Felicitats veïns i veïnes! L’Oreneta no es toca i estem més aprop de tenir Torre Garcini i Clínica Ripoll

Destacades

Felicitats a la Plataforma @DefensemOreneta, a les més de 2500 persones que s’han activat, les 37 entitats que s’han mobilitzat i els partits de progrés que hem lluitat per frenar la construcció de 5 blocs de pisos de súper luxe en el Parc de l’Oreneta. Un projecte de Núñez i Navarro i del govern convergent de Trias que pretenia arrabassar el 18% de la zona que ara els veïns/es fan ús con a zona verda.

L’entestament de l’alcalde Trias, del regidor Puigdollers regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i, no ho oblidem, de medi ambient de L’Ajuntament de Barcelona amb el suport fins fa ben poc del Partit Popular -que per sort al final s’ha adonat del seu error- han estat a punt de tallar 250 arbres d’un espai tant sensible com el de l’Oreneta.

En contra del govern dretà de Trias (malgrat que en el seu programa electoral proclamava “Collserola ha d’entrar a la ciutat, no a l’inrevés. Cal obrir la ciutat a la muntanya. Cal alliberar Collserola de la pressió urbanística a què està sotmesa.”, la ciutadania ha parlat i ha forçat la seva protecció. En Jaume Collboni l’altre dia demanava #AireFresc per Barcelona, ara gràcies a tothom (menys alguns que ja sabem) l’aire fresc de Collserola arribarà a Sarrià i a la ciutat, i ho farà via l’Oreneta.

L’alcalde Trias i el seu govern s’han quedat sols, qui governa d’esquenes a la ciutadania es queda sol i sense suport.

IMG_1810.JPG

IMG_1809.JPG

Anuncis

Escollir candidat/a és fàcil, apliquem la formula V=(C+H) x A (II Diari de campanya)

Destacades

Avui és el darrer dia de campanya per escollir l’alcaldable del Partit Socialista de Catalunya, demà serà una data històrica ja que per primera vegada tota la ciutadania que accepti la proposta de les primàries i sigui major de 16 anys i resident a Barcelona, podrà escollir.

Com va dir ahir Jaume Collboni en aquestes primàries opten 5 persones com a candidates, 5 persones que tenen cada una d’elles molts punts forts, destaco alguns:

  • Rocío Martínez-Sampere amb la seva empenta i conviccions
  • Carmen Andrés i la seva fermesa en la defensa del Districte de Nou Barris i de la igualtat
  • Laia Bonet amb la seva il·lusió i joventut
  • Jordi Martí amb el seus projectes

Totes elles, juntament amb les conviccions d’en Jaume Collboni, sobre la lluita contra la desigualtat i la garantia dels drets de la ciutadania,  fa que la seva suma, la del seus equips i col·laboradors/res ofereixin un PSC preparat per liderar l’alternativa d’esquerres, una propostaque acabarà amb la coalició de dretes que governa la ciutat, on CiU fa que mana i el PP decideix que ha de fer l’alcalde Trias.

Però per qui decidir-se?, aquesta és una decisió difícil i complexa, una decisió que s’ha de basar en els valors dels candidats i candidates i especialment, més enllà d’aquests valors personals, la seva capacitat per liderar la resposta de progrés a l’Ajuntament de Barcelona.

Fa mesos vaig sentir a Ordino una xerrada d’un professor de la UB i la UIC, en Víctor Kuppers, que resumia la seva dissertació en una formula, la de com valorem a les persones. En ella ens deia que la valoració venia donada per la suma dels coneixements i experiència d’aquest individu amb les seves habilitats i capacitats i, que a aquest sumatori, calia multiplicar la part més important d’una persona, que era la seva actitud o manera de ser.

Un cop pensades totes les propostes de les candidatures, les que feia en Collbonim’atreien per sobre d’altres i entre aquestes, destacaven les prioritats marcades per en Jaume:

  • Reunir-se amb ICV-EUiA, els nostres aliats naturals, per arribar a un acord per fer oposició al govern de la dreta.
  • Buscar un ampli acord econòmic i social per revertir les polítiques més agressives de l’actual govern: la pujada de tarifes, l’increment de metres comercials de les grans superfícies, i la privatització dels aparcaments.
  • Retrobar-se amb tothom qui ha parlat durant les primàries, i amb moltes altres persones de la ciutat, per demanar-los que s’impliquin en l’elaboració del programa per les eleccions de 2015.
  • Instal·lar-se a tots els districtes de la ciutat per tenir línia directa amb els i les ciutadanes que vulguin parlar de qualsevol tema que els preocupi.
  • Impulsar que en el primer plenari el GMS la faci una proposta de despesa social amb els 140M€ de superàvit de l’Ajuntament.

