Orgull per Barcelona

Destacado

L’imaginari normalment no respon a la realitat i no entraré en temes on la minoria diu que són majoria, o que existeixin regnes que no han passat mai de comptats, per exemple. L’estudi  Barcelona als ulls del món (2018) de l’Ajuntament de Barcelona presenta l’evolució de percepció i atractiu de la Marca Barcelona i la nostra ciutat a nivell internacional, i ens mostra l’evolució al llarg de set anys sobre el canvi d’idees associades al nom de Barcelona.

Malgrat es manté l’associació a Turisme, Sagrada Família o Gaudí,  hi ha trets que sobresurten en les conclusions com, per exemple, que la ciutat té una imatge pròpia i diferenciada d’Espanya i Catalunya. Els de fora pensen que els i les barcelonines som persones obertes de ment i acollidores, que la ciutat ofereix bones oportunitats per la innovació i els negocis, i que l’àmbit de la investigació creix especialment per l’augment notable d’star-ups i centres d’investigació i recerca, a més de l’associació que es fa de la ciutat amb el disseny.

Cal destacar la valoració creixent que situa la nostra ciutat com a referent (i oportunitat de negoci) en l’àmbit de la recerca biomèdica i els nous models de salut, biociència i mobilitat. Val a dir que tenim, tot i que no apareix en aquest estudi, amb les inversions i impulsos institucionals necessaris, una gran oportunitat de ser una de les ciutats líders en e-Health (veure a Club Còrtum el meu article “La gran oportunitat dels vellenials per a Barcelona.”

Com podreu veure en aquests gràfic de l’estudi, en 7 anys s’han canviat moltes percepcions a millor.

diagnostic marca barcelona 2011-2018

Tant mateix considero que per molt que hi hagi coses que van malament a la nostra ciutat, i malgrat hi hagi temes en els que la valoració de la ciutat a nivell internacional ha baixat, hi ha d’altres que es mantenen i, fins i tot, milloren la posició de Barcelona en el rànking mundial (14ª posició en reputació mundial; 9ª ciutat europea d’emprenedoria digital o 43a ciutat del món en qualitat de vida). Hem de ser els millors ambaixadors de la nostra ciutat i renovar un tret que en la dècada dels 90 identificava a totes les persones que vivien a Barcelona: l’orgull per la seva ciutat.

Podeu veure l’estudi “Barcelona als ulls del món 2018” tot entrant en aquest enllaç

Anuncios

Orgull per Barcelona

associació idees marca bcn barcelona als ulls del món 2018

Associació d’idees sobre la ciutat de Barcelona

L’imaginari normalment no respon a la realitat i no entraré en temes on la minoria diu que són majoria, o que existeixin regnes que no han passat mai de comptats, per exemple. L’estudi  Barcelona als ulls del món (2018) de l’Ajuntament de Barcelona presenta l’evolució de percepció i atractiu de la Marca Barcelona i la nostra ciutat a nivell internacional, i ens mostra l’evolució al llarg de set anys sobre el canvi d’idees associades al nom de Barcelona.

Malgrat es manté l’associació a Turisme, Sagrada Família o Gaudí,  hi ha trets que sobresurten en les conclusions com, per exemple, que la ciutat té una imatge pròpia i diferenciada d’Espanya i Catalunya. Els de fora pensen que els i les barcelonines som persones obertes de ment i acollidores, que la ciutat ofereix bones oportunitats per la innovació i els negocis, i que l’àmbit de la investigació creix especialment per l’augment notable d’star-ups i centres d’investigació i recerca, a més de l’associació que es fa de la ciutat amb el disseny.

Cal destacar la valoració creixent que situa la nostra ciutat com a referent (i oportunitat de negoci) en l’àmbit de la recerca biomèdica i els nous models de salut, biociència i mobilitat. Val a dir que tenim, tot i que no apareix en aquest estudi, amb les inversions i impulsos institucionals necessaris, una gran oportunitat de ser una de les ciutats líders en e-Health (veure a Club Còrtum el meu article “La gran oportunitat dels vellenials per a Barcelona.”

