Arribarem a 120 anys

Minientrada

Us adjunto el primer article en el Club Còrtum. És un club de debat que es reuneix periòdicament per conversar amb un personatge rellevant sobre temes que van des del feminisme i el medi ambient, fins a l’ètica política i la corrupció.

El meu article es titula “Arribarem a 120 anys” i parlo sobre que l’any 2050 Espanya serà el 3r país més longeu del món i a Barcelona l’any 2030 tindrà de cada 10 ciutadans 3 que seran majors de 60 anys, d’aquests 8 tindran més de 80 anys. L’any 2030 a Barcelona tindrem l’actual població de més de 60 anys que hi ha avui en dia en tota Catalunya. La ciutat i la ciutadania s’ha de preparar, voleu llegir més?

https://clubcortum.org/arribarem-a-120-anys/

sin-lucha...

Anuncios

En l’efecte manter, la violència és la línia vermella

Minientrada

GU atacadaLa violencia és la línia vermella i amb l’atac d’ahir al metro dels manters a la Guàrdia Urbana i a tothom que passés per allà hem arribat a aquesta línia vermella. Aquest incident va generar 4 ferits, un d’ells una ciutadana que accidentalment va topar amb una de les pedres tirades per aquests “venedors”. Feia 2 minuts escassos que una amiga meva embarcada de 8 mesos acabava de passar per allà mateix qui em trucava ahir tot explicant-me els fets.

No accepto qui em diu que el efecte manters ve de la crisi, ja que en els anys de la pitjor crisi no hi havia ni de bon tros el nivell de manters a Barcelona que hi ha ara. El que ha passat és que la posició del govern Colau ha fet d’efecte crida, i més a més ha fet créixer el descreure a les ordenances i el que és més greu –sumat als fets de Salou- l’increment de la resposta violenta cap els i les agents de la seguretat.

En aquests moments la nostra guàrdia urbana no te directrius clares sobre l’efecte manter, fruït de la no concreció del govern municipal. Cal que en aquest aspecte la Sra. Colau i el seu grup es situï de forma clara i sense indefinicions sobre el problema de la venda ambulant, una venda que és il•legal i que afecta cada cop més tant a les empreses productores com al comerç de la ciutat. I que incompleix de forma escandalosa les ordenances municipals.

Calen tres intervencions: la primera anar en contra les màfies i la xarxa comercial, que vestida de legal, fa distribució de productes il•legals, aquí l’actuació municipal ha de ser inflexible. La segona passa per informar de la seva actitud a les persones clients, tot ecplicant-los que estan realitzant un acte contrari a la llei i dels efectes negatius que comporta per a la ciutat, arribant si és necessari a la multa coercitiva. I per últim des de criteris socials veure com donar sol·lucions i canalitzar els efectes negatius sobre les altres víctimes d’aquesta situació que són els propis manters; aquesta visió social te el seu límit en la reincidència i la línia vermella és l’actitud violenta.

El control polític dels serveis policials esdevé una garantia democràtica, ja que les forces de la seguretat són els únics agents autoritzats a utilitzar la força i la violència en la seva justa mesura davant la situació que es trobin i un cop totes les altres eines al seu abast no han funcionat. I donar resposta a una acció violenta vers a ells o qualsevol ciutadà o bé és una situació en la que si cal s’ha d’utilitzar aquesta força. Però el control policial sempre ha de venir acompanyat de les correctes indicacions dels governants i el suport a la correct actuació policial.

Els i les agents de la Guàrdia Urbana són servidors públics, treballadors/es municipals i la Sra. Colau com a cap seva que és, i tot el consistori, els han de donar suport i vetllar per la seva seguretat. La indefinició fruït de la incompetència del govern no ha de ser un llastre en l’acció policial i menys una excusa per atiar les accions violentes sobre les persones que es dediquen en la protecció de la ciutadania.

La Sra. Colau ha de donar suport a la seva guàrdia urbana i indicacions precises a aquesta, als serveis socials i d’altres estaments municipals de com actuar per evitar aquest “top manta”.

tu TRIAS: Barcelona gris i aturada, o una Barcelona de progrés

Minientrada

ImagenL’alcalde Jordi Hereu, que amb el temps serà reconegut com un dels millors alcaldes de la ciutat, va haver d’escoltar del aleshores Cap de l’oposició Xavier Trias , “No és admissible de cap de les maneres que l’alcalde incompleixi un acord del Ple”.

Això li deia quan Hereu va proposar un increment d’un 12% de la T-10. Ara aquest alcalde Trias, aturat i incapaç de liderar el govern, ha pujat de forma exagerada el preu dels transports. De fet a incrementat 28 cops més el l’IPC la T50/30 d’un sol cop. La diferència entre un increment i l’altre és que amb aquella pujada de preus i contenció econòmica Hereu va aconseguir baixar el deute de TMB en un 111% ampliant la L5. Amb Trias aquest deute s’ha incrementat, anul·lant les obres de la L9.

Però aquest incompliment, denunciat pel Sr. Trias quan estava a l’oposició i que, ara, quan està en el govern potencia, no és l’únic: de les 98 proposicions de l’oposició acceptades pel govern de dretes de CiU a Barcelona, encara s’han de desenvolupar i acomplir el compromís pres en 73 d’elles, incomplint, i fins tot el govern ha anat en contra de les decisions del  Ple, en el 80% dels casos…

Ja sé que torno a parlar del pitjor alcalde que hem tingut en l’època democràtica, la meva intenció és anar parlant d’altres temes en aquest Blog, però, sincerament, veient la seva incapacitat (cessió del lideratge municipal als poders fàctics o l’afany privatitzador d’aquest alcalde), seria una irresponsabilitat no denunciar-lo.