Aquestes prioritats sumades a les propostes fetes al llarg de la campanya com ara la Universalització de les escoles bressol 0-3 anys; WIFI gratuït per a tots els ciutadans i ciutadanes; Garantia per a que els i les joves puguin estudiar o treballar; Finalització i obertura dels equipaments de ciutat endegats i que el govern Trias no ha volgut posar en marxa; Impuls del comerç de proximitat i aturada de la construcció de grans superfícies comercials; Elecció directa de la sindicatura de greuges com advocacia de la ciutadania; Promoció de l’ocupació…. Feien que m’agradés molt el full de ruta proposat pel candidat.

L’Experiència d’en Collboni en la política directa, la del cara a cara amb la ciutadania, el seu tarannà en la política municipal com a conseller i portaveu del grup socialista a Horta Guinardo, els coneixements adquirits en la seva tasca com sindicalista o com diputat, també em feien valorar la seva candidatura.

Però sincerament, les seves propostes, habilitats i capacitats el feien un bon candidat a l’alcaldia?, malgrat la diferència positiva a d’altres candidatures, alguna també podria estar més o menys igualada amb ell.  El gran factor que em va fer decidir va ser justament la seva manera de ser, la seva actitud vers les persones, la seva preocupació pels demés.

El Charm d’en Jaume multiplica les seves habilitats, capacitats, coneixements i experiència situant-lo segons el meu parer, en els paràmetres del que ha de ser l’alcaldable de la ciutat, i de qui pot liderar el recomençament de la ciutat, el nou disseny progressista de Barcelona… Un veritable alcalde per a la ciutat.

És per aquest motiu que demano públicament dues coses per demà:

 

1/ Aneu a votar  les primàries obertes i ciutadanes

(+info : http://www.primariesobertes2015.cat/)

2/ Voteu a Jaume Collboni

(+info: http://www.jaumecollboni.cat/)

Recomencem Barcelona, portem el canBi!

tu TRIAS: Barcelona gris i aturada, o una Barcelona de progrés

Aside

ImagenL’alcalde Jordi Hereu, que amb el temps serà reconegut com un dels millors alcaldes de la ciutat, va haver d’escoltar del aleshores Cap de l’oposició Xavier Trias , “No és admissible de cap de les maneres que l’alcalde incompleixi un acord del Ple”.

Això li deia quan Hereu va proposar un increment d’un 12% de la T-10. Ara aquest alcalde Trias, aturat i incapaç de liderar el govern, ha pujat de forma exagerada el preu dels transports. De fet a incrementat 28 cops més el l’IPC la T50/30 d’un sol cop. La diferència entre un increment i l’altre és que amb aquella pujada de preus i contenció econòmica Hereu va aconseguir baixar el deute de TMB en un 111% ampliant la L5. Amb Trias aquest deute s’ha incrementat, anul·lant les obres de la L9.

Però aquest incompliment, denunciat pel Sr. Trias quan estava a l’oposició i que, ara, quan està en el govern potencia, no és l’únic: de les 98 proposicions de l’oposició acceptades pel govern de dretes de CiU a Barcelona, encara s’han de desenvolupar i acomplir el compromís pres en 73 d’elles, incomplint, i fins tot el govern ha anat en contra de les decisions del  Ple, en el 80% dels casos…

Ja sé que torno a parlar del pitjor alcalde que hem tingut en l’època democràtica, la meva intenció és anar parlant d’altres temes en aquest Blog, però, sincerament, veient la seva incapacitat (cessió del lideratge municipal als poders fàctics o l’afany privatitzador d’aquest alcalde), seria una irresponsabilitat no denunciar-lo.

Serveixi d’exemple els  fets que s’han produït en els darrers 10 dies: la dreta unida (CiU+PP) dóna suport a l’alcalde Trias per la venda dels 26 aparcaments més rendibles de l’Ajuntament (per 126 M€) deixant el Consistori sense una de les més fortes fons d’ingressos i permetent a l’empresa compradora que incrementi en un 20% el preu del servei. És a dir, que la ciutadania perd la propietat d’aquests aparcaments i a sobre paga els interessos de la compra al privat, amb l’augment de les tarifes!