Com podreu veure en l’estudi, referenciat en 7 anys s’han canviat moltes percepcions a millor.

Tant mateix considero que per molt que hi hagi coses que van malament a la nostra ciutat, i malgrat hi hagi temes en els que la valoració de la ciutat a nivell internacional ha baixat, hi ha d’altres que es mantenen i, fins i tot, milloren la posició de Barcelona en el rànking mundial (14ª posició en reputació mundial; 9ª ciutat europea d’emprenedoria digital o 43a ciutat del món en qualitat de vida). Hem de ser els millors ambaixadors de la nostra ciutat i renovar un tret que en la dècada dels 90 identificava a totes les persones que vivien a Barcelona: l’orgull per la seva ciutat.

Podeu veure l’estudi “Barcelona als ulls del món 2018” tot entrant en aquest enllaç

Barcelona, metròpoli mundial o capital de província

Destacado

Us adjunto un nou en el Club Còrtum. És un club de debat que es reuneix periòdicament per conversar amb un personatge rellevant sobre temes que van des del feminisme i el medi ambient, fins a l’ètica política i la corrupció.

Tracta sobre que podria aportar a les ciutats metropolitanes un govern metropolità fort i desenvolupat al màxim. Ens dotaria d’unes les respostes que ara no poden donar les seves ciutats, inclosa Barcelona, a les necessitats d’habitatge, mobilitat, a situacions de gentrificació…

Barcelona, metròpoli mundial o capital de província

Com sempre podeu fer arribar els vostres comentaris a josepdebarberaijohera@gmail.com

10 conurbacions més grans d'europa

Arribarem a 120 anys

Minientrada

Us adjunto el primer article en el Club Còrtum. És un club de debat que es reuneix periòdicament per conversar amb un personatge rellevant sobre temes que van des del feminisme i el medi ambient, fins a l’ètica política i la corrupció.

El meu article es titula “Arribarem a 120 anys” i parlo sobre que l’any 2050 Espanya serà el 3r país més longeu del món i a Barcelona l’any 2030 tindrà de cada 10 ciutadans 3 que seran majors de 60 anys, d’aquests 8 tindran més de 80 anys. L’any 2030 a Barcelona tindrem l’actual població de més de 60 anys que hi ha avui en dia en tota Catalunya. La ciutat i la ciutadania s’ha de preparar, voleu llegir més?

https://clubcortum.org/arribarem-a-120-anys/

sin-lucha...

En una frase

un poensament del company Jesús Jimenez que compateixo fil per randa

Una hora de son menys al dia...

Necessito escriure al voltant d’una frase.

D’aquesta frase:

“Aquesta proposta s’acosta més a la política econòmica de Barcelona en Comú”

La va pronunciar el Regidor Pisarello (BeC) i la recullen en les seves cròniques Clara Blanchar per a El País i Cristina Buesa per a El Periódico. La diu dimarts passat i fa referència al pacte amb el PSC sobre les ordenances fiscals i que tenia a l’IBI com a element principal. Jaume Collboni (PSC) per la seva banda comentava que “Nosaltres sempre hem defensat una fiscalitat valenta i progressiva, mai donarem suport a congelar l’IBI als més rics de la ciutat”. 

Fa unes setmanes, el govern d’Ada Colauhavia de retirar de l’ordre del dia la votació de la seva proposta d’ordenances fiscals per la manca de suports. La proposta de BeC era molt semblant a les darreres presentades per Trias i tant Socialistes com ERC demanaven…

Ver la entrada original 381 palabras más

Paraules d’amor senzilles i tendres?

Destacado

Emotional Tuner - Raquel CaballeroEls atacs a Serrat m’han fet pensar molt, tant en el passat, com en el present i el futur.  Ja deia en anteriors entrades al blog que d’aquí a 20-D veuríem moltes desqualificacions per ambdós costats del mal anomenat “Procés”

Quan jo era petit els meus pares em van fer agafar por d’un col•lectiu, els de Cristo Rey, uns fatxes que, amb cadenes i pals, atacaven indiscriminadament els qui creien que no eren adeptes al Règim, el seu Règim. Eren paraules i accions d’odi d’aquella Espanya de naftalina i NO-DO que em va fer emmirallar-me en un altre col•lectiu que defensava la meva terra, la meva nació, es deia MDT.

