Acerca de @pepo_bcn

Fill, pare, company, germà i amic Treballador i educador social, funcionari i ara cap de gabinet de la Regidoria d'infància, joventut, persones grans i diversitat funcional a l'Ajuntament de Barcelona. Orgullós de la meva ciutat soc optimista i vitalment progressista

Barcelona, una ciutat que ha guanyat nombroses epidèmies (I part de II)

Destacado

Portada de la Campana de Gràcia del dia 20 d'octubre de 1870

Barcelona i les persones que han viscut en ella han patit nombroses pandèmies plagues  i pestes, de les que us faré un petit repàs en clau d’anècdotes i algunes dades importants.

De totes elles podem extraure  una idea central: totes aquestes situacions, amb més o menys pèrdues,  es van superar per una decidida acció unitària de la ciutadania, i en molts casos la intervenció de la corporació municipal.

Fruit del col·lapse econòmic d’Europa cap el 1300, i durant el període entre 1333 i 1334 després de males decisions, males collites i un mal temps continuat es va produir una crisi de fam i una carestia constant de preus. Aquesta situació va portar a tots els regnes d’Europa el que aquí es va anomenar per “los mals anys” i amb ells la Pesta Negra.

Va arribar a Barcelona per allà maig de 1348, en un vaixell Genovès que va atracar amb la seva tripulació ja malalta, els següents en caure van ser els estibadors  i després la població en general.  Tot i que van haver rebrots continuats de la malaltia, anomenats “los retorns”  fins l’any 1654, cal destacar pel seu volum i conseqüències a part del primer embat del 1348 els retorns del 1629 al 1631 i del 1648 al 1654.

Les conseqüències van ser moltes : l’excusa de la pesta va servir per l’antisemitisme: van acusar a la població jueva d’enverinar pous d’aigua. Aquesta situació repetida en diverses ciutats europees, es va donar a Barcelona especialment per les proclames que es feien des dels púlpits de les esglésies (sobre tot per part dels dominics).

El pogrom  (alçament popular de caràcter violent) a Barcelona es va donar el 5 d’Agost de 1391 al call. Es calcula que varen ser massacrats fins el 10% dels seus habitants abans no es varen poder refugiar en el Castell Nou i allà 3000 jueus van ser obligats al baptisme cristià. Malgrat que al desembre d’aquell any la ciutat va ajusticiar a 33 instigadors del pogrom, en el 1392 es van dictar mesures que obriren el call als cristians i finalment el 1401 es va acabar prohibint el restabliment de la comunitat jueva a Barcelona, i a qualsevol viatjant jueu se li imposà un límit de quinze dies per residir a la ciutat.

Els efectes en la ciutat de la pesta a nivell poblacional és notable,  l’any 1340 hi havia uns 40.000 habitants i a mitjans del segle XV només comptava amb 20.000 animes, és a dir, Barcelona havia perdut el 50% dels seus habitants en només un segle, població que va trigar tres segles en recuperar.

Com va actuar la administració de la ciutat? El Consell de Cent va crear la Junta del Morbo i el 1 de febrer de 1401, conjuntament amb el capítol catedralici decideixen unificar en un hospital general els sis hospitals existents a Barcelona que depenien del Bisbat, del capítol catedralici i de la pròpia ciutat.  La ubicació d’aquest hospital general de Barcelona, que s’anomenà hospital de la Santa Creu de Barcelona va ser al Raval. S’inaugurà el dia 17 d’abril de 1401 per donar resposta a les infeccions i malalties de “pobres, boixos, contrafets, ferits i d’altres miserables” . Aquell hospital s’ha anat transformant al llarg del temps fins arribar a l’actual hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Resum de les grans pandèmies, pestes i plagues que ha patit Barcelona
Resum de les grans pandèmies, pestes i plagues que ha patit la ciutat

#Estevirusloparamosunidos

#Yomequedoencasa

Orgull per Barcelona

Destacado

L’imaginari normalment no respon a la realitat i no entraré en temes on la minoria diu que són majoria, o que existeixin regnes que no han passat mai de comptats, per exemple. L’estudi  Barcelona als ulls del món (2018) de l’Ajuntament de Barcelona presenta l’evolució de percepció i atractiu de la Marca Barcelona i la nostra ciutat a nivell internacional, i ens mostra l’evolució al llarg de set anys sobre el canvi d’idees associades al nom de Barcelona.

Malgrat es manté l’associació a Turisme, Sagrada Família o Gaudí,  hi ha trets que sobresurten en les conclusions com, per exemple, que la ciutat té una imatge pròpia i diferenciada d’Espanya i Catalunya. Els de fora pensen que els i les barcelonines som persones obertes de ment i acollidores, que la ciutat ofereix bones oportunitats per la innovació i els negocis, i que l’àmbit de la investigació creix especialment per l’augment notable d’star-ups i centres d’investigació i recerca, a més de l’associació que es fa de la ciutat amb el disseny.