Avui mateix ens anuncien que el Castell de Montjuic cobrarà entrada als ciutadans per poder accedir a aquest equipament municipal. Com puc quedar callat davant aquest abús del govern Trias, continuat i planificat des de fa tres anys o més?

 Tinc clar que cal un canvi, que cal acomiadar, tot agraint els “serveis?” prestats a l’ancià alcalde Trias, i donar pas al dinamisme dins la ciutat. Una bona eina està explicada en aquest vídeo “Hi ha coses que no es poden escollir…íi la meva opció està clara “Dreta o Drets?

, tu TRIAS.

Barcelona es trenca, però encara es pot cosir!

Destacades

esquedaLa nostra ciutat s’està convertint en una ciutat dual, una ciutat polaritzada a nivell social i que trenca el model de ciutat cohesionada que van dissenyar i construir els governs socialistes dels Serra, Maragall, Clos i Hereu. Una ciutat cosida a partir d’un model socialdemòcrata, de progrés i que ha intentat garantir una urbs de forma igualitària i de benestar .

Des de sempre a la nostra ciutat han existit barris tradicionalment rics i pobres, però entre ells han existit una gran majoria de barris farcits de classes mitjanes. La crisi ha forçat la caiguda de rendes de les famílies d’aquests barris. Dels 73 barris de la ciutat, 55 estan per sota de la mitjana de la renda, segons l’informe de l’estat de la ciutat. Si parlem de la població de Barcelona el 44,1% està en la franja mitjana (que ha caigut des del govern Trias en un 14,5%) de renda familiar disponible, i dins d’aquesta franja la gran majoria en el sector més baix; el 16,6% en la franja alta i el 39,3% en la franja baixa. Aquestes dades que ja són notòries, es veuen agreujades pel fet que la distància ha augmentat de tal manera que entre el barri amb més renda i el de menys hi ha una diferència de 202,5 punts!

La crisi està vinculada amb la caiguda dels recursos de les llars i a la taxa d’atur de la ciutat amb 107.677 persones aturades, així com l’absoluta incapacitat del darrer govern per donar resposta i el suport a la seva ciutadania, mentre es plega als designis dels grans poders econòmics de la ciutat; fent una intervenció per a les persones més desfavorides des de la visió de la caritat i no pas de la promoció personal.

Com el govern municipal pot donar resposta a aquesta greu desigualtat i dualització de la ciutat?

Cal superar la manca de lideratge i de propostes de la dreta, representada per un sr. Trias que sembla més un disciplinat conseller de la Generalitat a les ordres de Mas, que un alcalde d’una gran ciutat del món. Cal un govern que no menteixi en les xifres de creixement de la ciutat i que sàpiga escoltar i decidir. Cal un canvi de paradigma, de model de progrés de la ciutat que doni resposta a les noves necessitats de la ciutat i de la seva ciutadania, una aposta decidida i atrevida, que lideri la ciutat i els recursos municipals per fer possibles aquestes respostes.

Des del PSC s’ha apostat per les primeres primàries obertes amb la ciutadania, per escollir el seu alcaldable i amb la decidida voluntat de regenerar-se el propi partit  i recomençar una nova etapa a la ciutat.

Les sis persones que presenten les seves candidatures ofereixen una alternativa clara al govern municipal de dretes, i et recomano les seves planes web on podràs veure, triar i remenar, així com si vols, donar suport i avalar:

Barcelona, ha de trempar!

Destacades

Efectivament BarcNuria Martielona ha de trempar[i], i portem dos anys en stand by, una situació propiciada pel govern convergent a la Generalitat i a pròpia ciutat, que ens està portant a perdre la carrera de les ciutats referents, en un món cada cop més competitiu i cada cop menys permissiu en posicions covardes  i subordinades.

Anem a pams: la visió barretinaira de Catalunya segons la òptica dels  prohoms de les ITV, casos Pallerols i Palaus és la d’una nació de províncies, amb una capital provinciana, on el seu únic  indici de modernitat és repetir com una mena de mantra la idea de l’smart city, una idea molt correcta pel que fa a situar  la ciutat en les noves tecnologies i les plataformes de gestió de xarxes i de dades sensorials, però que es veu truncada quan el lideratge que s’està fent com a capital de mòbil és més que feble, i quan es recula en la decidida opció d’una ciutat amb xarxa wifi lliure, traient fins i tot aquest servei dels equipaments municipals que ja el tenien, o quan no es potencia el projecte, també socialista, del 22@.

