar la governança tant en les administracions com en les organitzacions (un bon exemple en organitzacions polítiques és el projecte del PSC –Partit en xarxa http://goo.gl/yA2ck )

·         Actuació decidida contra la corrupció i exemplaritat en les sancions contra les persones corruptes en l’àmbit públic  i polític, així com les persones, empreses i organitzacions que possibiliten aquesta corrupció ( veure l’entrada al meu bloc “La veritat triomfa per si mateixa, la mentida necessita complicitat”).

“Tallar aviat el mal procura; si arrela, tard es cura”

Refrany tradicional català

Anuncis