tu TRIAS: Barcelona gris i aturada, o una Barcelona de progrés

Minientrada

ImagenL’alcalde Jordi Hereu, que amb el temps serà reconegut com un dels millors alcaldes de la ciutat, va haver d’escoltar del aleshores Cap de l’oposició Xavier Trias , “No és admissible de cap de les maneres que l’alcalde incompleixi un acord del Ple”.

Això li deia quan Hereu va proposar un increment d’un 12% de la T-10. Ara aquest alcalde Trias, aturat i incapaç de liderar el govern, ha pujat de forma exagerada el preu dels transports. De fet a incrementat 28 cops més el l’IPC la T50/30 d’un sol cop. La diferència entre un increment i l’altre és que amb aquella pujada de preus i contenció econòmica Hereu va aconseguir baixar el deute de TMB en un 111% ampliant la L5. Amb Trias aquest deute s’ha incrementat, anul·lant les obres de la L9.

Però aquest incompliment, denunciat pel Sr. Trias quan estava a l’oposició i que, ara, quan està en el govern potencia, no és l’únic: de les 98 proposicions de l’oposició acceptades pel govern de dretes de CiU a Barcelona, encara s’han de desenvolupar i acomplir el compromís pres en 73 d’elles, incomplint, i fins tot el govern ha anat en contra de les decisions del  Ple, en el 80% dels casos…

Ja sé que torno a parlar del pitjor alcalde que hem tingut en l’època democràtica, la meva intenció és anar parlant d’altres temes en aquest Blog, però, sincerament, veient la seva incapacitat (cessió del lideratge municipal als poders fàctics o l’afany privatitzador d’aquest alcalde), seria una irresponsabilitat no denunciar-lo.

Serveixi d’exemple els  fets que s’han produït en els darrers 10 dies: la dreta unida (CiU+PP) dóna suport a l’alcalde Trias per la venda dels 26 aparcaments més rendibles de l’Ajuntament (per 126 M€) deixant el Consistori sense una de les més fortes fons d’ingressos i permetent a l’empresa compradora que incrementi en un 20% el preu del servei. És a dir, que la ciutadania perd la propietat d’aquests aparcaments i a sobre paga els interessos de la compra al privat, amb l’augment de les tarifes!

Avui mateix ens anuncien que el Castell de Montjuic cobrarà entrada als ciutadans per poder accedir a aquest equipament municipal. Com puc quedar callat davant aquest abús del govern Trias, continuat i planificat des de fa tres anys o més?

 Tinc clar que cal un canvi, que cal acomiadar, tot agraint els “serveis?” prestats a l’ancià alcalde Trias, i donar pas al dinamisme dins la ciutat. Una bona eina està explicada en aquest vídeo “Hi ha coses que no es poden escollir…íi la meva opció està clara “Dreta o Drets?

, tu TRIAS.

Anuncios

Transparència pro-activa, escoltar dialogar i acordar: les primàries ciutadanes

Minientrada

Soc uImagenn ferm defensor de la transparència en la pràctica pública, especialment en els partits polítics i en les organitzacions sindicals. Aquesta demanda, llargament exigida per la ciutadania, ha obtingut encara poques respostes per part dels partits. Però el PSC ha escoltat aquesta petició i ha volgut donar resposta al màxim nivell i diverses han estat les propostes, com ara el partit obert o les primàries. Aquest darrer projecte és per a mi la millor proposta de transparència política a nivell d’Estat. Unes primàries que ens conduiran a escollir les persones que seran les candidates a les eleccions (municipals, autonòmiques, estatals i europees).

Les primàries ciutadanes a Barcelona han comptat amb aquest procés de transparència des del primer moment, informant dels candidats, fins i tot abans de que aquests ho siguin oficialment, rebent el nom de protocandidats. Hi ha hagut persones que ja han mostrat la seva intenció ferma de presentar-se candidats, com ara Jordi Martí, president del grup municipal; Carmen Andrés, regidora i presidenta del districte de Nou Barris; Albert Soler, diputat al Congrés; Manel Fernández, doctor prevencionista; i en Jaume Collboni, diputat al Parlament. D’altres candidats encara no han comunicat formalment la seva intenció, tot i que es creu que així serà, entre els quals trobem la Rocío Martínez Sampere, diputada al Parlament; i la Laia Bonet, ex-diputada al Parlament i professora universitària.

Certament, en aquestes primàries, el PSC està mobilitzant part de les persones més preparades que tenim a la nostra ciutat, i estic segur que, guanyi qui guanyi, la ciutat també en sortirà guanyant, i la seva candidatura comptarà amb el suport de totes les persones del partit, de la resta dels i de les candidates, i dels seus equips de candidatura.

Convençut, com deia, de la necessitat de transparència, crec que he de comentar que m’he decidit per un candidat, i m’he integrat en el seu equip de campanya. Els motius que m’han portat a donar aquest pas són molts, però intentaré resumir els principals. A nivell d’anecdotari he de dir que vam compartir districte en la nostra petita infància, el d’Horta-Guinardo, doncs ell va viure a la Teixonera i jo a la Clota. Però, a més, ens portem cinc anys de diferència i compartim un gran respecte per als i a les servidores públiques, especialment per als de l’Ajuntament de Barcelona, potser per que la seva mare i el meu pare varen ser-ho  i perquè els dos som funcionaris de l’administració local.

És un candidat que sap que ha de comptar amb la gent de fora del partit, ja que te la vocació de treballar amb tothom qui vulgui millorar la societat. Però també respecta i valora la tasca i l’esforç de la gent del PSC, així com dels acords que es prenen per majoria i en els òrgans de participació de la nostra organització política. Ferm convençut que la política es fa en el barri i en el carrer, comparteix la idea de la política de proximitat, la política de la paraula donada i del compromís compartit, la de fer pedagogia per explicar el perquè del que es fa, i de fer les coses per cal fer-les i no perquè queda bé, o perquè les enquestes diuen que calen. Catalanista i federalista, és un defensor de la pluralitat, de la inclusió i del pensar que tothom, parlí amb la llengua que parli i tingui la procedència que tingui, si ha decidit viure a Barcelona, és un ciutadà/na de primer ordre: d’una Barcelona capital de Catalunya, però que també és capital d’Europa i del món, d’una ciutat cosmopolita, com també ho és el perfil d’aquest candidat.

Compartim, amb molta més gent, el somni de Barcelona, som dels que quan anem arreu i ens demanen d’on som  diem “soc de Barcelona”. Una Barcelona que ha de tornar a pintar-se de colors, superant la Barcelona en blanc i negre, de grisos, del govern Trias; una ciutat d’oportunitats i no pas dels poders oportunistes: igualitària, per sobre de la ciutat dual i de dues velocitats que els actuals governs de dretes de Catalunya i de Barcelona volen imposar.

El meu candidat serà en Jaume Collboni ja us parlaré d’ell més endavant, i és a ell qui donaré tot el meu suport un cop les candidatures estiguin oficialment convocades. Ens voleu acompanyar en aquesta nova aventura?