Barcelona,  mercès a l’aposta decidida de la seva ciutadania i dels seus governs d’esquerres, va situar-se en el món i va esdevenir una ciutat referent, una ciutat de progrés, inclusiva i social. Però la Barcelona que va arribar a ser capital de la Mediterrània, ara esta perden ranking en el món.

Passem d’una Barcelona cara al mar a una Barcelona que bloqueja la visió i l’accés dels i de les ciutadanes al seu port, privatitzant i bunkeritzant el port vell per a iots de luxe, en el projecte de la Marina del Port Vell.

Una ciutat que s’esdevenia exemple de lideratge polític s’ha convertit en una Barcelona que està en venda, on el govern Trias a prioritzat la idea de les polítiques bussines friendly, en especial per a certes empreses. Serveixi d’exemple el pressupost presentat per l’alcalde Trias i per al qual no ha estat capaç d’aconseguir el suport de cap altre grup municipal. Un pressupost on CiU ha decidit vendre’s els actius municipals per finançar el deute de la Generalitat, sotmès als designis d’un cada cop més perdut president  Mas. Però a més, l’alcalde Trias ha volgut donar a bon preu a les empreses les places dels aparcaments municipals més rendibles (valorades en 15.000€) per 4,916€, quedant-se l’Ajuntament les places d’aparcament deficitàries. I va intentar que la ciutat perdés el 15% en la participació en els serveis funeraris de Barcelona (un dels serveis municipals més rendibles) per la venda a empreses del sector.

A aquesta particular política bussines friendly se li suma una política de “collar al ciutadà”, augmentant el preus públics (en contra d’allò que Trias va prometre a la seva campanya electoral), com per exemple les tarifes del Zoo (+5%),  les de les escoles bressol (+2,9%), les dels cementiris (+2%), molt per sobre de l’IPC.

Una Barcelona a la qual li manca lideratge per fer que la nostra ciutat sigui el motor per sortir de la crisi, que ha vist disminuïda en més de 300M€ la inversió que havia promès l’alcalde Trias, malgrat que la potència financera de l’Ajuntament podria superar aquesta quantitat. Amb una inversió en projectes que poden esperar, com ara crear un nou museu de les cultures del món (4M€), el museu Verdaguer (3,5M€), el Castell de Montjuïc (6,5M€), el Passeig de Gràcia (8M€) o la Diagonal  -una reforma que va criticar en temps l’alcalde Hereu perquè deia que no tocava en aquests moments de crisi- (17,5M€).

En canvi no compleix amb les promeses i pactes establerts en el Pla d’Actuació Municipal, com ara politiques de foment de l’ocupació (-3,2M€), potenciar la recerca (al no contemplar els 20M€ pactats), reducció en l’aportació a l’educació (IMEB -8M€), deixant a zero el Pla d’ensenyaments artístics, o reduint les transferències a famílies per habitatge (-10,8%)

Aquesta incapacitat manifestada per part de l’alcalde Trias i el govern de CiU l’ha conduït, per primera vegada en la història, a demanar una qüestió de confiança: és a dir reconèixer que no és capaç de governar ni fer aprovar els pressupostos i demanar a la resta dels grups polítics que presentin un/a candidat/a alternatiu, (com això no podrà ser ja que els vots de CiU garanteixen que no es pugui elegir un candidat/a). Com no es podrà escollir a cap candidat/a podrà imposar les prioritats i el pressupost a tots els altres grups de l’oposició, en contra de la voluntat d’aquests.

Però Barcelona ha de trempar!, i en contraposició a aquest alcalde Trias i el seu govern, que ens ha demostrat que no tenen lideratge polític i són incapaços de governar i engrescar a la població, els i les barcelonines, junt amb les seves entitats i institucions,i el seus barris estan dient prou!, que ja està bé! que volem tornar a viure amb anhel, desig i confiança en la nostra ciutat, i sentir-nos orgullosos de Barcelona!