Cal destacar la valoració creixent que situa la nostra ciutat com a referent (i oportunitat de negoci) en l’àmbit de la recerca biomèdica i els nous models de salut, biociència i mobilitat. Val a dir que tenim, tot i que no apareix en aquest estudi, amb les inversions i impulsos institucionals necessaris, una gran oportunitat de ser una de les ciutats líders en e-Health (veure a Club Còrtum el meu article “La gran oportunitat dels vellenials per a Barcelona.”

Com podreu veure en aquests gràfic de l’estudi, en 7 anys s’han canviat moltes percepcions a millor.

diagnostic marca barcelona 2011-2018

Tant mateix considero que per molt que hi hagi coses que van malament a la nostra ciutat, i malgrat hi hagi temes en els que la valoració de la ciutat a nivell internacional ha baixat, hi ha d’altres que es mantenen i, fins i tot, milloren la posició de Barcelona en el rànking mundial (14ª posició en reputació mundial; 9ª ciutat europea d’emprenedoria digital o 43a ciutat del món en qualitat de vida). Hem de ser els millors ambaixadors de la nostra ciutat i renovar un tret que en la dècada dels 90 identificava a totes les persones que vivien a Barcelona: l’orgull per la seva ciutat.

Podeu veure l’estudi “Barcelona als ulls del món 2018” tot entrant en aquest enllaç

Orgull per Barcelona

associació idees marca bcn barcelona als ulls del món 2018

Associació d’idees sobre la ciutat de Barcelona

L’imaginari normalment no respon a la realitat i no entraré en temes on la minoria diu que són majoria, o que existeixin regnes que no han passat mai de comptats, per exemple. L’estudi  Barcelona als ulls del món (2018) de l’Ajuntament de Barcelona presenta l’evolució de percepció i atractiu de la Marca Barcelona i la nostra ciutat a nivell internacional, i ens mostra l’evolució al llarg de set anys sobre el canvi d’idees associades al nom de Barcelona.

Malgrat es manté l’associació a Turisme, Sagrada Família o Gaudí,  hi ha trets que sobresurten en les conclusions com, per exemple, que la ciutat té una imatge pròpia i diferenciada d’Espanya i Catalunya. Els de fora pensen que els i les barcelonines som persones obertes de ment i acollidores, que la ciutat ofereix bones oportunitats per la innovació i els negocis, i que l’àmbit de la investigació creix especialment per l’augment notable d’star-ups i centres d’investigació i recerca, a més de l’associació que es fa de la ciutat amb el disseny.

Cal destacar la valoració creixent que situa la nostra ciutat com a referent (i oportunitat de negoci) en l’àmbit de la recerca biomèdica i els nous models de salut, biociència i mobilitat. Val a dir que tenim, tot i que no apareix en aquest estudi, amb les inversions i impulsos institucionals necessaris, una gran oportunitat de ser una de les ciutats líders en e-Health (veure a Club Còrtum el meu article “La gran oportunitat dels vellenials per a Barcelona.”

Com podreu veure en l’estudi, referenciat en 7 anys s’han canviat moltes percepcions a millor.

Tant mateix considero que per molt que hi hagi coses que van malament a la nostra ciutat, i malgrat hi hagi temes en els que la valoració de la ciutat a nivell internacional ha baixat, hi ha d’altres que es mantenen i, fins i tot, milloren la posició de Barcelona en el rànking mundial (14ª posició en reputació mundial; 9ª ciutat europea d’emprenedoria digital o 43a ciutat del món en qualitat de vida). Hem de ser els millors ambaixadors de la nostra ciutat i renovar un tret que en la dècada dels 90 identificava a totes les persones que vivien a Barcelona: l’orgull per la seva ciutat.

Podeu veure l’estudi “Barcelona als ulls del món 2018” tot entrant en aquest enllaç

Que significa per als i les pensionistes la aprovació a Las Cortes del Real Decret Llei de pujada de les pensions?

Destacado

El RDL 28/2018, de 28 de desembre, aporta la revaloració de pensions i altres prestacions públiques per a l’any 2019 així com un increment del límit màxim i de les bases màximes i mínimes de cotització dels diferents règims del sistema, també comporta la fixació dels nous tipus de cotització.

Amb aquesta infografia s’explica el beneficis que aporten a les persones pensionistes:

decret pensions

La Soledat, la primera pandèmia dels països desenvolupats

Destacado

Semblaria que usar el mot “pandèmia” per referir-nos a la soledat fóra exagerat, però la cruesa de les dades reforça aquesta idea. S’ha demostrat que aquesta solitud no desitjada  en els països desenvolupats augmenta el risc de morbiditat i mortalitat, especialment en la cohort de persones grans. De fet, els seus efectes  ja han superat els problemes causats per l’obesitat . La soledat augmenta en un 50% les possibilitats de mort prematura i comporta un augment significatiu del risc de patir deterioraments cognitius, així com atacs cardíacs, artritis, diabetis i fins i tot, els intents de suïcidi.

Els efectes negatius en l’economia pública també són notables. Segons un estudi recent a Gran Bretanya el cost de la despesa pública provocada per la soledat arriba a gairebé a 700€ anuals, en canvi en cada euro que s’inverteix en revertir els efectes negatius de la soledat no desitjada comporta en un retorn econòmic a la societat de tres euros.