Serveixi d’exemple els  fets que s’han produït en els darrers 10 dies: la dreta unida (CiU+PP) dóna suport a l’alcalde Trias per la venda dels 26 aparcaments més rendibles de l’Ajuntament (per 126 M€) deixant el Consistori sense una de les més fortes fons d’ingressos i permetent a l’empresa compradora que incrementi en un 20% el preu del servei. És a dir, que la ciutadania perd la propietat d’aquests aparcaments i a sobre paga els interessos de la compra al privat, amb l’augment de les tarifes!

Avui mateix ens anuncien que el Castell de Montjuic cobrarà entrada als ciutadans per poder accedir a aquest equipament municipal. Com puc quedar callat davant aquest abús del govern Trias, continuat i planificat des de fa tres anys o més?

 Tinc clar que cal un canvi, que cal acomiadar, tot agraint els “serveis?” prestats a l’ancià alcalde Trias, i donar pas al dinamisme dins la ciutat. Una bona eina està explicada en aquest vídeo “Hi ha coses que no es poden escollir…íi la meva opció està clara “Dreta o Drets?

, tu TRIAS.

Transparència pro-activa, escoltar dialogar i acordar: les primàries ciutadanes

Minientrada

Soc uImagenn ferm defensor de la transparència en la pràctica pública, especialment en els partits polítics i en les organitzacions sindicals. Aquesta demanda, llargament exigida per la ciutadania, ha obtingut encara poques respostes per part dels partits. Però el PSC ha escoltat aquesta petició i ha volgut donar resposta al màxim nivell i diverses han estat les propostes, com ara el partit obert o les primàries. Aquest darrer projecte és per a mi la millor proposta de transparència política a nivell d’Estat. Unes primàries que ens conduiran a escollir les persones que seran les candidates a les eleccions (municipals, autonòmiques, estatals i europees).

Les primàries ciutadanes a Barcelona han comptat amb aquest procés de transparència des del primer moment, informant dels candidats, fins i tot abans de que aquests ho siguin oficialment, rebent el nom de protocandidats. Hi ha hagut persones que ja han mostrat la seva intenció ferma de presentar-se candidats, com ara Jordi Martí, president del grup municipal; Carmen Andrés, regidora i presidenta del districte de Nou Barris; Albert Soler, diputat al Congrés; Manel Fernández, doctor prevencionista; i en Jaume Collboni, diputat al Parlament. D’altres candidats encara no han comunicat formalment la seva intenció, tot i que es creu que així serà, entre els quals trobem la Rocío Martínez Sampere, diputada al Parlament; i la Laia Bonet, ex-diputada al Parlament i professora universitària.

Certament, en aquestes primàries, el PSC està mobilitzant part de les persones més preparades que tenim a la nostra ciutat, i estic segur que, guanyi qui guanyi, la ciutat també en sortirà guanyant, i la seva candidatura comptarà amb el suport de totes les persones del partit, de la resta dels i de les candidates, i dels seus equips de candidatura.

Convençut, com deia, de la necessitat de transparència, crec que he de comentar que m’he decidit per un candidat, i m’he integrat en el seu equip de campanya. Els motius que m’han portat a donar aquest pas són molts, però intentaré resumir els principals. A nivell d’anecdotari he de dir que vam compartir districte en la nostra petita infància, el d’Horta-Guinardo, doncs ell va viure a la Teixonera i jo a la Clota. Però, a més, ens portem cinc anys de diferència i compartim un gran respecte per als i a les servidores públiques, especialment per als de l’Ajuntament de Barcelona, potser per que la seva mare i el meu pare varen ser-ho  i perquè els dos som funcionaris de l’administració local.

És un candidat que sap que ha de comptar amb la gent de fora del partit, ja que te la vocació de treballar amb tothom qui vulgui millorar la societat. Però també respecta i valora la tasca i l’esforç de la gent del PSC, així com dels acords que es prenen per majoria i en els òrgans de participació de la nostra organització política. Ferm convençut que la política es fa en el barri i en el carrer, comparteix la idea de la política de proximitat, la política de la paraula donada i del compromís compartit, la de fer pedagogia per explicar el perquè del que es fa, i de fer les coses per cal fer-les i no perquè queda bé, o perquè les enquestes diuen que calen. Catalanista i federalista, és un defensor de la pluralitat, de la inclusió i del pensar que tothom, parlí amb la llengua que parli i tingui la procedència que tingui, si ha decidit viure a Barcelona, és un ciutadà/na de primer ordre: d’una Barcelona capital de Catalunya, però que també és capital d’Europa i del món, d’una ciutat cosmopolita, com també ho és el perfil d’aquest candidat.

Compartim, amb molta més gent, el somni de Barcelona, som dels que quan anem arreu i ens demanen d’on som  diem “soc de Barcelona”. Una Barcelona que ha de tornar a pintar-se de colors, superant la Barcelona en blanc i negre, de grisos, del govern Trias; una ciutat d’oportunitats i no pas dels poders oportunistes: igualitària, per sobre de la ciutat dual i de dues velocitats que els actuals governs de dretes de Catalunya i de Barcelona volen imposar.

El meu candidat serà en Jaume Collboni ja us parlaré d’ell més endavant, i és a ell qui donaré tot el meu suport un cop les candidatures estiguin oficialment convocades. Ens voleu acompanyar en aquesta nova aventura?