Avui hi ha tres obres de teatre a la nostra ciutat que ens parlen de Barcelona, una Barcelona amb llums i emoció, de colors per sobre del gris que ens està dibuixant el govern neoliberal  de CiU. La dreta ha guanyat les eleccions a Barcelona, però Barcelona no es mereix aquesta visió ensopida, covarda i sotmesa que dibuixa el govern municipal! La Barcelona del NO al Pla General Metropolità, la Barcelona del NO a les barraques, la Barcelona del 92 tornarà a dir de nou i de forma orgullosa, en veu dels i de les seves ciutadanes:

Jo soc de Barcelona!

La fotografia és del bloc http://tdn-tierradenadie.blogspot.com.es/2010/02/pasado-fabril-1817-1959-la-barcelona.html i la seva autora és Núria Marí.

 [i] Posar quelcom en l’estat adequat perquè pugui funcionar o ser utilitzada.

Comença l’aventura de la construcció d’una candidatura i un programa electoral participatiu!

20130311-114601.jpgSUMANTXBCN
El PSC ha realitzat la primera de tres convencions municipals amb l’objectiu d’escoltar a la ciutadania. Més de 1000 persones, moltes no militants, han comentat des de la seva visió com a persones voluntàries, associatives, empresàries, professionals i veïnals, temes fonamentals per a la nostra ciutat. L’ocupació, la regeneració de la democràcia, la cohesió social, la construcció de la ciutat i dels seus barris, la cultura i el partit han estat els eixos del debat, els temes en el que durant tot un dia les persones participants han pogut dir la seva.

Un cop hem escoltat el que ens han dit, ara recollirem aquestes idees en forma de propostes d’acció municipal per ser parlades en la fase del diàleg amb la ciutadania, que tindrà lloc en la II convenció municipal al llarg del darrer trimestre d’aquest any, en la que esperem comptar amb igual o major nombre participatiu de ciutadans i ciutadans.

La darrera convenció -la III- ens portarà el pacte, l’acord amb la ciutadania, ja en aquesta fase elaborarem els eixos i termes del programa electoral per a les properes eleccions municipals del 2015.

Paral·lelament a aquest procés pel disseny del programa electoral, iniciarem la campanya per escollir en forma de primàries –obertes a qualsevol persona d’esquerres sigui militant o simpatitzant- a la persona que serà la candidata a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona pel PSC. El procés de primàries està previst d’iniciar-se al llarg del mes d’abril d’enguany.

Cal que la nostra ciutat torni a ser referent del progressisme i un model d’Europa, i no com ara una ciutat governada per la dreta com ara, amb un alcalde sense lideratge ni força en el convenciment que en dos anys ha desmuntat la ciutat construïda entre tots i totes en 32 anys i liderada per Serra, Maragall, Clos i Hereu. Estic convençut que l’any 2015 Barcelona serà una ciutat governada per l’esquerra, i que aquest serà l’inici de la fi de l’hegemonia de la #DretaUnida a totes les nostres administracions.

Barcelona ens ha demanat, com a partit d’esquerra i al servei de la ciutadania, que comencem a treballar no únicament en allò que creiem que s’ha de fer per a la ciutat, sinó en allò que ens demana la ciutadania. Hem començat aquest camí de forma definida i amb un objectiu clar. Ara, ens cal guanyar-nos de nou la confiança de la gent de Barcelona i demostrar que som mereixedors i mereixedores d’aquesta.

Ens hi acompanyes, en aquesta aventura?

Un nou PSC, per una nova realitat a Catalunya

Malgrat tocats, no pas ni enfonsats, ni anul·lats com voldrien d’altres forces polítiques, especialment CiU  com ha demostrat al llarg dels seus discursos així com en la manipulació dels mitjans de comunicació públics i subvencionats. A aquesta conclusió podríem arribar sobre la situació del PSC  si fóssim autocomplaents o intentéssim no veure la realitat.

Però ni el socialistes ho som, d’autocomplaent ni la nova realitat a Catalunya ens ho permetria, cal fer una reflexió tant a nivell  d’organització, com a nivell de persones que ens uneix l’orgull de formar part d’un partit català, d’esquerres i socialdemòcrata.

Analitzem abans, sense allargar-nos massa, la situació que ha quedat després de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Per una banda hi ha un fet innegable i que ens ha d’omplir de satisfacció a totes les persones demòcrates: la gran participació que es va donar, un 69,56% del cens electoral, és a dir un 10.78% més que les darreres eleccions al Parlament, i la més alta des de la democràcia en uns comicis autonòmics.