El Moviment de Defensa de la Terra estava format per gent que, ferida pel menyspreu històric d’Espanya vers Catalunya, volia anar-se’n d’Espanya. Allà vaig començar a sentir, llegir i viure la política, una política de fa 32 anys. Vam crear amb el meu amic “Mitja” un hipotètic Comitè Independentista Francesc Aragó, que, segons ens van dir, era el nom de la nostra escola Zafra abans de la guerra; vam parlar molt d’independència arribant a parlar-ne alguna vegada a la ràdio en programes de nit de Radio Santa Coloma, i fins i tot vam aconseguir un militant mes, l’amic Xavi.

Amb el temps va aparèixer un grup armat i amb voluntat terrorista que es va dir Terra Lliure i el MDT va actuar de braç polític. Jo sempre he estat en contra de la violència i el terror, i per tant vaig tallar tota relació amb el l’MDT, els meus companys de viatge també. Ells van quedar-se a la riba de la independència, això sí, des de la vessant pacifica i política.

Vaig decidir conèixer d’altres terres, començar a viatjar per tota Espanya, per Europa i vaig caure que el que calia era -des de l’orgull de ser de la teva terra- intentar que no existissin fronteres, no separar sinó compartir. En tots els llocs hi ha bona gent i bona cultura, i des del respecte, el mestissatge cultural està força be, un mestissatge que es pot fer sense perdre un bri de la teva cultura, llengua i nació.

Soc Europeista convençut, i per tant crec que hem d’anar a un model federal, ja no d’Espanya sinó d’Europa, una Europa de les nacions i de les ciutats i no dels estats i de les multinacionals -com deia Pascual Maragall-. D’aquí la meva militància al Federalisme; un federalisme que es converteix feixuc atès has de convèncer als de casa i als de fora, canviar Catalunya, però també canviar Espanya i Europa.

L’Espanya rància del NO-DO, la que atacava a Catalunya s’està Europeïtzant, un camí que va iniciar-se de la mà de la democràcia i dels governs de progrés, encara que fruit dels darrers governs de dretes a l’Espanya Una i Grande, encara li queda camí.

Però i Catalunya? Doncs tampoc està bé, està dividida en dos grans meitats més o menys simètriques; una formada per persones que volen trencar amb Espanya, fins i tot algunes amb Europa i crear una Ítaca gairebé autàrquica; i una altra meitat amb gent que volem unir i no trencar, fins i tot algunes volem treballar pel reconeixement de Catalunya en una constitució i una Espanya i una Europa diferents, més respectuoses i integradores.

I en aquesta Catalunya que se’ns trenca, cada cop s’escolten menys paraules d’amor i més insults; aquesta Catalunya s’oblida que hi han artistes que s’han autoproclamat la veu de la Catalunya Lliure excloent, aquells que diuen “o Catalunya vota majoritàriament independència o me’n vaig a Senegal” amb una teatralitat molt Espertiana i poc ajustada a la realitat pel que s’ha vist, un gest aplaudit i plorat per molta gent en sentits moments independentistes; aquesta Catalunya que ataca al “Noi del Poble Sec” per que no és un “bon català”, per què no vol trencar sinó unir, per què -o magna traïció- canta en castellà, i que oblida que ell es va haver d’exiliar forçat per cantar català i ser d’esquerres (és clar que ell no va formar part de Cristo Rey ni de bona família de Falange ni del Franquisme per defensar-lo).

I si un poble oblida el seu passat i no vol superar aquell pretèrit dolent; que des de l’immobilisme no vol canviar sinó trencar; si no vol albirar un nou futur que uneix, que respecta diferents formes de pensar i que no separa ni classifica en bons i dolents patriotes… Aquest “Nou País” es convertirà en un poble de NO-DO -això si, en colors i per TV3- i farà pudor a naftalina.

Pero sus estridentes ladridos / sólo son señal de que cabalgamos”                   poema Labrador (1808) de Goethe