A Barcelona hi ha 300.000 persones de més de 65 anys i d’aquestes una quarta part viuen soles, i a Catalunya hi ha 294.000 persones grans soles, d’elles 170.000 persones no ho desitgen. De les dones majors de 75 anys un 60% pateix una soledat moderada o severa.

L’única solució possible és cercar respostes de forma conjunta, transversal i sumant tots els agent implicats (administracions, universitats, entitats…), així com les pròpies persones afectades, per tal d’aconseguir que la lluita contra la soledat no desitjada impliqui a tota la comunitat, especialment en un moment d’inflexió en el que model de societat variarà notablement fonamentalment pels efectes de la longevitat, només a la nostra ciutat en l’horitzó 2030 tres de cada deu persones serà major de 60 anys.

Aquesta publicació així com d’altres d’actualitat i debat la podeu trobar publicada a Club de debats Còrtum

La gran oportunitat dels “Vellenials” per a Barcelona

Destacado

Vellenials  és una paraula de nova encunyació que comença a sentir-se amb força. Es refereix a les persones grans i, majoritàriament, a les persones grans-joves (66 a 74 anys) i grans-grans (75 a 84 anys), un grup que encara mantenen un nivell d’autonomia molt alt i amb una economia bastant saludable, doncs poden comptar amb els diners de la pensió i ja no tenen despeses hipotecàries .

L’any 2030 Barcelona serà una de les ciutats del món més longeves i Espanya el 3r país del mon més envellit. Aquesta situació es donarà als països del món més desenvolupats, on un terç de la població serà major de 65 anys.

Això significarà que unes de les cohorts de grans consumidors seran precisament aquests vellenials. Hi haurà dos pautes de consum diferenciades, pels grans-joves i grans-grans: l’oci, benestar, gestió d’actius, assegurances… i pels sobreenvelits i més depenents: els sectors anomenats de la gestió de residencial, i especialment la innovació tecnològica aplicada en eHealth (TIC aplicades en la cura i l’acompanyament, així com per suport de vida diaris), ja sigui via innovació incremental (anar millorant un producte o servei que ja existeix) o per la innovació disruptiva (crear un producte o servei de ben nou que no existia abans).

La I+D+I aplicada a l’envelliment influirà en la societat arribant a ser un dels grans sectors econòmics i industrials del futur proper, es calcula que només en el mercat del eHealth l’any 2020 es mouran 48.500 Milions d’Euros (en l’actualitat 19.539 M€). Espanya en l’actualitat es situa en el 6è lloc del món en negocis eHealth.

Barcelona està ben situada en el rànquing de ciutats innovadores: és la 13à del món i la 5à d’Europa, tot i que des de l’any 2013 ha caigut 11 llocs en competitivitat (economia, R+D, interacció cultural, habitabilitat i accessibilitat). La inactivitat i manca de lideratge dels dos darrers governs municipals, així com el procés d’independència, tenen molt a veure en aquesta caiguda (tant per la manca d’inversions de les administracions central i autonòmica, com, malgrat en menor importància per la baixada d’inversions de capital estrangers).

Centrant els nostres esforços podem aconseguir que la nostra ciutat esdevingui la capital de la innovació tecnològica d’Europa del Sud, fent-la més atraient per les empreses d’intensitat tecnològica (Catalunya és la quarta regió de la UE amb un nombre més alt de persones ocupades en indústries d’intensitat tecnològica mitjana-alta i la cinquena en població que treballa en ciència i tecnologia).

Per assolir-ho cal lideratge des de Barcelona i sumar esforços entre totes les administracions així com potenciar la gran Àrea Metropolitana de Barcelona, amb accions per augmentar la formació i capacitació dels perfils STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics) en els nostres estudiants i donar suport amb participació pública en els sectors d’innovació estratègics, punters i generadors d’ocupació, tot això sense oblidar el que ha estat la marca de creixement de la nostra ciutat en els darrers anys: sumar al creixement econòmic la cura i potenciació del valor del capital humà, per tant,  millorar la qualitat de l’ocupació i del benestar dels habitats de la metròpoli.

Aquest article s’ha publicat a Còrtum, Club de debats La gran oportunitat dels “Vellenials” per a Barcelona

Barcelona, metròpoli mundial o capital de província

Destacado

Us adjunto un nou en el Club Còrtum. És un club de debat que es reuneix periòdicament per conversar amb un personatge rellevant sobre temes que van des del feminisme i el medi ambient, fins a l’ètica política i la corrupció.

Tracta sobre que podria aportar a les ciutats metropolitanes un govern metropolità fort i desenvolupat al màxim. Ens dotaria d’unes les respostes que ara no poden donar les seves ciutats, inclosa Barcelona, a les necessitats d’habitatge, mobilitat, a situacions de gentrificació…

Barcelona, metròpoli mundial o capital de província

Com sempre podeu fer arribar els vostres comentaris a josepdebarberaijohera@gmail.com

10 conurbacions més grans d'europa