Aquesta participació ens ha portat a un Parlament molt fraccionat, que ha trencat el tradicional sistema de blocs per passar a un sistema de xarxa: força partits amb representació que va des dels 50 escons de CiU als 3 de CUP.

També ha significat una reformulació de l’esquerra catalana encara molt més fraccionada, on ERC ha aconseguit 21 escons, el PSC 20, ICV 13, i les CUP com ja hem dit 3, donant-se la situació que el PSC ha perdut la 1ra posició que mantenia amb ERC i ICV segones força d’esquerres que igualaven escons, Ara la realitat és que hi ha una nova segona força al Parlament que és ERC, amb menys vots que el PSC però un escó més, seguits a no molta distància per ICV. És a dir les forces d’esquerra estan molt igualades, exceptuant la CUP.

El guanyador de les eleccions, CiU, ho ha estat amb una gran pèrdua de vots (-90.000 vots) que han comportat també la pèrdua de 12 escons. Aquestes dades tant negatives es sumen al fet que la raó de la convocatòria de les eleccions, segons les visions del MHP Mas era aconseguir una majoria absoluta i històrica. No només no ha assolit aquesta majoria sinó que ha perdut escons. I és que el #Masfracàs dels dos darrers anys caracteritzats per les retallades;  les actuacions desmesurades de la policia a les ordres del Conseller Puig; les actuacions de la #DretaUnida PP-CiU per votar les lleis fonamentals a nivell de pressupostos estatals –que després han significat retallades a Catalunya-, d’ocupació que ha comportat l’increment exponencial de l’atur o la descarada manipulació/censura de TV3 i RAC1 i les lloances i mentires de la Vanguardia multimilionària en subvencions de la Generalitat. Tot això ha generat en aquestes eleccions un #Masdesastre.

Però els nostres resultats no han estat gens bons (-52.000 vots) que s’han sumat a una pèrdua consolidada en els darrers 6 anys significant la pèrdua de 17 escons en aquest període.

Per donar resposta a aquesta davallada consolidada de votants i simpatitzants es va començar un projecte bàsic pel nostre partit, l’anomenat el Nou PSC, projecte que no ha tingut temps encara de quallar en la població (potser un altre raó del MHP Mas per avançar les eleccions a la meitat de la legislatura). No s’ha fet el que es tenia de fer: l’obertura del partit a la societat d’acord al que ens vam marcar en el darrer congrés nacional i la renovació dels i de les dirigents que s’ha fet en part, però no de forma definitiva.

Cal reaccions ja!, més enllà d’analitzar el que passa, cal aprofundir en allò marcat en el darrer congrés ja comentat, d’altres accions que vam decidir i que feien referència a les relacions amb el PSOE, marcant ja no únicament un perfil propi, si no una dinàmica pel que fa als temes que ens afecta a Catalunya i a la seva ciutadania. Aquí al PSOE només li ha de quedar acceptar les nostres opinions o saber que en aquests temes ens posicionarem de forma diferent i combatius a allò que ells vulguin aplicar diferent sobre el que nosaltres volem.

El Nou PSC ha de donar respostes noves a la nova configuració de les esquerres catalanes, i especialment en  un tema que és fonamental, les actuacions i el discurs socioeconòmic. Hem de tenir clar que som catalans, però també d’esquerres, és a dir hem de lluitar contra les desigualtats socials i la defensa dels serveis públics de qualitat, un serveis que han de ser eficaços i eficients, gestionats de forma coherent a la situació econòmica que vivim, i amb unes polítiques lliures dels designis dels poders financers. Hem de trencar la polarització dels rics cada cop més rics i més protegits a nivell fiscal, i tots i totes els demés cada cop més pobres i garants amb els nostres impostos de les pifies que han fet els poders econòmics/financers  i que no paguen.

I tot això ho hem de fer a partir del contacte amb la societat i els seus sentiments, amb els veïns i veïnes, amb les seves entitats, una tasca que han continuat fent amb orgull les nostres bases socials, però que no han seguit molts dels nostres dirigents, entrant en una crisi de representativitat –comú de tots els partits polítics, però que en el nostre cas havien tingut garantida.

Els i les nostres dirigents i càrrecs públics, han/hem de mostrar i se’ls/se’ns ha d’exigir coherència i unitat en allò que col·col·lectivament hem decidit, fent apoderament dels nostres candidats/tes, i cercant-ne de nous que vulguin i siguin capaços de mantenir relacions, escoltant  i parlant amb el poble i sobre els temes que els preocupa des d’una visió socialdemòcrata.

No dubto que dins del partit obrirem aquest debat i farem aquests canvis necessaris, i ho farem escoltant a la gent,  visualitzant-nos com l’alternativa que hem estat i serem, l’alternativa d’esquerres i preocupada pels temes socials, l’alternativa que creu que des del municipalisme i el contacte amb els veïns i veïnes s’ha de canalitzar les seves preocupacions, els seus problemes, les seves propostes per donar-los solucions i suport. L’alternativa socialista amb visió catalana i que treballa per Catalunya i el seu encaix federal amb Espanya. No tinc camp dubte que ho podrem fer.

L’indicador que hem fet els canvis que pertoquen s’ha de poder començar a visualitzar en les primàries pels candidats/tes a les eleccions municipals i després pels resultats d’aquestes eleccions.

I aquí Barcelona és clau, el PSC no tindrà opció governar a Catalunya si no governa a la nostra ciutat (no és condició única però si indispensable) i els resultats d’aquestes eleccions no han estat gens bons a Barcelona. Val a dir que sempre la gent a diferenciat molt entre les eleccions estatals, les nacionals i les municipals o europees, i per tant no hauria de significar la mateixa pèrdua de vots si aquestes haguessin estat unes eleccions municipals.

Barcelona ha d’estar governada per un govern progressista, ja que ens han demostrat els governs de Mas i de Trias que no han fet res de res per Barcelona, excepte  ser el banc de la Generalitat pagant l’Ajuntament allò que no paga el govern autonòmic. El projecte i la marca Barcelona llangueix amb govern convergent, que només ha estat capaç de continuar fent el que havien fet els socialistes a Barcelona. Sense cap projecte nou, sense cap idea nova, excepte donar suport a la Generalitat amb les retallades.

La herència socialista és la que és, i els beneficis del socialisme en els governs tant estatals, nacionals com municipals no els pot negar ningú. Els resultats electorals ens han estat adversos i això vol dir que cal revisar l’organització i el més important fer canvis, però els darrers resultats electorals no poden, no deuen, fer petit el projecte socialista ni fer-nos sentir acomplexats per ser socialistes.  Jo estic molt orgullós i satisfet de ser d’esquerres i socialista.

Tenim molta feina a fer, tant a nivell intern en els congressos i òrgans de participació que pertoquin, com extern:  les properes primàries municipals, la nova proposta municipalista, el dia a dia, la nostra incardinació en la societat i el teixit associatiu.

Gràcies companys i companyes del partit, gràcies per fer una campanya amb tota la il·lusió, per continuar parlant del nostre projecte amb la ciutadania, amb el veïns i veïnes, per fer des d’on esteu, dia rere dia, el nostre projecte socialista, el nostre projecte d’esquerres i social que portem des de la creació del nostre partit. La socialdemocràcia s’ha de revisar, s’ha de reinventar, però  ha estat, és i serà la millor solució per aquells que no són ni seran callats pels poders financers ni per la dreta, per molt que es vulguin fer passar per gent i organitzacions preocupades per la societat i el global dels i de les ciutadanes.

El millor del PSC és la seva gent i és per mi un orgull i una satisfacció compartir esforços amb tots i totes vosaltres!.

P/S

Avui s’ha conegut que uns companys i companyes del PSC han estat, sembla ser, imputats per un jutge sobre una trama urbanística il·legal, a l’espera de noves noticies i informacions, el PSC immediatament ha acceptat i marcat la suspensió temporal dels càrrecs orgànics imputats, en compliment de la mesura que vam votar en el nostre Codi Ètic ow.ly/fCNf5 . Personalment crec que totes les persones imputades, sortiran exculpades de la causa, espero que dintre d’un període curt de temps, persones que estan protegides pel principi d’innocència.

Vull destacar la immediatesa en la que el PSC ha actuat aplicant el nostre codi ètic, un codi que molts pocs partits tenen, i que ens diferència d’altres partits com ara CiU i PP que tenen càrrecs orgànics imputats, seus embargades pel jutge i no han actuat ni de forma immediata, ni al llarg del tems de forma ètica ni transparent.